Facebook Twitter

Les primaveres i les tardors

Baltasar Porcel
Les primaveres i les tardors
“La ventada de llebeig sacsava la nit, ample rugit intermitent, els arbres un invisible espasme. I a la fogaina regolfava, retornava llavors el fum i s’escampava en tumultuoses bafarades, la vasta sala convertida en una remoguda massa d’espais sobtadament diàfans i d’altres de nebulosa inconcreció. Fumassa encrespada, tèrbola, amenaçant. Les persones esdevenien ombres. Sonaven estossecs, imprecacions. Algú corria a obrir la porta, les finestres, i aconseguia així aclarir l’atmosfera. I aleshores emergien tots de bell nou, cada Taltavul jove i vell, cada Taltavull proper i llunyà, fantasiosament embolicats amb les darreres pelleringues de la fumera.”
Baltasar Porcel, Les primaveres i les tardors .  Barcelona: Proa, 1986
Baltasar Porcel, Frankfurt, 2007, Institut Ramon Llull
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: