Facebook Twitter

Bella terra, bella gent

Josep Carner
A una font, en la nit

¿Per què et planys, i mortifiques
el dolcíssim infinit,
oh la font, tu que somiques
i potser d'un mal petit?

¿És que enyores tes estones
d’ignorant universal
dins l’espluga que abandones,
orba entranya maternal?

¿Et fa por l’aura gelada
que escabella el teu encís,
o bé et punxa l’estelada
reflectida a l’aiguadís?

Qui sap mai si, tota enveges
i escarnida de l’estrany,
com ma vida somiqueges,
mesquineta i amb afany.

¡Ah, qui fos les serralades,
mar, ni un dia sota peu,
arbre d’ales encantades,
astre, lluny de tot arreu!

Oh la font, tu que llangueixes,
oh germana, vulgues dir
si has plorat perquè existeixes
o d’a penes existir.

Josep Carner, A una font, en la nit. Barcelona: Lluís Gili, 1936.
Josep Carner
Fragmentos
A una font, en la nit
Català | English | Français
Cor fidel
Català | English | Français
Isla
Català | English | Français | Italiano
Nabí (espanyol)
Català | English | Français
Ostende, 31 desembre 1949
Català | English | Français | Italiano
Bibliografía
Buscador de autores
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traducciones de la literatura catalana
Pueden consultar más páginas sobre la literatura catalana en traducción en:
Poesía
Con el soporte de: