Facebook Twitter

En quarantena

Narcís Comadira
En quarantena. Girona

L’últim reflex suspès l’aigua bruta estancada
sola amb el teu rovell les carpes malaltisses
s’esmunyen per passeres antigues els llums grocs
i l’olor del cafè l’estació deserta
l’espina a la carn jove crit d’un nen epilèptic
la cera els crisantems

fugen fugen pels ponts sobre el buit cap enlloc
i la pell es clivella es moren les magnòlies
de l’hospital gemega l’últim tren que no es para
que ve de la frontera va cap a la frontera
oblidar-se oblidar-te sobretot a l’octubre
tot m’és indiferent
Narcís Comadira, En quarantena. Girona. (1990), a Formes de l’ombra: Poesia 1966-2002, Edicions 62 i Empúries, 2002
Narcís Comadira
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: