Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Maseras i Galtés, Alfons
Maseras i Galtés, Alfons (Sant Jaume dels Domenys, 1884 – Tolosa de Llenguadoc, 1939). Jaume dels Domenys. Novel·lista, poeta, dramaturg, crític literari, periodista, autor de proses vàries i divul­ga­dor. Proper a l’ideari modernista, des de molt jo­ve publicà articles, traduccions i originals a la prem­sa i ben aviat co­men­çà una producció que ha­via d’esdevenir especialment fecunda. Sobretot entre el 1924 i el 1938, va girar al català in­nom­­brables títols dels gèneres i estils més diversos, majori­tà­ria­ment a partir del francès, però també de l’i­ta­lià, l’anglès, el por­tu­­guès, l’oc­cità, l’espanyol, el rus i el flamenc —en força casos, mitjançant versions franceses. Per bé que practicava la traducció com a mit­jà de subsistèn­­­cia, els originals s’a­deien sempre amb els gustos li­te­raris i l’ideari catala­nista de Maseras. Així, doncs, al cos­tat d’au­­tors amb qui l’unia una relació personal o que te­nien un lligam més o menys estret amb la nostra cultura (la poeta cu­ba­­na Emilia Bernal, que havia versio­nat poe­tes catalans; el pe­ruà Luis Ulloa, defensor de la ca­ta­la­nitat de Cristòfol Colom; o el pre­si­dent del Centre Català-Suís F. A. Schmid), va traduir no­­vel·listes dels segles xix i xx, poe­tes emi­­nent­ment ro­màn­tics i dra­ma­turgs de tots els temps, con­­­ven­çut de la necessitat d’in­cor­po­rar a les lletres catalanes les obres mestres uni­ver­sals. Fou amb aquest objectiu que entre el 1930 i el 1936 dugué a terme la im­portant em­presa de posar en ca­talà, per a l’e­ditorial Bar­cino, la pro­duc­ció íntegra de Molière, lle­­­vat d’al­­gu­nes farses. De fet, no era el primer cop que n’anostrava algunes peces: el 1907 havia versionat, amb Pere Prat i Gaballí­, un Don Joan que havia estat posat en escena al teatre Principal —tot i que no s’ar­ribà a im­­pri­mir—; el 1908 havia encetat amb Tartuf o l’impostor una col·lec­ció de Joa­quim Horta dedi­­­ca­da al dra­ma­turg francès, en la qual preveia publicar també El misantrop —pot­ser el mateix que el 1922 fou re­pre­sentat al tea­tre Romea—; i en­cara, en una car­ta adreçada a la re­vista Teatralia el 1909, con­fes­­sava ser autor d’u­na «traducció-arreglo» de Le Sicilien ou l’Amour peintre titulada El vel de l’Esclava. En la ma­teixa carta, Maseras, que en aquell mo­ment enllestia la primera versió de Francesca de Rimini de Silvio Pellico (la sego­na fou edi­tada per la Llibreria Ita­lia­na el 1924 amb un pròleg en què advertia que, insa­tis­fet de l’anterior, l’ha­via modi­fi­cada), expli­ca­­va per què feia servir el vers per a l’obra de Pellico i, en canvi, la prosa per a la de Molière: calia veure en cada cas si l’ar­gument, l’època, els per­so­nat­ges i, so­bre­tot, la qualitat moral d’a­quests perso­nat­­ges eren dig­nes de par­lar en vers, i declarava que Pellico era un poeta i, Molière, un co­me­diant. El 1938 havia de tornar a tras­lla­dar a la prosa les com­po­sicions d’un altre poeta, el portuguès Teixeira de Pascoaes. Bona part de les versions tea­trals de Maseras eren re­presen­ta­des per l’Escola Cata­la­na d’Art Dramàtic o pel Teatre Íntim d’Adrià Gual­, com ara el Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare, una tra­­duc­ció en vers del 1929 de la qual Ramon Es­querra­ (Shakespeare a Catalunya, 1937) des­ta­cava l’es­til elegant, la manca d’encar­carament i la conservació de l’es­pe­rit poètic de l’original, mal­grat retreure al tra­duc­tor nom­bro­ses llibertats, altrament ex­plicables atès el públic a què anava des­tinada la «Col·lecció Popular Barcino», en què sortí a llum. La consciència de la fun­ció educa­do­ra de la literatura el menà a difondre, mitjançant conferències, pròlegs i articles a la premsa, els escriptors que l’inte­­res­sa­ven i, alhora, a popularitzar amb traduccions (moltes en diaris i revistes, com ara Vasco de Marc Chadourne, apareguda a La Nova Revista el 1929) personatges de l’avant­guarda eu­ropea que eren des­co­neguts del gran públic, sovint autors novells (com diversos joves con­tis­tes fran­­ce­sos que aplegà en un sol volum) o representants de cultures minoritàries (com el poeta armeni Hrand Nazariantz, el no­vel·lista fla­menc August Snieders o Frederic Mistral, de qui el 1930 publicàun conjunt de rondalles, arran del centenari del seu naixement). Sem­blantment, amb el propòsit de reivindicar una sèrie de ca­ta­lans que con­siderava pre­cursors de la Re­nai­xença, va «res­tituir a la seva llen­gua» al­gu­nes obres en cas­tellà o en francès de Bo­na­ventura Carles Aribau, del poeta pre­ro­màn­tic Manuel de Ca­banyes, de l’his­to­ria­dor Antoni de Capmany, de l’es­criptor Pau Piferrer i de l’astrònom ros­se­llo­nès Fran­­cesc Ara­gó, tot acompanyant-les de prò­legs en què jus­ti­ficava l’ús d’un llen­guat­ge planer en nom d’u­na més fàcil comprensió. Maseras féu, a més, traduccions al cas­te­llà i fins al francès, llengua en què escriví una novel·la original, L’Arbre du Bien et du Mal [Judit Fontcuberta]
MOLIÈRE. Tartuf o l’impostor. Barcelona: Joaquim Horta, 1908.
PELLICO, Silvio. Francesca de Rímini. Barcelona: 1909. (BPA, 94)
Contistes francesos. Barcelona: Societat Catalana d’Edicions, 1914.
MAETERLINCK, Maurici. La intel·ligència de les flors. Barcelona: Llibreria Catalònia [1914?].
VOLTAIRE. L’indiscret. Barcelona: Ràfols, [1919].
DUMAS, Alexandre (fill). La dama de les camelies. Barcelona: Llibreria Catalònia [1920?].
ULLOA, Lluís. Noves proves de la catalanitat de Colom. París: Llibreria Oriental-Americana, 1927.
TOLSTOI, Lleó. Resurrecció. Badalona: Proa, 1928.[Amb Rossend Llates]
BALZAC, Honoré de. El lliri de la vall. Badalona: Proa, 1929.
BENOIT, Pierre. Axelle. Barcelona: Llibreria Catalònia [1929].
SHAKESPEARE, William. Somni d’una nit d’estiu. Barcelona: Barcino, 1929.
CASTELO BRANCO, Camillo. La vídua del penjat. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1930.
MISTRAL, Frederic. Rondalles.Terrassa: Fluid, 1930.
MOLIÈRE. Obres de Molière.Vol. 1: Tartuf. Don Juan.El Misantrop. Barcelona: Barcino, 1930.
BOISSY, Gabriel. Estances del mortal somriure. Barcelona: La Revista, 1931.
MOLIÈRE. Obres de Molière. Vol. 2:Les trapelleries de Scapin. El casament per força. El sicilià. L’atabalat. Barcelona: Barcino, 1931.
SNIEDERS, August. El caçador de llops. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1931.
ARIBAU, Bonaventura Carles. Art i política. Barcelona: Barcino, 1932.
GENEST, Emili. Figures i llegendes mitològiques. Barcelona: Joventut, 1932.
MOLIÈRE. Obres de Molière. Vol. 3: Les dones sàvies. Les precioses ridícules. La comtessa d’Escar­ba­nyàs. Don Garcia de Navarra. Barcelona: Barcino, 1932.
MOLIÈRE. Obres de Molière. Vol. 4:L’escola dels marits. L’escola de les mullers. Crítica. Jordi Dandin. Barcelona: Barcino, 1932.
PIFERRER, Pau. Records i belleses de Barcelona. Barcelona: Barcino, 1932.
BERNAL, Emília. Poemes. Barcelona: Altés, 1933.[Amb altres traductors]
SCHMID, F. A. . Suïssa. Democràcia i federalisme. Barcelona: Barcino, 1933.
GALSWORTHY, John. L’homenet. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1934.
MOLIÈRE. Obres de Molière. Vo­l. 5: El Senyor de Pourceaugnac.El metge per força.L’amor metge. El malalt imaginari. Barcelona: Barcino, 1934.
PIFERRER, Pau. Records i belleses de Catalunya. Barcelona: Barcino, 1934.
CHADOURNE, Marc. Vasco. Barcelona: 1935. (QL, 87-88)
NEGRI, Ada. El diner. Barcelona:1935. (QL, 64)
CABANYES, Manuel de. Poesies completes. Barcelona: Barcino [1935].
MOLIÈRE. Obres de Molière. Vol. 6: El despit amorós. La princesa d’Èlida.Els pretendents magnífics.Barcelona: Barcino, 1936.
MOLIÈRE. Obres de Molière. Vo­l. 7: El burgès gentilhome. L’avar. Els en­fa­do­sos. Sganarelle. Barcelona: Barcino, 1936.
MOLIÈRE. Obres de Molière. Vol. 8: Melicerta. Pastoral cò­mi­ca. Amfitrió. Psique. L’impromtu de Versalles. Barcelona: Barcino, 1936.
MUSSET, A. de. Les nits i altres poemes. Barcelona: Barcino, 1936.
ARAGÓ, Francesc. Història de la meva joventut. Barcelona: Barcino, 1937.
CAPMANY, Antoni de. L’antiga marina de Barcelona. Barcelona: Barcino, 1937.
CAPMANY, Antoni de. L’antic comerç de Barcelona. Barcelona: Barcino, 1937.
CAPMANY, Antoni de. Els antics oficis de Barcelona. Barcelona: Barcino, 1937.
Primer centenari de Giacomo Leopardi (1798-1837). Barcelona: Casal de la Cultura, 1937.
ZOLA, Emili. Germinal. Badalona: Proa, 1937.
LEOPARDI, Giacomo. Cants. Barcelona: Oasi, 1938.
Teixeira de Pascoaes. Barcelona: Rosa dels Vents, 1938.
GALSWORTHY, John. El jueu errant. Barcelona: Llibreria Italiana [s.a.].
GÓGOL, Nicolau. El capot. Barcelona: Llibreria Catalònia [s.a.].
ANOLL I VENDRELL, Lídia. «Les traduccions catalanes de l’obra de Balzac». Quaderns de Traducció i Interpretació 7 (1986), p. 137-140.
BACARDÍ, Montserrat. “Restituir la història: les traduccions del castellà al català d’Alfons Maseras per a la Col·lecció Popular Barcino”. A. Miquel M. Gibert, Amparo Hurtado i José Francisco Ruiz Casanova (eds.). Literatura comparada catalana i espanyola al segle xx: gèneres, lectures i traduccions (1898-1951). Lleida: PUNCTUM & TRILCAT, 2007, p. 145-156.
CORRETGER, Montserrat. Alfons Maseras: intel·lectual d’acció i literat (Biografia. Obra periodística. Traduccions). Barcelona: Curial / PAM, 1995.
GIBERT, Miquel M. . “Creació, traducció i llengua: Sagarra, Maseras i L’escola dels marits”. A: Marcel Ortín i Dídac Pujol (eds.). Llengua literària i traducció. Lleida: PUNCTUM & TRILCAT, 2009, p. 129-146.
GUAL, Adrià. Mitja vida de teatre: Memòries d’Adrià Gual. Barcelona: Aedos, 1960.
FONTCUBERTA I FAMADAS, Judit. “Alfons Maseras, traductor de Molière”. Quaderns. Revista de Traducció 10 (2003), p. 137-150.
FONTCUBERTA I FAMADAS, Judit. Molière a Catalunya. Barcelona: PAM, 2005.
Amb el suport de: