
Das Katalanische und die katalanische Länder
Hans-Ingo Radatz
Das Katalanische ist eine westromanische Sprache, die zwischen dem Okzitanischen und dem Aragonesischen bzw. Kastilischen steht. Während es im Mittelalter noch so viele Gemeinsamkeiten mit seiner Schwestersprache Okzitanisch aufwies, dass die frühe Romanistik Katalanisch für einen okzitanischen Dialekt hielt, hat es sich im Laufe der Jahrhunderte in Wortschatz, Morphologie und Syntax dem Spanischen angenähert, ohne dabei allerdings alle galloromanischen Züge verloren zu haben.
Einführung in die Katalanische Lyrik
Johannes Hösle
Die karolingische Mark, von der aus im 9. Jahrhundert, nahezu unabhängig von der im kantabrischen Bergland Alt-Kastiliens einsetzenden Reconquista der „Spanier“, die Rückeroberung der Mittelmeerküste und ihres Hinterlandes begann, deckte sich zum Teil mit dem heutigen Katalonien. Die befestigen Orte nördlich der Pyrenäen und die dort hinführenden leicht zu verteidigenden Gebirgstäler boten Zuflucht, wenn die „fränkischen“ Christen bedroht waren. Enge Beziehungen verbanden Barcelona und seine Umgebung (die Stadt wurde zu Beginn des 9. Jahrhunderts von Ludwig dem Frommen zurückerobert) mit der Provence.
Breu presentació historicosocial d’una llengua romànica: el català
Josep Murgades
El català és una llengua derivada del llatí parlada en l’actualitat per uns deu milions de persones; és a dir, amb una demografia comparable a la del neerlandès o a la de moltes llengües escandinaves. Aquesta població catalanòfona es distribueix territorialment, dins l’Estat espanyol, a través del Principat de Catalunya (amb capital a Barcelona), el País Valencià (amb capital a València) i les Illes Balears (amb capital a Palma de Mallorca); dins l’Estat francès, a través de la regió del Rosselló (amb capital a Perpinyà); i arreu del Principat d’Andorra, Estat sobirà que la té com a única llengua oficial.
Models de llengua i traducció catalana
Joaquim Mallafrè
L’autor estudia el procés d’adquisició d’una llengua adequada per a la traducció literària, en un equilibri entre l’experiència personal i els models de llengua establerts. La traducció moderna al català ha contribuït al coneixement de les obres mestres universals, tot aspirant a restablir el català com a llengua literària. L’anàlisi de dues conegudes col·leccions de traduccions literàries mostra tendències d’estil, llengües escollides, gèneres, i el context social i cultural en el qual es produeixen aquestes traduccions.
La literatura catalana i la traducció en un món globalitzat
Carme Arenas i Simona Škrabec
El present informe es proposa incidir en el debat sobre l’estat de la traducció literària en català i del català en un món globalitzat. De tothom és sabuda la importància de la traducció en totes les cultures, com a foment del coneixement i com a element de construcció d’una cultura i d’una literatura.
Seminaris de traducció a Farrera de Pallars
Iolanda Pelegrí
La Institució de les Lletres Catalanes va iniciar els Seminaris de Traducció Poètica a Farrera de Pallars el novembre de 1998. Va ser una de les primeres activitats que va promoure Francesc Parcerisas que el maig del mateix any havia estat nomenat director de la ILC, i que, ben aviat, a l’estiu, ja havia començat a buscar el lloc i els poetes estrangers per celebrar el primer seminari de traducció poètica.
La Fira de Frankfurt (un abans i un després)
Jordi Jané i Lligé
Per definir l’impacte que va tenir la Fira de Frankfurt de 2007 en la difusió internacional de la literatura catalana pot resultar útil la comparació amb la significació que les Olimpíades de 1992 van tenir per Barcelona, salvant les manifestes distàncies existents entre ambdós esdeveniments.
El teatre català actual passa per un bon moment
Jordi Coca
La situació del teatre català actual concita unanimitat: la nostra dramatúrgia passa per un bon moment des de punts de vista quantitatius i per la diversitat de les propostes. De fet, en l’escena catalana potser mai no havien coincidit tants factors favorables com ara. D’una banda, amb la solució democràtica a la dictadura, Catalunya va recuperar a partir de 1977 una part de la seva sobirania que, posteriorment, a través de l’Estatut d’Autonomia aleshores semblava garantir el control d’algunes àrees, com per exemple cultura. De l’altra, els polítics de la nova situació van ser interessadament sensibles al fet que el teatre no és possible sense públic i que, per tant, és un art eminentment social.
Katalanische Poesie
Ramon Pla i Arxé
Der Beginn der Renaixença – der Bewegung der Bestätigung des unabhängigen Charakters der katalanischen Kultur, mit der die Herausbildung der zeitgenössischen Literatur begann – wird traditionell mit der Veröffentlichung (1833) des Gedichts "La Pàtria" [Die Heimat] von Bonaventura Carles Aribau festgesetzt. Die Dichtung galt in dieser Zeit als Ursprung und zugleich als Höhepunkt einer Literatur und war außerdem fruchtbarer als die Prosa und das Theater, was sie während der gesamten Renaixença zur vorherrschenden Gattung machte.
Das Schreiben von Erzählungen in katalanischer Sprache
Ramon Pla i Arxé
Das Schreiben von Erzählungen in katalanischer Sprache wurde während des 19. und 20. Jahrhunderts durch zwei grundlegende Faktoren bedingt – und begünstigt: zum Einen, durch die Notwendigkeit einer Umgangssprache von literarischer Würde – ein ebenso unverzichtbares wie schwieriges Erfordernis in einer Kultur, die bis 1913 keine linguistische Normierung hatte und die nicht in der Schule unterrichtet wurde – und zum Anderen, durch die Überzeugung von der Wichtigkeit der Erzählung, um den beachtlichen Markt der Romanleser für das Katalanische zu gewinnen.
Klassiker des Mittelalters
Albert Soler
Zwischen dem 13. und 15. Jahrhundert entsteht eine reiche, vielfältige und eigenständige Literaturtradition auf Katalanisch. Der Entstehungsprozess ähnelt dem anderer mittelalterlicher Kulturen und Literaturen in Europa und hat verschiedene Schlüsselmomente aufzuweisen.

