Poesia
Autors
Montserrat Abelló (1918-2014)
Anna Aguilar-Amat (1962)
Vicent Alonso (1948)
Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
Agustí Bartra (1902-1982)
Joan Brossa (1919-1998)
Josep Carner (1884-1970)
Antoni Clapés (1948)
Narcís Comadira (1942)
Salvador Espriu (1913-1985)
Gabriel Ferrater (1922-1972)
J. V. Foix (1893-1987)
Feliu Formosa (1934)
Joan Fuster (1922-1992)
Joan Maragall (1860-1911)
Anna Aguilar-Amat (1962)
Vicent Alonso (1948)
Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
Agustí Bartra (1902-1982)
Joan Brossa (1919-1998)
Josep Carner (1884-1970)
Antoni Clapés (1948)
Narcís Comadira (1942)
Salvador Espriu (1913-1985)
Gabriel Ferrater (1922-1972)
J. V. Foix (1893-1987)
Feliu Formosa (1934)
Joan Fuster (1922-1992)
Joan Maragall (1860-1911)
Joan Margarit (1938-2021)
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
Maria-Mercè Marçal (1952-1998)
Joan Navarro (1951)
Armand Obiols (1904-1971)
Joan Oliver Sallarès(1899-1986)
Josep Palau i Fabre (1917-2008)
Francesc Parcerisas (1944)
Jaume Pont (1947)
Carles Riba (1893-1959)
Lluís Solà (1940)
Jaume Subirana (1963)
Màrius Torres (1910-1942)
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Joan Vinyoli (1914-1984)
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
Maria-Mercè Marçal (1952-1998)
Joan Navarro (1951)
Armand Obiols (1904-1971)
Joan Oliver Sallarès(1899-1986)
Josep Palau i Fabre (1917-2008)
Francesc Parcerisas (1944)
Jaume Pont (1947)
Carles Riba (1893-1959)
Lluís Solà (1940)
Jaume Subirana (1963)
Màrius Torres (1910-1942)
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Joan Vinyoli (1914-1984)
Obriu l'article
Introducció a la poesia catalana
Johannes Hösle
La Marca Hispànica, des d’on va començar la Reconquesta de la costa mediterrània i el seu interior, gairebé amb independència de la «Reconquista» dels «espanyols» iniciada a les muntanyes cantàbriques de Castella la Vella, correspon en part a l’actual Catalunya. Les poblacions fortificades del nord dels Pirineus i les valls muntanyenques per on s’hi arribava, tan fàcils de defensar, es van convertir en un refugi per als cristians «francs» cada vegada que se sentien amenaçats. Barcelona i els seus voltants (Lluís I el Piadós havia reconquerit la ciutat a principi del segle IX) mantenien estretes relacions amb la Provença.
Seminaris de traducció a Farrera de Pallars
Iolanda Pelegrí
La Institució de les Lletres Catalanes va iniciar els Seminaris de Traducció Poètica a Farrera de Pallars el novembre de 1998. Va ser una de les primeres activitats que va promoure Francesc Parcerisas que el maig del mateix any havia estat nomenat director de la ILC, i que, ben aviat, a l’estiu, ja havia començat a buscar el lloc i els poetes estrangers per celebrar el primer seminari de traducció poètica.
La Fira de Frankfurt (un abans i un després)
Jordi Jané i Lligé
Per definir l’impacte que va tenir la Fira de Frankfurt de 2007 en la difusió internacional de la literatura catalana pot resultar útil la comparació amb la significació que les Olimpíades de 1992 van tenir per Barcelona, salvant les manifestes distàncies existents entre ambdós esdeveniments.
El traductor literari a l’era digital
Teresa Irribaren
Des de fa segles el traductor no només ha estat el mediador per excel·lència entre diferents sistemes literaris, sinó que també ha contribuït a establir llaços de diversa índole entre comunitats amb parles distintes. Més enllà de traslladar obres d’una llengua a una altra, molts traductors —sovint també autors amb creació pròpia— s’han consagrat a dur a terme una tasca de divulgació cultural entre pobles més o menys allunyats geogràficament, o fins i tot que cohabiten en un mateix territori, a fi de desvetllar un interès (idealment) mutu i, al capdavall, de propiciar una major entesa quan no es parla el mateix idioma ni es comparteixen uns mateixos imaginaris.