Facebook Twitter
Portada > Traduccions de la literatura catalana > - > Bernat Desclot > En qual manera morí lo rei En Pere d’Aragó, qui fou en la batalla d’Úbeda

Llibre del rei en Pere

Bernat Desclot
En qual manera morí lo rei En Pere d’Aragó, qui fou en la batalla d’Úbeda
CAPÍTOL VI

Diu lo conte que, quan lo rei En Pere fou vengut de la batalla d’Úbeda, el rei començà guerra amb francesos amb lo comte de Tolosa, qui li n’ajudà. E anà-se’n amb gran cavalleria de catalans e d’aragonesos a Tolosa, e, prop de Tolosa, encloïren en un castell, qui havia nom Morell, un comte francès, qui havia nom comte de Montfort e era hom del rei En Pere d’Aragó, bé amb tres-cents cavallers. El rei atendà’s aquí entorn del castell e assetjà-lo. E cells del castell volgren-se retre a mercè, e el rei no els volc prendre a mercè sinó per fer sa volentat.

Sobre açò, aquells del castell hagren llur consell, e dixeren que més llur valia morir combatent que si aquí morien vilment.

—Barons —dix lo comte, qui era en el castell—, nós ho farem així: armem-nos tots, mas los cavalls sien desarmats. E, quan vendrà sus al matí, que ells seran desarmats e seran venguts de les guaites e dormiran dessospitadament, nós tots plegats davallem del castell, e pensem-nos-en d’anar que, abans que ells se sien armats ne sien muntats a cavall, serem nós lluny.

Tot enaixí com hagren dit, ho faeren. Quan venc al matí, a sol ixent, començaren a eixir del castell tots plegats en llurs cavalls, e pensaren de brocar e d’anar.

Quan cells de la host ho viuren, meseren mans a cridar: —A armes, cavallers! Que els cavallers del castell se’n van! E tuit preseren-se a les armes.

E el rei, qui açò hac entès, va prendre ses armes, e muntà a cavall e començà a córrer aprés d’ells. E no foren pus de vint cavallers amb ell, que els altres no eren tantost aparellats. El rei era molt bon cavaller e coratjós, e era molt bé encavalcat, sí que els altres cavallers no podien tant córrer com ell. Sí que el rei fou molt a davant de tota sa companya, e conseguí en aquells qui se’n fugien, sí que els fou molt prop. E aquells regiraren-se e conegren que aquest era el rei.

—Barons —dix lo comte—, aquest és lo rei qui ens encalça, e és molt prous e coratjós, e nós no li podem escapar en altra guisa. Tornem a ell, que així sí som morts.

E així giraren-se vers ell, e ell ferí en ells. E, en el primer cop, ferí un cavaller francès amb la llança e abaté’l mort en terra. Puis viu que la llança no li valia res, tant era gran la pressa que els francesos li faïen, e mès mans a l’espasa, e aquí féu de grans colps, sí que ocís tres cavallers amb l’espasa. E encara a açò los seus no eren venguts. Sobre açò, vengren-li bé deu cavallers justats e anaren-lo ferir, sí que l’abateren a terra. E aquí morí. Quan viuren que el rei era mort pensaren-se’n d’anar per cames de cavalls.

Quan la companya del rei vengren, trobaren llur senyor mort e no hagren cura de l’encalçar, e faeren molt gran dol aquí sobre llur senyor, e aportaren-lo-se’n a les tendes. E llevà-se la host d’aquí e aportaren-se’n lo rei en Catalunya. E soterrà’l hom molt honradament a una abadia de dones qui ha nom Sexena.

Aquest rei En Pere destrenyia gran terra, ço és a saber lo regne d’Aragó, e tota Catalunya, e Carcassès, e Bederrès, e Montpesller e tota Proença, aitant com de l’Emperi era. E si volets saber per qual raó ell era marquès de Proença, ací avant ho trobarets, en qual manera lo Bon Comte de Barcelona la gasanyà per sa proea.

Bernat Desclot, En qual manera morí lo rei En Pere d’Aragó, qui fou en la batalla d’Úbeda. Barcelona. Barcino, 2009 (Biblioteca Barcino, 6) [en premsa].
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: