Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana
Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana Francesc Cambó, polític i mecenes que el 1923 instituí la Fundació Bernat Metge per a la traducció dels clàssics grecs i llatins, l’any anterior acollí la idea que el caputxí Miquel d’Esplugues li formulà de patrocinar una Bíblia en llengua catalana. La primera obra que la Fundació Bíblica Catalana publicà fou la Sinopsi evangèlica de M.-J. Lagrange, amb versió catalana del text grec de Lluís Carreras­ i Josep M. Llovera­ (1927). En aquesta edició bilingüe els traductors catalans oferien en la «Nota preliminar» unes consideracions a propòsit de l’art de traduir les Sagrades Escriptures molt interessants per a comprendre la tessitura lingüística i literària d’aquests erudits torsimanys de la Bíblia de principi del segle xx: “En la versió hem cercat d’esquivar els esculls habituals d’una traducció bíblica: el subjectivisme literari, el dialecte personal, (...) la manera erradament popular, (...) la traducció perifràstica (...). Ni transfiguració literària del text, ni literalisme eixarreïdor (...), sinó una veritable equació idiomàtica”. En el pròleg del Pentateuc, que es publicà com a prefaci del primer volum de La Sagrada Bíblia (1928), els traductors (Carles Cardó­, Antoni Maria de Barcelona­ i Josep M. Millàs i Vallicrosa­) concretaven més els seus propòsits de traducció: «El caràcter predominantment literari de la nostra versió ens ha donat la norma a seguir en la tasca. No hem traduït literalment, ans hem cercat, dintre la fidelitat més escrupolosa, una forma literària catalana que donés el més possible l’emoció primigènia del text sagrat, sense amplificacions ni precisions interpretatives».Tot i que el nivell de reflexió teòrica sobre l’art i la manera de traduir dels erudits responsables d’aquesta versió era notable, no pogueren superar del tot l’esclavatge de la literalitat dels mots hebreus de l’Antic Testament en un català que l’any 1928 ja devia sonar artificiós. En vint anys, del 1928 al 1948, fou traduïda íntegrament La Sagrada Bíblia, en quinze volums: vol. I (1928): Gènesi i Èxode, per Carles Cardó, Antoni Maria de Barcelona i Josep M. Millàs i Vallicrosa; vol. II (1929): Levític, Nombres i Deuteronomi, per Carles Cardó, Antoni Maria de Barcelona i Josep M. Millàs i Vallicrosa; vol. III (1930): Josuè per Enric Bayon, Jutges I i II de Samuel per Marc de Castellví­, i Rut en traducció de Carles Riba­; vol. IV (1933): I i II dels Reis i I i II de les Cròniques, per Marc de Castellví; vol. 5 (1935): Esdras, per Josep M. Tous­, Nehemias, per Miquel Balagué, Tobias, per Cebrià Montserrat­, Judit, per Albert Bertomeu, Ester, per Marc de Castellví, i I i II dels Macabeus, per Albert Bertomeu i Josep M. Tous; vol. VI (1930): Job. Proverbis i Eclesiasta, per Gumersind Alabart­, Carles Cardó i Antoni Maria de Barcelona; vol. VII (1948): Càntic dels Càntics, per Carles Riba, Salms, per Carles Cardó, i Llibre de la Saviesa, per Ramon Roca i Puig­; vol. VIII (1935): Eclesiàstic, per Ramon Roca i Puig, i Isaïas, per Carles Cardó; vol. IX (1946): Jeremias i Baruc, per Marc de Castellví, Ramon Roca i Puig i Josep M. Millàs i Vallicrosa, Ezequiel, per Josep Trepat i Trepat­; vol. X (1934): Daniel i els dotze profetes menors, per Joan Baptista Manyà­; vol. XI (1931): Evangelis de sant Mateu i de sant Marc, per Antoni Maria de Barcelona; vol. XII (1933): evangelis de sant Lluc i de sant Joan, per Antoni Maria de Barcelona; vol. XIII (1929): Actes dels Apòstols, per Carles Cardó i Antoni Maria de Barcelona, Lletra als Romans, per Cebrià Montserrat; vol. XIV (1959): Lletres de sant Pau, per Carles Cardó; vol. XV (1936): Lletres catòliques, per Ramon Roca i Puig, i Apocalipsi de sant Joan, per Josep Trepat i Trepat.Sota l’empara de la Fundació Bíblica Catalana, en la dècada dels anys seixanta un grup de trenta-cinc biblistes catalans, coordinats per Josep M. Aragonès­ i Frederic Raurell­, van emprendre una nova versió completa de la Bíblia (tan sols el llibre de Rut es va mantenir en l’antiga traducció de Carles Riba) en una llengua catalana moderna, d’un to literari noble, amb poques notes explicatives i pràcticament sense indicació de llocs paral·lels. Atesa la varietat de traductors, els estils i el to dels diversos llibres, el conjunt és força divers. En un sol volum, la traducció fou publicada l’any 1968: era la primera completa després de la Bíblia valenciana de 1478. Heus aquí els intèrprets que hi van participar i els llibres que hi van traduir: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi (Frederic Raurell i Josep M. Aragonès), Josuè (Frederic Raurell), Jutges (Jaume Riera), Rut (Carles Riba). Samuel (Jordi Mas Antó), Reis (Lluís Arnaldich­, Cròniques (Josep Solé i Llort), Esdres i Nehemies (Romuald Vives), Macabeus (Manuel Balasch­), Tobit, Judit i Ester (Miquel Balagué­), Salms (traducció de la Comissió Interdiocesana per la Versió dels Textos Litúrgics al Català), Job (Ramir Augé), Proverbis i Eclesiastès (Ricard Torrents­), Saviesa i Eclesiàstic (Segimon Serrallonga­), Càntic dels Càntics (Pius Tragan­), Isaïes (Miquel Gallart­), Jeremies i Lamentacions (Jordi Sànchez i Bosch­), Baruc (Josep Mas i Bayés­), Ezequiel (Josep M. Aragonès i Bartomeu Coll), Daniel (Maties Delcor­), Osees, Joel i Amós (Sebastià Bartrina­), Abdies i Malaquies (Enric Cortès­), Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies i Ageu (Joan Magí­), Zacaries (Joan Aragonès), Evangelis de Mateu i Marc (Josep M. Cabanes­), Lluc (Nolasc del Molar­), Joan (Ricard Torrents), Fets dels Apòstols (Nolasc del Molar), Carta als Romans (Màrius Sala), Corintis (Josep M. Gonzàlez i Ruiz), Gàlates (Josep M. Aragonès), Efesis, Filipencs i Colossencs (Llorenç Tous), Tessalonicencs (Màrius Sala), Timoteu i Titus (Màrius Sala), Filèmon (Sebastià Bartrina), Hebreus (Josep Rius), Jaume (Josep M. Cabanes), Pere (Josep O’Callaghan­), les cartes de Joan (Ricard Torrents), Judes (Josep O’Callaghan) i Apocalipsi (Sebastià Bartrina). [Joan Ferrer]
FERRER, Joan. “Aproximació panoràmica a les traduccions bíbliques catalanes de començament del segle xx”. A: Marcel Ortín i Dídac Pujol (eds.). Llengua literària i traducció. Lleida: PUNCTUM & TRILCAT, 2009, p. 33-50.
PARCERISAS, Francesc. Traducció, edició, ideologia. Aspectes sociològics de les traduccions de la Bíblia i de l’Odissea al català. Vic: Eumo, 2009.
Amb el suport de: