Facebook Twitter

Poemes de l´alquimista 1936-1950

Josep Palau i Fabre
La sabata
He donat el meu cor a una dona barata.
Se’m podria a les mans. Qui l’hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.

Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l’home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els n’ofereixo una de ben fidel.

No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.

Josep Palau i Fabre, La sabata. PALAU I FABRE, Josep. Poemes de l’alquimista. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1997, p. 123.
Josep Palau i Fabre. Fotografia Eloi Bonjoch
Comentaris sobre obres
El Palau picassià
per Natàlia Barenys
Poemes de l’Alquimista (1952)
per Albert Benzekry i Arimon
Fragments
Cant espiritual
English | Español
Comiat
Español | Español (1965) | Italiano | Português
Dona
Español
El Danubi blau
English | Español
Homenatge a Picasso
English | English (2007)
La gran cursa del mar
Deutsch | Español
La sabata
English | Español | Español (JPF)
Nàpols
Deutsch | Español
Pedra
English | Español | Italiano
Sol
Irish
Sonet escrit de cara a la mort
Español | Italiano
Ressenyes
Bibliografia
Altres
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: