Facebook Twitter
Portada > Traduccions de la literatura catalana > prosa > Jaume Cabré > Ressenyes sobre Jaume Cabré

Ressenyes de Les veus del Pamano a Itàlia

Visat núm. 1
(gener 2006)

«Amb força, ironia, dolor i passió, pàgina rere pàgina, jugant temeràriament amb plans temporals i canvis de punts de vista narratius, Cabré t’agafa per la mà i t’obliga a endinsar-te en el laberint dels destins dels seus herois. [...] Una narració de ritme intens, de vegades frenètic, sostinguda per un flux impetuós d’emocions. Aquest és un llibre que s’ha de llegir amb ànim despullat i ingenu. Sols així serà possible submergir-se en els colors i les imatges, captar de ple les veus d’aquest riu, que entonen la Història, i contra la Història, Déu, i contra Déu, el seu feble i punyent cant de mort.»

Giancarlo De Cataldo. L’Unità, 20 de novembre de 2007


«...El que marca la diferència és l’escriptura incisiva i poètica de Cabré, la precisió i cruesa amb què tracta «matèries primeres» clarament melodramàtiques, i sobretot la seva capacitat de forjar la narració en formes inhabituals i complexes, d’organitzar sàviament l’anar i venir dels personatges entre passat i present, d’entrecreuar memòries, veus, sospites i secrets, i de fer-los encaixar amb diferents històries. Una novel·la que no només es fa llegir àvidament sinó que es fa tornar a llegir, com sempre passa amb els bons llibres.»

Francesca Lazzarato. Il Manifesto, 7 de desembre de 2007

 

«Entrellaçant passat i present, teixint els fils de moltes trames, Cabré ens desvela a poc a poc els fragments d’una història de maquis, falangistes i herois anònims, enterrada per la tergiversació i l’oblit; posa damunt de l’escenari personatges que, tal com escriu un crític alemany, "no viuen mai exclusivament en el present, sinó que estan destinats a viure infinites variacions i interpretacions del seu propi passat". Perquè la història d’Oriol Fontelles —sembla voler dir l’autor— no s’acaba en aquella tràgica nit de 1944, sinó que continua viva i present avui, com la de tots nosaltres. Tot i que probablement ningú de nosaltres no és cap heroi.»

Bruno Arpaia. Il Sole 24 Ore, 20 de gener de 2008

 

«N’hi ha prou amb poques pàgines per quedar hipnotitzat per les veus d’aquest riu que alimenten el mar literari de Jaume Cabré, prolífic escriptor català. [...] Cabré construeix una novel·la amb una estructura inusual, com un treball de muntatge, que es desenvolupa durant seixanta anys d’història i torna a començar des del punt de partida sense perdre eficàcia. Això també és possible gràcies a la capacitat de l’autor de moure els fils d’una trentena de personatges a la vegada. La seva ploma aguda es dirigeix contra la tolerància de l’Església cap al règim i dibuixa una Espanya que no acaba de sortir de l’ombra allargada del franquisme per passar comptes amb la seva pròpia història.»

Cristina Taglietti. Corriere della Sera, 9 de gener de 2008

Traduït per Stefania Maria Ciminelli
Jaume Cabré, 2004, ILC. Foto: Tanit Plana
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Prosa
Amb el suport de: