Facebook Twitter
Bisanyes, Antoni (Mallorca, s. xix). Actor i dramaturg. Cap al 1860, es féu popular per les seves interpretacions al cafè del Racó de la Plaça de Palma i escriví diversos entre­mesos de tipus tradicional, alguns dels quals es basen en obres anteriors, com ara l’Entremès del pastor i el bé, ins­pirat en la farsa medieval francesa Maître Pathelin. Com a traductor, només se’n coneix una versió lliure que féu el 1861 de la co­­mè­dia de Molière Le Médecin malgré lui (es conserva manuscritaa la Miscel·lània Pasqual i Jerònia Oliver n’ha loca­litzat una còpia incompleta del 1877). Hi traslladà l’acció a Llucmajor i hi substituí els an­tro­pò­nims, els topònims i els referents culturals fran­cesos per equivalents mallorquins, a més de modificar sensiblement l’argument de l’original amb omissions i afegits. JoanMas i Vives creu que Bisanyes tingué en compteEl médico a palosde Moratín, encara que, a diferència del traductor castellà, a­dap­tà la comèdia a la tèc­nica de l’en­tremès per acostar-la a un públic popular: en simplificà l’acció, en reduí el nombre de personatges,traslladà la prosa al vers, n’eliminà les referències cultes, hi emprà un llenguatge familiar i dialectal, amb força barbarismes,ise serví d’un humor mésdirecte i pri­mari. [Judit Fontcuberta]
BISAÑES, Antoni. El metje per forsa. Comèdia en dos actes, composta en el mes de juñy de 1861 per Antoni Bizañes.A: Miscel·lània Pascual iii. Palma: Arxiu Històric del Regne de Mallorca, [s.a.], p. 561-593.
MAS I VIVES, Joan. El teatre a Mallorca a l'època romàntica. Barcelona: Curial: PAM, 1986.
MAS I VIVES, Joan. «El consum de teatre popular a Mallorca entre el 1860 i el 1890». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 52 (1996), p. 369-392.
Amb el suport de: