Facebook Twitter

Les pomes d'or

Baltasar Porcel
Les pomes d’or
“L’aire deturat, la lluminositat primera de la lluna plena amarant cautelosa i blava la llarga vall. Veig Carla que se’n va, lleu ombra errant entre les vagues ombres opalines. De més enllà dels turons, la silueta dels quals em recorda les tortugues gegants desovant immòbils en els sorrals perduts, sorgeixen les remors agòniques de la mar. La nostra existència! Quin ardent cúmul de desitjos insaciables...
Em creia que el vent havia escampat les velles cendres, i heus ací que, sobtadament, comencen a dreçar-se de nou, assedegades de vida, de la meva vida, i fins i tot, venjatives. Aquesta nit tinc la sensació que alguna cosa encara indefinida i tanmateix implacable s’ha apoderat de l’estiu i de mi”
Baltasar Porcel, Les pomes d’or. Barcelona: Edicions 62, Editorial Planeta, 1980
Baltasar Porcel, Frankfurt, 2007, Institut Ramon Llull
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: