Bíblia de Montserrat Bonaventura Ubach^­, monjo de Montserrat que visqué gran part de la seva vida en terres bíbliques, expert coneixedor de l’àrab, del siríac i de l’hebreu bíblic, inicià ell sol una de les obres més ambicioses de la història de la cultura bíblica catalana: La Bíblia. Versió dels textos originals i comentari pels monjos de Montserrat. El projecte, que començà amb el llibre d’El Gènesi, el 1926, ha quedat inacabat. Estava previst que se’n publiquessin vint-i-cinc volums (vint-i-dos de text i tres d’il·lustracions). L’últim fou Saviesa. Eclesiàstic, que sortí a llum el 1982. Falten els volums corresponents als evangelis de Marc i Lluc. Cada pàgina de la Bíblia d’aquesta versió montserratina conté la traducció catalana al centre, una petita columna amb el text llatí de la Vulgata i a baix un comentari força extens de caràcter fonamentalment filològic i històric.El prefaci del primer volum recull una sèrie d’observacions programàtiques sobre les possibilitats de trasllat de la Bíblia a una llengua moderna, com també sobre els propòsits concrets de l’obra del pare Ubach: “Traduïm dels textos originals. (...) Traduïm literalment. (...) Per versió literal no entenem, però, un esclavitzament a la lletra, que d’altra banda seria ben inútil. Així, no adreçant-nos a un públic especialitzat, la versió mot per mot dels originals i especialment de l’hebreu, esdevindria en mants indrets, completament inintel·ligible pels nostres lectors. A gratcient hem servat alguns hebraismes i hel·lenismes”. Es tracta de les primeres reflexions explícites sobre teoria de la traducció bíblica en català. El resultat del treball de traducció de Bonaventura Ubach és molt singular, executat en un català de matriu bíblica (en molts indrets segueix al peu de la lletra les construccions de la llengua hebrea original), que no serà superat fins molt més endavant. Un exemple d’aquest “català bíblic” és: «I això s’esdevindrà, que ennuvolant jo núvols damunt la terra, apareixerà l’arc en els núvols» (Gènesi 9,14).Algunes formes típiques de la llengua literària de l’època apareixen en la traducció: «s’ubriagà» (Gènesi 9,21), «prendré de ço que et pertany» (Gènesi 14,23), «entretant l’home l’esguardava mut» (Gènesi 24,21), «jamai hagué aquí bagassa» (Gènesi 38,22). Fruit del coneixement del traductor dels costums dels àrabs palestinencs de començament del segle xx ––convençut que podien coincidir amb els de l’època patriarcal que descriu el Gènesi–– aporta innovacions a la llengua; així trasllada per «làban» (Gènesi 18,8) un mot que avui traduïm per «mató» i ho il·lustra amb la nota següent: «espècie de llet àcida, més o menys coagulada, que els orientals estimen molt, sobretot durant els mesos de calor. Ve a ésser el que s’ha començat a introduir a Europa amb el nom de yogourt». El text d’Ubach aporta també troballes expressives remarcables: «i l’infantó es posà a cridar i a plorar» (Gènesi 21,16), «heus aquí un boc al darrera amb les seves banyes entortolligades dins un matoll» (Gènesi 22,13), «deixa’m xarrupar un xic d’aigua de la teva gerra» (Gènesi 24,17), «que s’ho guardi, respongué Judà, no fóssim la riota» (Gènesi 38,23).Ens trobem davant d’una obra molt singular que combina una superba erudició bíblica amb una voluntat de servei a la llengua catalana, aleshores en període de consolidació. Aquest fet permet que la Bíblia de Montserrat amalgami l’esmentat català bíblic amb formes del que podríem anomenar les belles lletres d’aquell moment, al costat d’algunes formes ––en grau molt menor–– ben expressives des del punt de vista idiomàtic.L’ordre de publicació dels volums fou el següent: Gènesi (1926), Èxode i Levític (1927), Nombres i Deuteronomi (1928), per Bonaventura Ubach; Epístoles de sant Pau (1928 i 1930), per Salvador Obiols^­; Gènesi (il·lustració) (1929) i Psalteri (1932), per Bonaventura Ubach; Evangeli de sant Joan i Actes del Apòstols (1933), per Jordi Riera; Èxode i Levític (il·lustració) (1934), per Bonaventura Ubach; Isaïes (1935-1936), per Ramir Augé^­; Jeremies (1950), per Ramir Augé; I i II Samuel (1952), per Ubach; Josuè, Jutges i Rut (1953), per Ubach; Nombres i Deuteronomi (il·lustració) (1954), per Ubach; Daniel, Lamentacions, Baruc i Lletra de Jeremies (1954), per Augé; Ezequiel (1955), per Augé; Profetes Menors (1957), per Augé; I i II Reis (1957), per Ubach; I i II Paralipòmens, Esdres i Nehemies (1958), per Ubach; Epístoles catòliques i Apocalipsi (1958), per Romuald Díaz^­ i Guiu Camps^­; Job (1959), per Augé; Tobit, Judit i Ester (1960), per Miquel Estradé^­; Evangeli de Mateu (1963), per Guiu Camps; Proverbis, Eclesiastès i Càntic dels Càntics (1966), per Augé, Antoni Figueras i Pius Tragan^­; I i II Macabeus (1974), per Miquel Estradé; i Saviesa i Eclesiàstic (1982), per Miquel Estradé i Justí Bruguera^­. Davant la necessitat d’oferir al públic lector una Bíblia actual i en format assequible, els Monjos de Montserrat, encapçalats per Guiu Camps, entre 1961 i 1969 van dur a terme una nova versió completa de tot el text bíblic, publicada en cinc volums de format petit per l’editor Casal i Vall d’Andorra. L’ús de la llengua catalana resulta modèlic: culta, elegant i polida de les servituds de caràcter literalista que caracteritzaven els volums del projecte d’Ubach. Aquesta versió serví com a pauta del que havia de ser la llengua catalana moderna en els difícils anys seixanta i setanta. L’ordre de publicació dels volums i els traductors fou el següent: La Bíblia. Nou Testament(1961), per Justí Bruguera, Guiu Camps i Romuald Díaz; Salms(1965), per Guiu Camps, Justí Bruguera i Pius Tragan; La Bíblia. Llibres Sapiencials: Tobit, Judit, Ester, Job, Proverbis, Eclesiastès, Càntic dels Càntics, Saviesa, Eclesiàstic(1966), per Ramir Augé, Miquel Estradé, Justí Bruguera, Anton Figueras, Pius Tragan i Basili Girbau^­; La Bíblia. Profetes: Isaïes, Jeremies, Lamentacions, Baruc, Ezequiel, Daniel, Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries, Malaquies(1967), per Ramir Augé; La Bíblia. Pentateuc: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres, Deuteronomi. Llibres històrics: Josuè, Jutges, Rut, Samuel, Reis, Paralipòmens, Esdres, Nehemies, Macabeus (1969), per Justí Bruguera, Pius Tragan, Guiu Camps, Romuald Díaz i Miquel Estradé. Aquesta traducció fou publicada el 1970, també a Andorra, en un sol volum, amb introduccions i notes reduïdes, La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels Monjos de Montserrat, sota la supervisió general de Justí Bruguera i Josep Massot. [Joan Ferrer]