Facebook Twitter
Portada > Traduccions de la literatura catalana > Maria-Mercè Marçal > «Com dos estels bessons, i que s’encalcen»

Desglaç

Maria-Mercè Marçal
«Com dos estels bessons, i que s’encalcen»
Com dos estels bessons, i que s’encalcen
mentre repta la nit
i tota cosa muda la pell vella
i es fonen els confins,
apropem-nos: no juguis
a fer-me por sotjant
des del llindar; ni et posis la disfressa
d’ogre, d’home del sac,
d’esvoliac dins de la meva sina,
o d’esparver reial.
Deixa, fora porta, velles armes
que et feien guerrer
i ara et veuen vençut, deixa les taules
on es glaçà la llei.
Abandona el teu nom
fins que jo trobi el meu.
No diguis cap paraula,
jo no tinc llengua.
No te m’amaguis dins l’armari
com un delicte obscur
ni pesis amb les balances
el meu amor de doble tall.
Maria-Mercè Marçal, «Com dos estels bessons, i que s’encalcen». A: Desglaç, Barcelona: Edicions 62; Empúries, 1988, p.22.
Maria-Mercè Marçal
Comentaris sobre obres
Desglaç  (1988)
per Fina Llorca
Terra de mai (1982)
per Melissa McCarron
Fragments
Adéu al mascle!
Português
Divisa
English
Foc de pales
English
Foguera Joana
English
La passió segons Renée Vivien
Deutsch | Español | Italiano | Slovensko
Maternitat
Español
Solstici
Español
Tinc dins del cap un cap d'home
English | Slovensko
«Aquella part de mi que adorava un feixista»
Maqyarul | Português | Slovensko
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: