Facebook Twitter

Darrer comunicat

J. V. Foix
Deu, cara al mar
Havíem sentit fressa de passos, darrere nostre, i de fulla seca petjada per algú que caminava fatigat i apressat a la vegada. Era el pintor Joan Miró que ens volia aconseguir. Duia una imatge policroma del Sagrat Cor, a cada braç, de 5 bastant pes. Ens va dir que cercava Déu i que s'havia hagut d'acontentar amb una aproximació. Un de la colla—un que sempre es deixa el tapaboques al penjador dels cafès—li va respondre que... a Déu, fort i etern, principi i fi de tot, geòmetra de l'absolut, omnipresent, el trobaria, a totes ho- 10 res i a tots països, de cara a mar, assegut, pacient i misericordiós, amb els vells i els jubilats, al banc dels si-no-fos.

J. V. Foix, Deu, cara al mar. Darrer comunicat. Barcelona: Edicions 62, Col. Els llibres de l'Escorpí/Poesia 1, 1970 / Barcelona: Quaderns Crema, 1995.
J. V. Foix, 1986. Fundació J. V. Foix
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: