Facebook Twitter

Focs d’octubre

Francesc Parcerisas
Nit Clara
Fa una nit molt clara, immensa;
contemplo els estels, enllà dels pins,
i la negror insondable de la volta.
A baix, a la badia, tot són lluminàries
i la música dels bars encén el raucar de les granotes.
¿Quina mar hi ha darrere aquest teló
o són onades de paper que no acaben d’enganyar-nos?
S’empaiten, absurds, Capricorn i Sagitari,
l’Óssa Major enfonsa la celístia dins la mar,
canten les cigales i jo, sota el Dofí,
em sento ull únic que sotja i que comprèn
o insignificant engruna d’un àpat de pesombre.
Tornen les músiques, l’aroma dels garrofers,
el petarreig de les barques que surten a l’encesa;
enllà, parpellegen els estels com raïms d’or.
Allargo el braç, com si pogués abastar-los,
i per un moment, ebri, «m’inundo d’immens».
Francesc Parcerisas, Nit Clara. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
Francesc Parcerisas, 1990. Foto: Arturo Patten
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: