Jaume Bofill i Ferro (Barcelona, 1893-1968). Poeta i crític literari. De formació científica, el coneixement de les llengües clàssiques, de l’alemany i del francès, el dugué a decantar-se ben aviat pel conreu de les lletres. Entrà en contacte amb el món cultural del segon noucentisme, amb el qual participà en tasques editorials i periodístiques fins a la guerra civil. Escriví a La Publicitat, Revista de Catalunya, Revista de Poesia, La Nova Revista i Ariel. Cridat per Carles Riba^↑, col·laborà en la Fundació Bernat Metge com a redactor, però no figura com a signant de cap traducció. El 1932 incorporà, per bé que de manera parcial, A la recherche du temps perdu. La seva traducció d’Un amor de Swann, un capítol relativament autònom dins el conjunt monumental de Proust, és la primera versió ibèrica de l’autor francès. La traducció fou per a Bofill una faceta més de la seva activitat d’escriptor i es vincula, secundàriament, als seus amplis interessos culturals com a crític, investigador i estudiós del fet literari en general i de la poesia en les seves diverses manifestacions. També traduí del suec la novel·la La gent de Hemsö d’August Strindberg i, de l’alemany, la narració juvenil Terres altes de John Knittel i les memorables Converses amb Goethe d’Eckermann, anostrades entre els anys 1949 i 1954, mentre en preparava la versió castellana, i publicades pòstumament per Rafel M. Bofill^↑. Acabada la guerra, durant la dècada dels quaranta traduí prolíficament al castellà, del llatí (Sèneca), de l’occità (Mistral), del francès (Maurras), de l’anglès (Priestley) i, especialment, de l’alemany: sobresurten les antologies de poesia alemanya que preparà per a l’editorial de Josep Janés^↑ (1947 i 1949). [RLL]