Facebook Twitter
Portada > Traduccions de la literatura catalana > Mercè Rodoreda > Ressenyes sobre Mercè Rodoreda

Universalisme del barri propi

Visat núm. 3
(abril 2007)
per Barbara Łuczak
De les novel·les de Mercè Rodoreda, se n’ha dit que capten —però potser també creen— el genius loci barceloní. Els personatges d’Aloma, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies i Mirall trencat es mouen pels espais més emblemàtics de la ciutat —la Rambla, la Plaça de Catalunya, el Liceu, el Parc Güell…— o trepitgen els carrers del barri de Gràcia o el de Sant Gervasi, on va néixer l’ escriptora. Fins i tot a Quanta, quanta guerra…, llibre en què domina una poètica del somni, els esdeveniments i els personatges, que el lector serà propens a considerar com a irreals, coexisteixen amb escenaris urbans reconeixedors i amb referents extraliteraris.

L’Adrià, el protagonista de la novel·la, abandona el barri barceloní de Sarrià i emprèn un viatge que el farà «meravellar-se de les meravelles» del món. Aquest món, a cada passa que fa el jove protagonista, es mostra més i més divers i sorprenent, i, finalment, s’imbueix d’uns elements mítics que el revesteixen de sentit. L’aventura de l’Adrià s’assembla a aquella que viu el lector de la prosa de Mercè Rodoreda. En els seus llibres, tendres i crus alhora, l’escriptora aconsegueix proveir d’una dimensió universal uns mons que s’arrelen en la cultura i en la història del seu país, que neixen de vivències, enyorances i records propis, reconfigurats per la imaginació. L’exili, una de les experiències que més van marcar la vida de l’autora i la de la seva generació, sens dubte va influir també en la mirada que Rodoreda, establerta a França i després a Suïssa, dirigeix vers Barcelona. Si bé en les novel·les rarament empra escenaris que no siguin els de la seva ciutat, artísticament reelaborats, l’allunyament físic li permet modelar-los d’una manera particular.

Els universos novel·lescos què dóna vida, gairebé sempre, recreen uns espais coneguts o uns fets concrets de la història de Catalunya, però de seguida s’eixamplen fins al punt de donar cabuda a uns altres territoris i uns altres temps, els que els lectors hi vulguin veure. Els barris de Barcelona s’obren a uns altres barris, els carrers a uns altres carrers i els jardins a uns altres jardins. Els protagonistes sobrepassen les fronteres dels seus petits mons particulars. La coneixença d’una vida que passa per la vora d’un fet minúscul, d’un detall aparentment insignificant, és un punt de partida per anar més enllà, per entrar en uns mons desconeguts. Contar les històries d’altri sense abandonar un temps i un espai propis és potser un dels secrets dels grans escriptors, dels que acostumem anomenar «universals».

Mercè Rodoreda, fotògraf desconegut, 1980 (AHCB-AF)
Comentaris sobre obres
Aloma (1938 i 1969)
per Neus Real
Aloma in the city (1934-1938)
per Anna Maria Saludes
La mort i la primavera (1986)
per Brunella Servidei
Viatges i flors (1980)
per Barbara Łuczak
Fragments
Aloma
Deutsch | Español | Français | Italiano
El carrer de les Camèlies
Español | Français | Italiano
Isabel i Maria
Español | Italiano
Jardí vora el mar
Español | Italiano
La meva Cristina i altres contes
Español | Français | Polski
La mort i la primavera
Español | Italiano | Polski
La plaça del Diamant
Deutsch | English | Español | Français | Italiano | Ivrit | Polski | Romanès | Serbi
Mirall Trencat
Deutsch | English | Español | Italiano | Polski | Romanès
Quanta, quanta guerra...
Español | Français | Italiano
Viatges i Flors
Deutsch | Español | Italiano | Polski
Ressenyes
Mercè Rodoreda
per Neus Real
Petita gran llengua
per Òscar Pujol
Pobre Quimet...
per Jana Balacciu Matei
Universalisme del barri propi
per Barbara Łuczak
Bibliografia
Altres
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: