Facebook Twitter
Portada > Traduccions de la literatura catalana > - > Salvador Espriu > Estudis sobre Salvador Espriu

Estudis sobre Espriu en català

  • AA. DD. «Dossier: Salvador Espriu i Galícia». Indesinenter [Arenys de Mar], núm. 2 (2007), p. 61-137. [Inclou: Basilio Losada, «Espriu y la literatura gallega», Gabriella Gavagnin (cur.), «Cartes de Salvador Espriu a Basilio Losada»; Xesús Alonso Montero, «Mi relación intelectual con Salvador Espriu»; Helena Villar i Xesús Rábade, «Traduccions inèdites al gallec de La pell de brau»; Gabriella Gavagnin (cur.), «Els llibres gallecs a la biblioteca de Salvador Esriu»; i Olívia Gassol, «La cultura gallega al Fitxer d’aprenentatge»]
  • AA. DD. «Monogràfic: Sobre la Jornada Salvador Espriu i la cultura del tombant de segle». Indesinenter [Arenys de Mar], núm. 4 (2009), p. 17-130. [Conté: Jordi Castellanos, «L’herència modernista en la narrativa d’Espriu: un camí cap a l’expressionisme»; Olívia Gassol, «Maragall en Espriu»; Marcelino Jiménez León, «Salvador Espriu y la literatura española del fin de siglo»; Jordi Malé, «De Les flors del mal a Les cançons d’Ariadna. Baudelaire i Espriu»]
  • AA. DD. «Dossier: Salvador Espriu i l’acadèmia», Indesinenter [Arenys de Mar], núm. 5 (2010), p. 45-148. [Inclou: Josep M. Fullola i Pericot i Francisco Gracia Alonso, «Salvador Espriu i la Universitat de Barcelona. D’arqueòleg frustrat a Doctor honoris causa»; Sebastià Bonet, «Els exàmens d’Espriu»; i Cristina Gatell i Glòria Soler «Salvador Espriu – Martí de Riquer, l’epistolari d’una vella amistat»]
  • AA. DD. «Monogràfic: Salvador Espriu», Nexus [Barcelona], núm. 31 (desembre 2003). [Inclou: Miquel de Palol, «El poeta savi»; Sebastià Bonet, «D’uns haikús espriuans inèdits»; Colleen P. Culleton, «Reflexions al laberint: un diàleg imaginari entre Salvador Espriu i Juan Goytisolo»; Rosa Delor, «Significació de la càbala en Espriu: Metafísica i compromís», Gabriella Gavagnin, «Una tria bibliogràfica»; i Núria Satamaria, «Salvador Espriu i les arts»]
  • AA. DD. Lectures de Salvador Espriu. Barcelona: Proa, 2004.
  • ALEGRET, Joan. «Presència i funció de la rondalla catalana popular a la Primera història d’Esther», Els Marges [Barcelona], núm. 5 (octubre 1975), p. 111-118.
  • ALPERA, L. «El gènere epistolar de Salvador Espriu: entre la gratitud i l’el·lipsi», dins Talaia de Migjorn. Poesia catalana del segle XX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Serra d’Or), 1995, p. 125-137. [Pròleg de Joan Triadú]
  • ALZAMORA, Sebastià. «Drama i tragèdia dins el cicle de Fedra de Llorenç Villalonga i Salvador Espriu», dins Actes del Col·loqui Llorenç Villalonga. Mallorca / Barcelona: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, p. 85-99.
  • ANGLADA, M. A. «Aproximació de la poesia de Salvador Espriu», a ESPRIU, S. Salvador Espriu en els seus millors escrits. Textos antològics i estudis crítics. Barcelona: Arimany (Els Dies i els Homes), 1974, p. 15-26. [Presentació de Leandre Amigó]
  • ANGLADA, M. A. «Dos símbols antics en la poesia de Salvador Espriu». Reduccions. Revista de Literatura [Vic], núm. 19 (maig 1983), p. 72-75.
  • ANGLADA, M. A. «Salvador Espriu», dins El mirall de Narcís. El mite grec en els poetes catalans. Sabadell: Ausa (Orientalia Barcinonensia), 1988, p. 59-70.
  • ARIMANY, M. «La poesia de Salvador Espriu», Germinàbit, núm. 64 (juliol 1959), p. 6-7.
  • BALAGUER, Josep M. «Espriu, "homenot" de Josep Pla», Indesinenter [Arenys de Mar], núm. 1 (2006), p. 25-45.
  • BALLART, Pere. «D’un gènere a l’altre: "Quim Federal", entre la narració i el teatre». Indesinenter [Arenys de Mar], núm. 2 (2007), p. 19-58.
  • BATISTA, A. Salvador Espriu: itinerari personal. Barcelona: Empúries (Tros de Paper), 1985.
  • BENET I JORNET, Josep M. «Sobre Salvador Espriu. Visita al laberint grotesc», dins La malícia del text. Barcelona: Curial, 1992, p. 51-69.
  • BOIX, M. M. «Salvador Espriu, l’amic agnòstic». Serra d’Or [Barcelona], XXVII, núm. 308 (maig 1985), p. 37-40.
  • BONET, Sebastià. «Espriu, Celan: les imatges d'ull», dins AA. DD., Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història, I. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003, ps. 147-167.
  • BRAMON, D. «La Bíblia i la mística jueva a Setmana Santa de Salvador Espriu», Serra d’Or [Barcelona], XIII, núm. 145 (octubre 1971), p. 59-61 [683-685].
  • CAPMANY, Maria Aurèlia. Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972.
  • CAPMANY, M.-A. «Home sencer», Serra d’Or [Barcelona], XXVII, núm. 308 (maig 1985), p. 15-16.
  • CAPMANY, M.-A. «La pell de brau», Pont Blau [Mèxic], núm. 96-98 (octubre-desembre 1960), p. 319-323.
  • CASTELLET, Josep M. Iniciació a la poesia de Salvador Espriu. Barcelona: Edicions 62, 1978.
  • CERDÀ, Jordi. «La mirada incondicional de Maria Aurèlia Capmany», Indesinenter [Arenys de Mar], núm. 1 (2006), p. 85-109.
  • CERDÀ, Jordi. Espriu i Fenosa. Aproximació a les formes i paraules. El Vendrell: Marcch Editor, 2010.
  • COMAS, A. «Salvador Espriu i el anys cinquanta». Serra d’Or [Barcelona], XIV, núm. 154 (juliol 1972), p. 15.
  • CID, F. «Salvador Espriu, l’home i el poeta». Serra d’Or [Barcelona], VII, núm. 4 (abril 1964), p. 47-50.
  • CASTELLANOS, Jordi, «C. A. Jordana i Salvador Espriu», Serra d’Or [Barcelona], núm. 43 (febrer 1991), p. 69-76.
  • CASTELLANOS, Jordi. Guia de literatura catalana contemporània. Barcelona: Edicions 62, 1973, p. 335-343.
  • COCOZZELLA, Peter. «L’hipotext del crit amagat: aproximació a El caminant i el mur de Salvador Espriu», Catalan Review, vol. 16, núm. 1-2 (2002), p. 71-87.
  • CORNADÓ, M.-P. «La identificació entre Catalunya i Israel en l’obra de Salvador Espriu», Serra d’Or [Barcelona], XXXII, núm. 365 (maig 1990), p. 48-50.
  • CORNADÓ, M.-P. «L’opció literària i cultural de Salvador Espriu: desencant i saviesa en el Llibre del Predicador», dins FERRANDO, A.; HAUF, A. G. (cur.). Estudis de Llengua i Literatura: Miscel·lània Joan Fuster, 1. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba), 1989, p. 335-345.
  • CORNADÓ, M.-P. «Les arrels bíbliques del déu espriuà», dins MASSOT, J. (coord.). Miscel·lània Jordi Carbonell, 1. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes), 1991, p. 285-301.
  • CRUSAT, P. «Letras catalanas: Espriu, Garcés, Rodoreda», Ínsula [Madrid], núm. 287 (octubre 1970), p. 13.
  • CUYÀS, E. «L’eco del poeta Espriu». Serra d’Or [Barcelona], núm. 308 (maig 1985), p. 22 [358].
  • DELOR i MUNS, Rosa M. Salvador Espriu o el cercle obsessiu de les coses. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.
  • DELOR i MUNS, Rosa M. Salvador Espriu, els anys d’aprenentatge 1929-1943. Barcelona: Edicions 62, 1993.
  • DELOR i MUNS, Rosa M. «Fonts dantesques a l’obra de Salvador Espriu», Llengua & Literatura, núm. 4 (1990-1991), ps. 311-340.
  • DELOR I MUNS, R. M. «Per al Llibre de salms d’aquests vells cecs de Salvador Espriu», dins VENY, J.; PUJALS, J. M. (cur.). Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Tarragona-Salou, 1-5 octubre, 1985. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba), 1986, p. 247-275.
  • DELOR, Rosa M. «Reflexions paral·leles Ariadna al laberint grotesc (1934-1935) i la crisi de la República», Revista de Catalunya, núm. 43 (juliol-agost 1990), p. 123-140.
  • DELOR i MUNS, Rosa M. «Joan Vinyoli i Salvador Espriu companys de generació», dins MACIÀ, X. i SOLÀ, P. (ed.). I cremo tot en cant. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, ps. 211-235.
  • DELOR i MUNS, Rosa M. La mort com a intercanvi simbòlic. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu: diàleg intertextual (1934-1984). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.
  • DELOR i MUNS, Rosa M. «L’evolució d’una metàfora bíblica en la poesia de Salvador Espriu: "L’aranya en palau de rei"», Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras, núm. XLIV (1993-94 [1995]), ps. 335-348.
  • DELOR i MUNS, Rosa M. «Salvador Espriu vist per Joan Maragall», Indesinenter [Arenys de Mar], núm. 1 (2006), p. 47-84.
  • EDO, Miquel. «L’amistat personal i literària entre Villalonga i Espriu», L’Avenç [Barcelona], núm. 283 (setembre 2003), p. 37-43.
  • ESCALA, M. L’obra d’Espriu en el teatre català contemporani. Barcelona: Pòrtic (Llibre de Butxaca), 1978.
  • ESPRIU, A.; NOGUERAS, R.; & PONS, A. Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona: Curial, 1983.
  • ESPRIU I MALAGELADA, A. Salvador Espriu. Barcelona: Columna (Gent Nova), 1996.
  • GALLÉN, Enric. «Primera història d’Esther, segons Broggi. Crònica d’una singular recepció», Indesinenter [Arenys de Mar], núm. 3 (2008), p. 19-70.
  • GASSOL, Olívia. «La pell de brau» de Salvador Espriu o el mite de la salvació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
  • GASSOL, Olívia. «La pell de brau. L’Espanya d’Espriu», L’Avenç [Barcelona], núm. 283 (setembre 2003), p. 30-33.
  • GASSOL, Olívia. «La sàtira i l’humor en la narrativa espriuana dels anys 30», Els Marges [Barcelona], núm. 75 (2005), p. 63-72.
  • GASSOL, Olívia. «Verdaguer, Maragall, Riba, Espriu: l’evolució de la imatge de poeta nacional durant la postguerra». AA. DD. L’escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània. Barcelona: Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB/ L’Avenç, 2006, p. 271-298.
  • GASSOL, Olívia. «La pell de brau de Salvador Espriu. Una síntesi», Via [Barcelona] núm. 13 (2010), p. 13-23.
  • GAVAGNIN, Gabriella; MARTÍNEZ-GIL, Víctor. «Que difícil és endreçar les velles coses!: postil·les a Laia d’Andreu Rossinyol i Salvador Espriu», Indesinenter [Arenys de Mar], núm. 1 (2006), p. 113-150.
  • GIBERT, Miquel M. «Joan Oliver i Salvador Espriu en el teatre de postguerra», Caplletra [València], núm. 14 (primavera 1993), p. 103-126.
  • GRAU I COLELL, J. Invitació a la poesia de Salvador Espriu. Barcelona: Claret (Els Daus), 1992.
  • Homenatge a Salvador Espriu amb motiu d’ésser-li conferit el grau de doctor honoris causa. 10 d’octubre de 1980: Barcelona: Universitat de Barcelona, 1980.
  • IRIBARREN, Teresa. «La primera edició d’El doctor Rip: traces cinematogràfiques», Indesinenter [Arenys de Mar], núm. 3 (2008), p. 71-98.
  • JULIÀ, Lluïsa. «La trinquis i Maria Castelló: dues arenyenques en el teatre de titelles de Salvador Espriu», Quaderns d’Estudis Arenyencs [Arenys de Mar], núm. 9 (desembre 2002), p. 37-45.
  • KULIN, K. «Salvador Espriu: Final del laberint», dins TAVANI, G.; PINELL, J. (cur.) Actes del Sisè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Roma, 28 setembre / 2 octubre 1982. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983, p. 487-498.
  • LAWRENCE, E. T. «Salvador Espriu entre Sinera i el seu cementiri», Serra d’Or [Barcelona], XX, núm. 255 (juny 1978), p. 13-19.
  • MALÉ, Jordi, «Letizia: un conte de Poe, però amb Espriu i amb un humor de por», Estudis de llengua i literatura catalanes, LII (Miscel·lània Joan Veny/8), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, p. 69-94.
  • MARCO, Joaquim. «Una obra ja clàssica en la història de la literatura contemporània: Primera història d’Esther, dins Sobre literatura catalana i altres assaigs. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968, p. 71-75.
  • MARTÍNEZ-GIL, Víctor. «El meu poble i jo: construcció literària i representativitat col·lectiva en Salvador Espriu», dins AA. DD. Les literatures catalana i francesa: Postguerra i engagement. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, ps. 243-260.
  • MARTÍNEZ-GIL, Víctor. «Salvador Espriu o la nostàlgia de la novel·la», L’Avenç [Barcelona], núm. 283 (setembre 2003), p. 27-29.
  • MARTÍNEZ-GIL, Víctor. «La mirada correctora d’Espriu sobre Ruyra», Indesinenter [Arenys de Mar], núm. 5 (2010), p. 17-42.
  • MARTÍNEZ-GIL, Víctor. «Espriu dedica La pell de brau», Indesinenter [Arenys de mar], núm. 3 (2008), p. 151-165.
  • MARTÍNEZ-GIL, Víctor, «Salvador Espriu», dins BOU, Enric (dir.). Panorama crític de la literatura catalana, VI. Segle XX: De la postguerra a l’actualitat. Barcelona: Vicenc Vives, 2009, p. 175-185.
  • MARTÍNEZ-GIL, Víctor. «Correctors i escriptors en la literatura catalana: el concepte de coautoria lingüística», Llengua & Literatura [Barcelona], núm. 8 (1997), p. 189-218.
  • MIRALLES, Carles. «El món clàssic en l’obra de Salvador Espriu», Els Marges [Barcelona], núm. 16 (maig 1979), ps. 29-48. [Recollit dins Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana. Barcelona: La Magrana, 1986, ps. 239-271.
  • MIRALLES, Carles. «Salvador Espriu», dins Martí de RIQUER, Antoni COMAS i Joaquim MOLAS (dirs.). Història de la literatura catalana, X. Barcelona: Ariel, 1987, ps. 389-446.
  • MOLAS, J. «La poesia de Salvador Espriu», Serra d’Or [Barcelona], VI, núm. 4 (abril 1964), p. 43-46.
  • MONLEÓN, J. «Salvador Espriu y la literatura española», Primer Acto [Barcelona], núm. 78, (1966).
  • MÓRA, C. Salvador Espriu i Sinera. Argentona: L’Eixernador (Els Escriptors i el País), 1992.
  • PIJOAN, M. Isabel. «El món jueu de Sepharad a l’obra de Salvador Espriu», Anuari de Filologia, XVI, núm. 3 (1993), p. 133-143.
  • PIJOAN I PICAS, M. I. Viatge per l’imaginari de l’obra de Salvador Espriu: deu anys d’estudis espriuans 1985-1995. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Serra d’Or), 1995.
  • PIJOAN I PICAS, M. I. Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel en llunyanies de foc i de llum. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Serra d’Or), 1992.
  • PIJOAN I PICAS, M. I. Espriu en la fi del laberint. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Serra d’Or), 1989.
  • PIJOAN I PICAS, M. I. «Trajectòria metafísica del cicle líric de Salvador Espriu», Crisol [Barcelona], núm. 5 (octubre 1985), p. 37-40.
  • PIJOAN I PICAS, M. I. «Bous, toros i Minotaure en l’imaginari poètic de Salvador Espriu», dins MANENT, A.; MASSOT, J. (cur.), Miscel·lània Joan Gili. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba), 1988, p. 465-488.
  • PIJOAN I PICAS, M. I. «Salvador Espriu: sàtira i silenci com a escarniment de la realitat». Serra d’Or [Barcelona], XXV, núm. 283 (abril 1983), p. 84-85.
  • PIJOAN I PICAS, M. I. «Aproximació a la metafísica de Salvador Espriu», dins BADIA, L.; MASSOT, J. (cur.). Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba), 1986, p. 203-222.
  • PIJOAN I PICAS, M. Isabel, «Letizia, en clarobscur espriuà», Estudis de llengua i literatura catalanes, XXV (Miscel·lània Jordi Carbonell/4), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992.
  • PLA, J. «Salvador Espriu (1913)». Obra completa. Vol. 29: Homenots. Quarta sèrie. Barcelona: Destino, 1975, p. 205-242.
  • PRATS I SOBREPERE. J. Salvador Espriu, missatge personal. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Serra d’Or), 1992.
  • PUJADÓ, M. «Les veus de Salom». Serra d’Or [Barcelona], XXVII, núm. 308 (maig 1985), p. 35.
  • Salvador Espriu: algunes cartes i estudis sobre la seva obra. Edició en homenatge als 10 anys de la seva mort. Pròleg de Josep M. Castellet. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
  • SALVAT, R. Els meus muntatges teatrals. Pròleg de Xavier Fàbregas. Barcelona: Ed. 62 (L’Escorpí), 1971.
  • SANTAEMÍLIA, P. «Espriu a Anglaterra: Quatre traduccions», L’Espill [València], núm. 27 (novembre 1988), p. 51-59.
  • Si de nou voleu passar. I Simposi Internacional Salvador Espriu. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005. [A cura de Víctor Martínez-Gil i Laia Noguera]
  • TERRY, Arthur. «La poesia pública d'Espriu: una interpretació de La pell de brau», dins Sobre poesia catalana contemporània. Riba, Foix, Espriu, Barcelona. Edicions 62: (Llibres a l'Abast), 1979, ps. 139-169. [Traduït a l’anglès «The Public Poetry of Espriu: A Reading of La Pell de Brau», Iberoromania, núm. 9 (1979), ps. 76-97].
  • TORNER, Carles (ed.). Lectures de Salvador Espriu. Barcelona: Proa (Les Eines), 2004.
  • TRIADÚ, Joan. «Els contes de Salvador Espriu», Serra d’Or [Barcelona], núm. 308 (15 de maig de 1985), p. 353-354.
  • TURULL, I. «La relació de Salvador Espriu amb el món i la mitologia clàssics: Les roques i el mar, el brau», dins FERRANDO, A; HAUF, A. G. (cur.), Estudis de Llengua i Literatura, 2: Miscel·lània Joan Fuster. Barcelona / València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (Biblioteca Abat Oliba), 1990, 257-269.
  • VALLVERDÚ, Francesc. «Apunts personals sobre l’obra d’Espriu», Serra d’Or [Barcelona], XXVII, núm. 308 (maig 1985), p. 23.
  • VALLVERDÚ, Francesc. L’escriptor català i el problema de la llengua. Barcelona: Edicions 62 (Llibres a l’Abast), 1968.
  • VENY-MESQUIDA, Joan Ramon, «Sobre la reescriptura de l’obra pròpia en Espriu», L’Avenç [Barcelona], núm. 283 (setembre 2003), p. 44-48.
  • VERNET i ANGUERA, Roser. «Aproximació a un estudi de les unitats lingüístiques estereotipades a Primera història d’Esther», Llengua & Literatura [Barcelona], núm. 10 (1999), p. 197-242.
  • VIDAL ALCOVER, Jaime. «Petita història de Fedra i les seves versions», dins Llorenç Villalonga i la seva obra. Barcelona: Curial, 1980, p.122-133.
  • VILANOVA, Antonio. «El símbol del mur a la poesia de Salvador Espriu», dins Homenatge a Antoni Comas. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1985, ps. 569-587.
  • VILANOVA, Antonio. «Ariadna al laberint grotesc de Salvador Espriu», dins CASTELLANOS, Jordi (dir.), Guia de literatura catalana contemporánea. Barcelona: Edicions 62, 973, p. 257-260.

Bibliografia recopilada per Olívia Gassol
Salvador Espriu, vers 1980. Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu
Comentaris sobre obres
Antígona (1955)
per Carles Miralles
Aspectes (1934)
per Gabriella Gavagnin
Cementiri de Sinera (1946)
per Joan Ramon Veny Mesquida
El caminant i el mur (1954)
per Rosa M. Delor
Final del laberint (1955)
per Rosa M. Delor
La pluja (1952)
per Miquel Edo
Laia (1932)
per Víctor Martínez-Gil
Les cançons d’Ariadna (1949)
per Gabriella Gavagnin
Letizia (1937)
per Miquel Edo
Setmana Santa (1971)
per Jordi Cerdà
Fragments
Primera història d'Esther
English | Español | Français
Antígona
Español | Italiano | Rus
Cementiri de Sinera
Deutsch | English (Bogin) | English (James Eddy) | Español (Badosa) | Español (Batlló) | Español (Corredor Matheos) | Español (Sánchez-Pinyol) | Français (Bensoussan) | Français (Sarsanedas) | Italiano | Rus
Final del laberint
Deutsch | Español (Badosa) | Español (Batlló) | Español (Robayna-Pinyol) | Français (Bensoussan) | Français (Sarsanedas) | Italiano | Rus
La pell de brau
Deutsch | English | Español (Goytisolo) | Español (Hernández) | Français | Italiano | Português | Rus
Laia
Español
Les hores
Español (Badosa) | Español (Batlló) | Español (Robanya-Pinyol) | Français (Bensoussan - Boyer) | Français (Sarsanedas)
Les oliveres
Deutsch | Español | Français
Les roques i el mar, el blau
Español | Français
Llibre de Sinera
Deutsch | English | Español (Badosa) | Español (Batlló) | Español (Robayna - Pinyol) | Français | Italiano
Setmana Santa
Deutsch | Español | Français | Rus
«Assaig de càntic en el temple»
Deutsch | English | Español | Français | Hrvatski | Italià (Faccio) | Italià (Lanciani) | Italià (Sansone) | Italià (Tavani) | Português | Slovensko | Svenska
«El sotjador»
Deutsch | Français
«Paulina»
Español | Français
«Tereseta-que-baixava-les-escales»
Deutsch | Español | Italià
Ressenyes
El crit del somiador
per Peter Hamm
El perfil d’un intel·lectual
per Rosa M. Delor i Muns
Salvador Espriu
per D. Sam Abrams
Bibliografia
Altres
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Traduccions de la literatura catalana
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura catalana en traducció a:
Amb el suport de: