Facebook Twitter

Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Racó

Antoni Maria Alcover
L’amor de les tres taronges

Camina caminaràs, topa a un riu, i a sa vorera hi havia una veieta, qui com que provàs de passar; i ja s’escometen:

—Alabat sia Déu, germaneta.

—Per a sempre... Oh Bernadet fii de rei! ¿tu ets?

—Jo som. I ¿què volíeu fer, ara?

—Passar aquest riu.

—Ca, dona! Vos ne duria. Esperau, vos posaré a ses anques d’es cavall.

La hi posa, dóna an es cavall per dins es riu, i dins un instant ja fonc a s’altra part.

Sa jaieta tot d’una davalla, i diu:

—Oh Bernadet, quin favor m’has fet! Déu del cel el te pot pagar, i no més!

—Això no és cosa, germaneta. Si voleu res pus…

—Que em digues a on te’n vas per aquests paratges, i tal volta te poria dar un camí.

—A veure si trobaré l’amor de les tres taronges, germaneta. Ja em faríeu un gros favor si em dèieu a on para.

—Dins es llevant. Ves sempre tot dret cap allà on veges sortir es sol.

—Me diuen, germaneta, que he de passar un camp de formigues, un d’animals ferosos i un que hi ha una serp de set caps, i que llavò hi ha unes portes de bronzo que sempre portegen i no deixen passar ningú.

—I ben ver que és, Bernadet.

—¿I com ho hauria de fer perque ses formigues no em diguessen res i me deixassen passar?

—Du-los blat.

—¿I an ets animals ferosos?

—Euveies i anyells.

—¿I a sa serp de set caps?

—Set gerres de llet.

—¿I a ses portes de bronzo?

—Unta-los es gaufons de saïm bo, i s’aturaran de portejar i de fer renou, es gegants s’adormiran, i tu poràs fer sa teva via.

—Per amor de Déu sia, germaneta! Diu En Bernadet, i li dóna una grapada de dobles de vint.

Sa veieta se posa sa mà a sa butxaca, i se treu tres rodetes de floc, una verda, s’altra color de cendra, s’altra roja, i llavò un bolic de cotó.

—Jas això, diu ella. Per entrar dins es jardí, perque no et senten, posaràs aquest cotó a ses potes d’es cavall; i quan t’encalcen, si veus que ja t’agafen de tot, amolla aquests flocs. No res, Bernadet, fé sa teva via, i que Déu te guard de perill, i te deix arribar allà on tu vols.

—Amèn, diu En Bernadet.

I ja és partit ben acanalat cap a llevant.

Antoni Maria Alcover, L’amor de les tres taronges. ALCOVER, Antoni M. «L’amor de les tres taronges». Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi d’es Racó. Volum 3. 7a ed.. Palma de Mallorca: Moll, 1975-1980, p. 56-85 . [Il·lustrat amb dibuixo
Antoni Maria Alcover. Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: