[Amb motiu del centenari del naixement Folch i Camarasa, hem recuperat l'article que Montserrat Bacardí va dedicar-li el 2011 a Visat, tot afegint-hi la bibliografia de les seves traduccions]

Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926-Mollet del Vallès, 2019) pertany a la darrera generació d’abans de la Guerra Civil que va formar-se sota els principis que havien fet possible un segle de renaixença cultural.

Epígon d’una família de germans il·lustres, els Folch i Torres, va passar la infantesa llegint tota mena d’històries que havia concebut el seu pare, el popular escriptor Josep M. Folch i Torres. Els primers deu anys, i fins i tot el sojorn que per a ell va significar la guerra, van marcar-lo decisivament. Havia viscut un clima de bonança intel·lectual que després ha intentat recompondre per mitjà de diverses iniciatives: sobretot, el conreu del teatre, la narrativa i la traducció. En tots tres camps ha procedit amb una desimboltura i una agilitat que recorden la captinença del seu predecessor. Per damunt de tot, ha maldat per fornir a la societat catalana productes majoritaris i, alhora, valuosos; productes que han contribuït a redreçar la llengua i la literatura malmeses. Com Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo o Josep M. Espinàs, de primer Folch i Camarasa va escriure i va traduir prolíficament contra la dictadura i, després, ho ha fet a favor d’un nou redreçament del país.

No resulta fortuït que Ramon Folch i Camarasa s’estrenés com a traductor al català, el 1959, amb el Diari d’Anna Frank, una obra que aleshores commovia tot Europa. Com és prou sabut, fins a l’inici de la dècada dels seixanta, les traduccions al català havien estat perseguides per la censura franquista amb una obcecació ben particular. Abans, al llarg dels anys cinquanta, Folch i Camarasa va haver de traduir a l’espanyol, per a l’editorial de Josep Janés, tota mena de llibres —bons, mediocres i detestables—, dels quals mai no va voler responsabilitzar-se signant amb el seu nom pel simple fet que havia de reescriure’ls a una llengua imposada. Després ha combinat la reescriptura dels grans clàssics contemporanis (Daudet, Colette, Conrad, Faulkner, Fitzgerald, Greene, Hemingway, Huxley, Mailer, Nabòkov o Orwell), amb el gènere negre (Simenon, Chandler, Christie o Highsmith), l’assaig (Marx, Engels, Sartre, Russell, Aranguren o Sacristán) i els productes de caràcter més popular (Blyton, Martín-Vigil o Candel): prop de cent cinquanta llibres de l’anglès, del francès, de l’espanyol i de l’italià, per ordre quantitatiu. Als anys seixanta va esdevenir un dels traductors més fecunds del país, especialment per a Edicions 62 i per a l’editorial Nova Terra, el liberalisme catòlic de la qual encaixava amb les seves conviccions personals. Durant aquests anys va desplegar una intensa activitat perquè vivia de la traducció, a un ritme, segons pròpia confessió, de trenta pàgines diàries, en un intent precoç de transformar la tasca en un ofici. Així, per exemple, el 1965 va publicar vint-i-una traduccions o, el 1966, divuit. A més, al llarg d’aquella dècada va signar sovint versions de cançons, per encàrrec de la discogràfica Concèntric, de compositors tan populars com ara Adamo, Domenico Modugno, Jimi Hendricks, Lou Red, John Lennon i Paul McCartney. A partir de 1973 el ritme de traduccions va minvar, perquè entre aquest any i el 1986, instal·lat a Ginebra, va treballar de traductor professional, de l’anglès i el francès a l’espanyol, a l’Organització Mundial de la Salut. En encetar el mil·lenni va tornar a prodigar-se força, a redós de l’editorial La Campana.

Fet i fet, un bon nombre d’autors i títols que hem pogut llegir en català amb regularitat i singular expertesa gràcies al domini del torsimany de la llengua, els quals, al costat de l’obra original, conformen un dels corpus més extensos i estimables de la segona meitat del segle XX.

En reconeixement a la dilatada trajectòria, l’any 2006 fou nomenat doctor honoris causa per la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’escriptor

Ramon Folch i Camarasa va donar-se a conèixer amb un llibre de poemes (L’aigua negra, 1954), gènere que de seguida va abandonar a favor del teatre i la narrativa. En l’escriptura dramàtica, va persistir-hi més, va obtenir alguns premis i va veure publicades i representades algunes peces, però les dificultats intrínseques d’aquest món el van dissuadir de consagrar-s’hi. Així i tot, va escriure una quarantena d’obres, la majoria de les quals romanen inèdites.

El mateix any 1954 va sortir a llum Camins en la ciutat, la seva primera novel·la. Era l’inici d’una carrera fecunda com a narrador, coronada amb els principals premis, com ara el Joanot Martorell, el Víctor Català, el Sant Jordi o el Sant Joan. Una carrera reconeguda, així mateix per la crítica, que des de bon principi va valorar molt positivament l’esforç del novel·lista per arribar a amplis sectors de la societat sense cedir en l’exigència estètica. Algunes de les seves obres, a més, han obtingut l’afecció del públic, amb força reedicions, com ara La visita o Testa de vell en bronze. No debades va estar estretament vinculat a «El Club dels Novel·listes», la cèlebre col·lecció dirigida per Joan Sales que maldava, també, per assolir un equilibri entre compromís estètic i compromís social, alhora que s’adreçava a un públic extens i divers. Folch i Camarasa en va ser un dels autors més assidus, al costat de Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. A partir dels anys vuitanta la seva producció s’ha espaiat força, a causa d’una exigència i un esperit crític que l’han conduït gairebé al silenci, de manera que ha passat de ser un dels autors més llegits en català a convertir-se en un escriptor invisible.

Les seves ficcions, en la línia del realisme psicològic, aborden l’experiència humana, sovint la pròpia experiència. Tant és així, que en bona part no costa gaire de resseguir-hi aspectes autobiogràfics, convenientment manipulats, com ara la presència d’un pare notori, famílies nombroses, la disjuntiva entre la integritat i l’èxit o una fe cristiana que ho sadolla tot. En la novel·la Les meves nits en blanc es referia, ben gràficament, a «la dèria d’escriure’m a mi mateix». S’hi esplaiava, amb ironia, al Manual del perfecte escriptor mediocre, un dels llibres més agosarats de les lletres catalanes. Al capdavall, les històries de Folch i Camarasa pretenen oferir-nos un retrat versemblant, plausible, de la vida quotidiana de personatges corrents. Un retrat sense escarafalls ni efectismes, en un equilibri sempre difícil entre l’esperança i el desencís, la fe en l’esdevenidor i el llast del passat, la salvació i la condemna. Rere les trames amables i les notes d’humor, s’hi amaga una melangia còsmica i, tanmateix, vivificadora. Tot plegat, ho embolcalla amb una «naturalitat», una elegància i una riquesa estilístiques ben singulars, projectades, a més, en un ventall de tècniques narratives gairebé tan ampli com històries s’empesca. Res a veure, en definitiva, amb l’«escriptor mediocre» amb què va presentar-se el 1991, després d’un llarg silenci, i amb què va guanyar el premi Pere Quart d’humor i sàtira. Un llibre tan poc complaent amb ell mateix (i, de retruc, amb la societat literària) només pot llegir-se així, en clau de divertiment i de plagasitat, com deixava entreveure en el pròleg: «Si sóc mediocre, doncs, aspiro a ser-ho amb el grau de perfecció més alt possible, fins a esdevenir el més mediocre dels escriptors mediocres».

En el camp de la prosa de no-ficció va publicar el retrat personal del seu pare, Bon dia, pare (1968), i els llibres humorístics Manual del perfecte escriptor mediocre (1991) i Manual de la perfecta parella mediocre o l’art de (sobre)viure de dos en dos (2005). Quant a la narrativa infantil, continuador de les Pàgines viscudes de Josep M. Folch i Torres, va empescar-se unes Històries possibles, aparegudes primerament en el Patufet de la segona època i, després, en dos volums antològics (1976 i 1980). Igualment, és autor dels guions de quinze àlbums de còmics que, de 1981 a 2002, va protagonitzar el personatge de Massagran, creat pel seu pare.

Obra traduïda

FRANK, Anna Diari. Barcelona: Selecta, 1959.

HULME, Kathryn La història d'una monja. Barcelona: Vergara, 1962.

BRYANT, Sara C. Com explicar contes. Barcelona: Nova Terra, 1963.

DAUDET, Alphonse Tartarí de Tarascó. Barcelona: Vergara, 1963.

HUXLEY, Aldous Un món feliç. Barcelona: Plaza & Janés, 1963.

UNESCO, Ús de les llengües vernacles en l'ensenyament. Barcelona: Aportació Catalana, 1963.

VAN DER MEERSCH, Maxence Pescadors d'homes. Barcelona: Nova Terra, 1963.

CANDEL, Francesc Els altres catalans. Barcelona: Edicions 62, 1964.

COLETTE, Gabrielle-Sidonie El blat tendre. Barcelona: Plaza & Janés, 1964.

CRAIG, Jonathan Departament d'investigació criminal. Barcelona: Edicions 62, 1964.

DUMONT, René Cuba: intent de crítica constructiva. Barcelona: Nova Terra, 1964.

ELLIN, Stanley Joc de testimonis. Barcelona: Edicions 62, 1964.

GARVE, Andrew Les sorres llunyanes. Barcelona: Edicions 62, 1964.

HUNTER, Evan El pispa. Barcelona: Edicions 62, 1964.

McBAIN, Ed El pispa. Barcelona: Edicions 62, 1964.

ROBERTS, Cecil Estació Victòria, a les 4.30. Barcelona: Vergara, 1964.

SAGAN, Françoise Bon dia, tristesa. Barcelona: Plaza & Janés, 1964.

SIMENON, Georges L'home que mirava passar els trens. Barcelona: Edicions 62, 1964.

SPARK, Muriel Els solters. Barcelona: Edicions 62, 1964.

WORM, Piet La Bíblia dels infants. Barcelona: Plaza & Janés, 1964.

BAUM, Vicki Grand Hotel. Barcelona: Vergara, 1965.

CASTRO, Josué de Una zona explosiva: el nord-est del Brasil. Barcelona: Nova Terra, 1965.

CHRISTIE, Agatha L'assassinat de Roger Ackroyd. Barcelona: Molino, 1965.

ELLIN, Stanley Cal saber encaixar. Barcelona: Ed. 62, 1965.

FERRIÈRE, André L'esperit i la carn. Barcelona: Nova Terra, 1965.

GREENE, Graham El ministeri de la por. Barcelona: Edicions 62, 1965.

GREENE, Graham El poder i la glòria. Barcelona: Proa, 1965.

KRAKOWSKY, Anna F. Com gossos abandonats. Barcelona: Nova Terra, 1965.

LEBRET, Louis-J Principis per a l'acció. Barcelona: Nova Terra, 1965.

MAILER, Norman Els nus i els morts. Barcelona: Edicions 62, 1965.

MARTÍN-VIGIL, J. L. Morin els capellans. Barcelona: Joventut, 1965.

MARTÍN-VIGIL, J. L. La vida ens ve a trobar. Barcelona: Joventut, 1965.

MERLAUD, André Infant, família i educadors. Barcelona: Nova Terra, 1965.

McCULLERS, Carson El cor és un caçador solitari. Barcelona: Edicions 62, 1965.

MERLE, Robert Fi de setmana a Dunkerque. Barcelona: Edicions 62, 1965.

NAVILLE, Pierre L'automatisme social, fenomen possible. Barcelona: Nova Terra, 1965.

PERROUX, François Indústria i creació colAlectiva. Barcelona: Nova Terra, 1965.

TUÑÓN DE LARA, Manuel Introducció a la història del moviment obrer. Barcelona: Nova Terra, 1965.

BARRACLOUGH, Geoffrey Introducció a la història contemporània. Barcelona: Edicions 62, 1966.

BOREL, Jacques L'adoració. Barcelona: Aymà, 1966.

CAPOTE, Truman Desdejuni a can Tiffany. Barcelona: Proa, 1966.

CHANDLER, Raymond La dama del llac. Barcelona: Edicions 62, 1966.

CLOSSET, René El capellà de l'infern. Barcelona: Nova Terra, 1966.

CONRAD, Joseph Tifó. Barcelona: Nova Terra, 1966.

CONROY, James Cap de turc. Barcelona: Edicions 62, 1966.

DOBB, Maurice El capitalisme, ahir i avui. Barcelona: Nova Terra, 1966.

HIGHSMITH, Patricia Clara també. Barcelona: Edicions 62, 1966.

JERPHAGON, Lucien El Mal i l'Existència. Barcelona: Nova Terra, 1966.

LASSERRE, Georges L'empresa socialista a Iugoslàvia. Barcelona: Nova Terra, 1966.

LE BRUN, Pierre Problemes actuals del sindicalisme. Barcelona: Nova Terra, 1966.

MURRAY, John C. El problema de Déu ahir i avui. Barcelona: Nova Terra, 1966.

SAROYAN, William Em dic Aram. Barcelona: Edicions 62, 1966.

SILLITOE, Alan La mort de William Posters. Barcelona: Edicions 62, 1966.

WYNDHAM, John El dia dels trífids. B.: Ed. 62, 1966.

BISSONNIER, Henri Pedagogia religiosa dels subnormals. Barcelona: Nova Terra, 1967.

BOGGS, James La revolució americana. Barcelona: Nova Terra, 1967.

CRONIN, A. J. Les claus del regne. Barcelona: Joventut, 1967.

FITZGERALD, F. Scott El gran Gatsby. Barcelona: Edicions 62, 1967.

GIRARDI, Giulio Marxisme i Cristianisme. Barcelona: Nova Terra, 1967.

GOROSTIAGA, Lluís A. La gestió obrera a Occident: nou parany del capitalisme. Barcelona: Nova Terra, 1967.

GREENE, Graham Final d'home. Barcelona: Edicions 62, 1967.

HEMINGWAY, Ernest Més enllà del riu i sota els arbres. Barcelona: Proa, 1967.

HILLARY, Richard El darrer enemic. Barcelona: Nova Terra, 1967.

SAROYAN, William La comèdia humana. Barcelona: Edicions 62, 1967.

SARTRE, Jean-Paul Reflexions sobre la qüestió jueva. Barcelona: Nova Terra, 1967.

TORELLÓ, Joan B. Psicoanàlisi i confessió. Madrid: Rialp, 1967.

TRAVERS, Pamela L. Mary Poppins. Barcelona: Joventut, 1967.

ARANGUREN, J. L. L. El problema universitari. Barcelona: Nova Terra, 1968.

ASTURIAS, Miguel Ángel El senyor president. Barcelona: Andorra, 1968.

BURNIAUX, Jeanne L'educació de les noies. Barcelona: Nova Terra, 1968.

FAULKNER, William Mentre agonitzo. Barcelona: Proa, 1968.

GOMBROWICZ, Witold Ferdydurke. Barcelona: Edicions 62, 1968.

GREENE, Graham Els comediants. Barcelona: Aymà, 1968.

GREENE, Graham Ens podeu deixar el marit? Barcelona: Edicions 62, 1968.

HAUBTMANN, Pierre El testament social de Joan XXIII. Barcelona: Nova Terra, 1968.

MENDÈS-FRANCE, Pierre La república moderna: proposicions. Barcelona: Andorra, 1968.

MERCIER VEGA, Lluís Mecanismes de poder a Amèrica Llatina. Barcelona: Edima, 1968.

NABÒKOV, Vladímir Pnin. Barcelona: Edicions 62, 1968.

RUSSELL, Bertrand Noves esperances per a un món que canvia. Barcelona: Selecta, 1968.

SACRISTÁN, Manuel Sobre el lloc de la filosofia en els estudis superiors. Barcelona: Nova Terra, 1968.

CELA, Camilo J. El rusc. Barcelona: Alfaguara, 1969.

FOHLEN, Claude El treball en el segle XIX. Barcelona: Nova Terra, 1969.

HEYERDAHL, Thor L'expedició del Kon-Tiki. Barcelona: Joventut, 1969.

JEANSON, Francis Sartre i el problema de Déu. Barcelona: Nova Terra, 1969.

McCARTHY, Mary Aparadors per a una dona. Barcelona: Edicions 62, 1969.

MILLER, Arthur Els desarrelats. Barcelona: Edicions 62, 1969.

ORWELL, George Homenatge a Catalunya. Barcelona: Ariel, 1969.

WEST, Nathaniel Un milió pelat. Barcelona: Edicions 62, 1969.

BELLOW, Saul Jugar a perdre. Barcelona.: Edicions 62, 1970.

CELA, Camilo J. Barcelona. Barcelona: Alfaguara, 1970.

COQUERET, André Com es dirigeix una reunió. Barcelona: Nova Terra, 1970.

HUXLEY, Aldous Illa. Barcelona: Proa, 1970.

MARTÍN-VIGIL, J. L. Un sexe anomenat dèbil. Barcelona: Joventut, 1970.

COHEN, Jean Iniciació a la fisiologia sexual. Barcelona: Nova Terra, 1971.

SEGAL, Erich Història d'amor. Barcelona: Proa, 1971.

TOSQUELLES, Francesc La pràctica del maternatge terapèutic en els deficients mentals profunds. Barcelona: Nova Terra, 1972.

CANDEL, Francesc Encara més sobre els altres catalans. Barcelona: Curial, 1973.

MAUCO, Georges Psicoanàlisi i educació. Barcelona: Nova Terra, 1973.

CANDEL, Francesc Trenta mil pessetes per un home. Barcelona: Edicions 62, 1974.

FEDUCHI, Luis Itineraris de l'arquitectura popular espanyola. Barcelona: Blume, 1976.

HEMINGWAY, Ernest Un adéu a les armes. Barcelona: Proa, 1976.

PONS, Josep Sebastià L'ocell tranquil. Barcelona: Barcino, 1977.

BLYTON, Enid Els Cinc a l'aiguamoll del misteri. Barcelona: Joventut, 1978.

BLYTON, Enid Els Cinc passen aventures. Barcelona: Joventut, 1978.

BLYTON, Enid Endavant Set Secrets. Barcelona: Joventut, 1978.

SEGAL, Erich Oliver's story. Madrid: Ultramar, 1978.

BLYTON, Enid El misteri dels Set Secrets. Barcelona: Joventut, 1979.

VELA, Maria Lluïsa Montse. Barcelona: Zip, 1980.

DICKENS, Charles Temps difícils. Barcelona: Edicions 62, 1982.

JACKSON, Gabriel Catalunya revolucionària i republicana (1931-1939). Barcelona: Grijalbo, 1982.

BAUM, L. Franck El màgic d'Oz. Barcelona: La Galera, 1983.

KIPLING, Rudyard Precisament així. Barcelona: Joventut, 1983.

WAUGH, Evelyn Retorn a Brideshead. Barcelona: Proa, 1983.

HIGHSMITH, Patricia L'equívoc. Barcelona: Edicions 62, 1984.

VELA, Maria Lluïsa Eva. Barcelona: Zip, 1985.

MAUROIS, André Climes. Barcelona: La Llar del Llibre, 1986.

NEILL, Alexander S. L'últim supervivent. Barcelona: La Llar del Llibre, 1986.

CHRISTIE, Agatha El mirall s'esquerdà. Barcelona: La Llar del Llibre, 1987.

MAALOUF, Amin El periple de Baldassare. Barcelona: La Campana, 2000.

SANGSUK, Saneh Verí. Barcelona: La Campana, 2001.

MILLER, Arthur La política i l’art d’actuar. Barcelona: La Campana, 2002.

FERMINE, Maxence Opi. Barcelona: La Campana, 2003.

JIN, Ha Yang, el boig. Barcelona: La Campana, 2005.

LACROIX, Michel El culte a l’emoció. Atrapats en un món d’emocions sense sentiments. Barcelona: La Campana, 2005.

FOLCH I TORRES, Joaquim Últims escrits. Destino 1952-1964. Plegamans: Fundació Folch i Torres, 2009.

BACARDÍ, Montserrat “La traducció en la narrativa de Ramon Folch i Camarasa”. A: Kálmán Faluba i Ildikó Szijj (eds.). Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: PAM, 2009, vol. I, p. 79-86.

LLADÓ, Ramon "Sobre literatura i sobre traduccions. Entrevista amb Ramon Folch i Camarasa". Quaderns. Revista de Traducció 11 (2004), p. 215-222.

RIBES DE DIOS, Àngels La recepció d’Alphonse Daudet en llengua catalana. Traduccions en volum. Lleida: UdL, 2003. Tesi doctoral.

ELCHINGER, Monsenyor; MACBOEGNER, Pastor; PERROUX, Franç Els nous camins de l'Església. Barcelona: Nova Terra, 1965.

GUERRE, René; ZINTY, Maurice Volem veure el Crist. Barcelona: Nova Terra, 1965.

OLIVER, Roland; FAGE, J. D. Breu història d'Àfrica. Barcelona: Edicions 62, 1965.

GOFFIN, Magdalen [et al.] Reflexions autocrítiques sobre el catolicisme. Barcelona: Nova Terra, 1966.

SENGHOR, Leopold [et al.] El racisme en el món. Barcelona: Nova Terra, 1966.

GOZZINI [et al.], L'hora del diàleg. Barcelona: Nova Terra, 1967.

MARX, Karl; Engels, Friedrich Cartes sobre el capitalisme. Barcelona: Edima, 1967.

-Els joves i el ball. B.: Nova Terra, 1968.

-La participació dels treballadors a la gestió de l'empresa. Barcelona: Nova Terra, 1970.

COCAGNAC, A. M.; HAUGHTON, R. Petita Bíblia. Antic Testament. Vol. I. Barcelona: Nova Terra, 1974.

SCHNAPPER, Dominique; BACHELIER, Christian Què és la ciutadania? Els drets i els deures de la convivència cívica. Barcelona: La Campana, 2003.