Facebook Twitter
Portada > Traduccions de la literatura catalana > Maria-Mercè Marçal > «Qui em dicta les paraules quan et parlo?»

La germana, l'estrangera

Maria-Mercè Marçal
«Qui em dicta les paraules quan et parlo?»
Qui em dicta les paraules quan et parlo?
Qui m'incrusta de gestos i ganyotes?
Qui parla i fa per mi? És la Impostora.
M'habitava sense que jo ho sabés
fins que vingueres. Llavors va sorgir
de no sé quines golfes, com una ombra,
i em posseeix com un amant tirànic
i em mou com el titella d'una fira.
I sovint, al mirall, la veig a Ella
rescatada de no sé quina cendra.
No li facis cap cas quan Ella et parla,
encara que m'usurpi veu i rostre.
I si et barra la porta de sortida
amb el seu cos amorós i brutal
cal que la matis sense cap recança.
Fes-ho per mi també i en el meu nom:
Jo la tinc massa endins i no sabria
aturar-me al llindar del suïcidi.
Traduït per Barcelona: Edicions 62, 1995
Maria-Mercè Marçal, «Qui em dicta les paraules quan et parlo?». A: La germana, l'estrangera, Barcelona: Edicions del Mall, 1985.
Maria-Mercè Marçal
Comentaris sobre obres
Desglaç  (1988)
per Fina Llorca
Terra de mai (1982)
per Melissa McCarron
Fragments
Adéu al mascle!
Português
Divisa
English
Foc de pales
English
Foguera Joana
English
La passió segons Renée Vivien
Deutsch | Español | Italiano | Slovensko
Maternitat
Español
Solstici
Español
Tinc dins del cap un cap d'home
English | Slovensko
«Aquella part de mi que adorava un feixista»
Maqyarul | Português | Slovensko
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: