Facebook Twitter

L’última trobada

Traducció de Maria Josep Escrivà
Les roses silvestres han llepat
el pòrtic de fusta de l’ermita.
Allí, contra el mur de pedra,
fingírem l’amor un capvespre llunyà.
El soroll que la pluja feia amb el prat
el feien els teus dits amb el meu sexe.
Jo veia l’arc iris en una teranyina
mentre tu m’empentaves obsedit
cap enlloc.
Després partírem ranquejant carretera amunt.
Dels nostres cossos degotava
L’aigua tèbia de la malenconia.
Aquella fou una de les últimes trobades.
Aleshores la nostra pell humida ja sabia
que en absolut estàvem fets
l’un per a l’altre.

Miren Agur Meabe, El codi de la pell. Carcaixent: Edicions 96, 2006
Fragments
El codi
Maria Josep Escrivà
L’última trobada
Maria Josep Escrivà
Notes breus, 1
Maria Josep Escrivà
Ressenyes
La poesia segons Miren Agur Meabe
per Miren Agur Meabe
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: