Facebook Twitter

Mort de dama

Llorenç Villalonga
Mort de dama
A l’ombra de la catedral gòtica, començada al segle XIII per Jaume I, a una casa “senyorial i modesta”, d’entrada descoberta, amb un jardí al fons, hi viu En Gabriel Alomar, publicista “d’idees avançades”, el sol nom del qual entristeix l’esperit. Les senyores velles abaixen la vista en passar per davant aquesta casa d’aparences austeres, que podria estar habitada per algun digne sacerdot. Moltes se senyen. Aquell nom tristament famós és una dissonància en el barri. Essent, com és, tan pervers, personalment no fa mal a ningú ni insulta els capellans. Els veïns han acabat per reconèixer-li el talent, sempre que no el mostri a Mallorca. Més fàcil que odiar és transigir. I ells volen, sobretot, dormir la sesta.
Llorenç Villalonga, Mort de dama. Palma: Gràfiques Mallorca, 1931
Llorenç Villalonga. Retrat de Pere Sureda, 1935. Fundació Casa Museu Villalonga, Binissalem
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: