Facebook Twitter
Portada > Pescat amb palangre

Pescat amb palangre

Arxiu d’articles

La literatura basca fora de les seves fronteres
Aritz Galarraga i Jon Elordi

Amb motiu de la traducció al català de l’extraordinari llibre Moroak gara behelaino artean?, de Joseba Sarrionandia (Som com moros dins la boira?, 2012), es van fer un seguit de presentacions arreu de Catalunya. I una de les primeres constatacions més remarcables va ser que s’estava presentant un escriptor basc totalment desconegut.

El lloc preeminent de la literatura neogrega a casa nostra
Joaquim Gestí

La literatura neogrega a casa nostra és coneguda fonamentalment gràcies a una sèrie de traduccions que per la seva importància i per la dels traductors que les van fer possibles han arribat a ocupar un lloc preeminent dins de la història de la traducció als Països Catalans.

El caràcter esporàdic de la traducció de la literatura neogrega
Joaquim Gestí

El caràcter esporàdic i fragmentari de la traducció de obres de la literatura neogrega en català durant més de vuitanta anys, ha sofert un veritable canvi en els darrers vint. El nombre de traduccions s’ha incrementat i, en certa manera, normalitzat.

Traducció literària al llarg de la història: modernitzar, però també… aprofitar?
Marta Giné Janer

El concepte d’intercanvi és clau en la història de la traducció: tots sabem que no s’arriba mai a un bescanvi objectiu total, perquè, no només en les traduccions, sinó també en qualsevol activitat humana, hi són presents tant la vessant més racional de l’ésser humà, com també els aspectes més apassionats o antropològics, en general; primerament, el traductor en tant que intermediari o «guia entre fronteres».

Exportar la literatura catalana: algunes observacions
Helena Guilera

El lector català –aquell que se sap dit i explicat en el corpus literari DO Catalunya– llegeix amb solemnitat una crítica publicada al Times Literary Supplement dedicada a l’edició traduïda d’una obra original escrita en català. Ja cap al final de l’article, el crític estranger proclama que l’autor de l’obra catalana en qüestió mereix ser comptat entre les veus literàries imprescindibles de tal o qual època, a escala universal. Commogut, el lector català no pot evitar sacsejar el cos sencer en un gest afirmatiu hiperbòlic, amb la mala fortuna que fa vessar el cafè sobre la prestigiosa revista.

Cercador d’articles
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: