Facebook Twitter

Apès moi, le déluge

Lluïsa Cunillé
Après moi, le déluge

Intèrpret: Vostè ha mort alguna vegada un home?

Home: No.

Intèrpret: El meu fill sí. Quan era un nen el va segrestar la guerrilla i el van obligar a lluitar i a matar.

Home: Al seu fill?

Intèrpret: Als vuit anys, se’l van endur lluny del poble, a la selva. Allà el van ficar en una fossa d’aigua bruta durant tres dies sense menjar ni dormir, després el van marcar amb un ferro candent i durant setmanes el van entrenar per disparar tota mena d’armes, i també li van ensenyar a conduir. No li fa por res. El defensaria a vostè fins a la mort si calgués.

Pausa.

Home: Ha mort molts homes?

Intèrpret: Durant tres anys no va fer una altra cosa que combatre. El van entrenar per a no tenir mai por de res ni de ningú.

Home: I com se’n va sortir?

Intèrpret: El van ferir greu i el van abandonar a la selva pensant-se que estava mort. Uns dies després el va trobar la Creu Roja. Va ser un miracle que tornés al meu costat. Des d’aleshores no ens hem separat mai. Aquesta és la primera vegada en molts anys que ha sortit tan lluny del poble i no vull que hi torni.

Home: I per què no li busca una feina aquí?

Intèrpret: No sabria què fer tot sol. Aquells tres anys amb la guerrilla li van anul·lar completament la voluntat. Necessita algú al costat que li digui el que ha de fer.

Home: La meva Companyia ja paga a la policia i a l’exèrcit per a una millor seguretat.

Intèrpret: No se n’hauria de refiar dels soldats i de la policia.

Home: Per això els paguem, perquè no ens refiem de ningú.

Pausa.

Intèrpret: Al meu fill li va semblar que vostè portava una pistola a sota l’americana.

Home: La tinc de l’època que anava a fer negocis a la selva.

Intèrpret: Però ja no va a la selva a fer negocis.

Home: En aquest país no se sap mai on comença i on acaba la selva.

Intèrpret: Això vol dir que té por, que té por que algú li faci mal.

Home: Potser sí, però el que també tinc és força punteria amb la pistola.

Intèrpret: No és tan fàcil matar un home, si més no el primer.

Home: Vostè també ha mort algun home?

Intèrpret: No, és el que m’ha dit el meu fill.

Pausa.

Home: I què més li ha dit...

Intèrpret: El meu fill? Coses que el farien horroritzar. A mi al començament em feien tanta por, que pensava que qualsevol nit l’esperit d’un d’aquells homes, dones o nens a qui el meu fill havia mort, el vindria a buscar. Els primers mesos, quan va tornar, em passava les nits al seu costat vetllant-lo, fins que una nit el cansament va poder més que jo i em vaig adormir. A mitjanit em va despertar el braç del meu fill al voltant del meu coll, així... (Es posa el seu propi braç al voltant del coll.) I a cau d’orella, molt fluix vaig sentir a la foscor: Pare, no cal que em vetllis més, allà a la selva he après que no hi ha esperits. Els homes viuen i moren sols... Si és això el que de debò penses, li vaig contestar jo, vull que em matis a mi també. Li vaig suplicar que ho fes. Aleshores va començar a estrènyer el seu braç cada vegada més fort fins que de sobte em va deixar anar i es va tornar a estirar al llit. (Pausa. Treu el braç del seu coll.) L’endemà al matí em va venir a buscar, em va demanar perdó i em va prometre que mai més faria mal a ningú.

Lluïsa Cunillé, Après moi, le déluge. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2007
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: