Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Epalza i Ferrer, Míkel de
Epalza i Ferrer, Míkel de (Pau, França, 1938 – Alacant, 2006). Llicenciat en filosofia eclesiàstica, filosofia i lletres, filologia semítica i teologia catòlica, impartí classes a les universitats de Barcelona, Lió, Tunis, Alger, Orà, Comillas i l’Autònoma de Madrid. Des del 1979 fou catedràtic d’Estudis Àrabs i Islàmics a la Universitat d’Alacant. Dedicà la tesi doctoral, dirigida per Joan Vernet, a la figura d’Anselm Turmeda i la Tuhfa, la seva obra de rebuig del cristianisme i d’adhesió a la fe musulmana. La tesi, editada a Roma el 1971, incloïa el text àrab i una traducció castellana. El 1978 en publicà una versió catalana, amb la cooperació d’Ignasi Riera, a Autobiografia i atac als partidaris de la creu, de Turmeda. Especialista en història islamocristiana, és autor de nombrosos articles i llibres, entre els quals sobresurten Moros y moriscos en el levante peninsular (sharq Al-Andalus). Introducción bibliográfica(1983), Los moriscos antes y después de la expulsión (1992), L’expulsió dels moriscos. Conseqüències en el món islàmic i en el món cristià (1994) o Jesús entre judíos, cristianos y musulmanes hispanos (siglos vi-xvii)(1999). Amb la col·laboració de Josep Forcadell i Joan Perujo, professors de la Universitat d’Alacant, el 2001 traduí, per primera vegada en llengua catalana, l’Alcorà, tasca per la qual va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de Traducció de l’any 2002. Amb treballada tensió poètica, llenguatge clar i bell, la reescriptura va acompanyada d’una introducció i de cinc estudis alcorànics del traductora, en els quals presenta la bibliografia hispànica sobre l’islam en general, Mahoma i les relacions entre l’islam i la cultura catalana, explica com és viscut l’Alcorà pels musulmans, avalua les traduccions de l’Alcorà a altres llengües, ressegueix la història de les traduccions hispàniques de l’Alcorà i, finalment, exposa les característiques específiques d’aquesta traducció al català, amb exemples i paral·lelismes de versions a altres idiomes com el castellà, el francès, l’italià, i el portuguès. Davant el convenciment de les comunitats musulmanes de la imperfecció de qualsevol traducció de l’Alcorà, sobretot si no segueix un literalisme morfosintàctic estricte de l’original àrab, afirma que la seva versió “n’és una més, sense pretensió de ser la millor, ni l’única, ni de bon tros la canònica”. Epalza la justifica a partir d’un notori antecedent en català: l’experiència de Joaquim Mallafrè a propòsit de l’Ulysses de Joyce. En destaca cinc novetats respecte a les altres traduccions de l’Alcorà en llengües romàniques: és la primera completa i directa en llengua catalana; intenta prioritzar el traspàs de tots els continguts semàntics, encara que comporti un augment de paraules; intenta reproduir una rima i un ritme equivalents a la prosa rimada del text àrab; utilitza una forma tipogràfica semblant al vers lliure, i mira de recrear el caràcter sapiencial, meditatiu i exhortatiu de l’original i així acostar-lo als textos de la Bíblia jueva i cristiana. Aquest llarg i meditat procés de transvasament ha donat lloc a una abundosa reflexió traductològica, plasmada en diversos articles i en les monografies Traducir del árabe (árabe-castellano) (coordinada per Epalza) i El Corán y sus traducciones: propuestas (amb Forcadell i Perujo). [Pilar Godayol]
TURMEDA, Anselm. Autobiografia i atac als partidaris de la creu. Barcelona: Curial: 1978. [Amb Ignasi Riera]
L’Alcorà. Barcelona: Proa, 2001. [Amb Josep Forcadell i Joan M. Perujo]
“Traduccions persa, turca, alemanya i catalana de la Tuhfa de Turmeda”. Randa 11 (1981), p. 141-144.
“Com traduir l’Alcorà per als qui no saben l’àrab?. L’Espill 8-9 (2001), p. 136-147.
“Alguns antecedents islamo-cristians de la primera traducció completa de l’Alcorà al català”. Randa 48 (2002), p. 13-26.
“Traduccions catalanes de l’Alcorà”. A: Josep Giralt (dir.). Joies escrites. Els fons bibliogràfics àrabs de Catalunya. Barcelona: Institut Europeu de la Mediterrània, 2002, p. 101-113.
“El Corán y sus traducciones: algunos problemas islamológicos y de traducción, con propuestas de soluciones”. A: Maria-Àngels Roque (ed.). El islam plural. Barcelona: Icaria, 2003, p. 379-400.
(coord.). Traducir del árabe (árabe-castellano). Barcelona: Gedisa, 2004.
“Une nouvelle traduction du Coran en Espagne, qui cherche à innover”. Revue des Études Andalouses 31 (2004), p. 5-14.
“L’Alcorà en català: traducció literària d’un text sagrat”. Quaderns. Revista de Traducció 12 (2005), p. 227-244.
El Corán y sus traducciones: propuestas. Alacant: Universitat d’Alacant, 2008.
EPALZA, Míkel de; FORCADELL, Josep V.; PERUJO, Joan M. . “Versión literaria del Corán: una traducción en equipo”. Hieronymus Complutensis 11 (2004), p. 7-24.
Amb el suport de: