Traducciones de la literatura catalana
Gracias a las traducciones, la literatura catalana ha podido ampliar su público lector. La influencia que han ejercido las obras literarias entre sus lectores en el extranjero ha ayudado a que la complejidad de la realidad catalana haya sido internacionalmente conocida.
Las obras literarias catalanas han sido traducidas a una veintena de idiomas. La mayor parte de las traducciones, como es comprensible por cuestiones de vecindad, se hacen al español, siguen las traducciones al francés, al inglés y al alemán. También encontramos traducciones en casi todas las otras lenguas de Europa. Así, por ejemplo, se pueden leer un buen abanico de autores catalanes en neerlandés, italiano, portugués, ruso, rumano o húngaro. Las novelas más internacionales han llegado también al japonés, al vietnamita y al chino.
Estas páginas incluyen un breve ensayo sobre cada autor y la bibliografía de los libros originales y de las traducciones. También ofrece una degustación de lectura. No se trata de un catálogo canónico de autores catalanes, sino de un espacio abierto que iremos ampliando y en el que iremos profundizando para poder ofrecer con el tiempo una imagen representativa del legado literario catalán al público internacional, cuanto más amplio mejor. Por eso presentamos las notas sobre los autores y los fragmentos de las obras literarias en todos los idiomas en los que hayamos podido encontrar un traductor.
Leer más
El català i els Països Catalans
Hans-Ingo Radatz
El català és una llengua romànica occidental que fa frontera amb l’occità, l’aragonès i el castellà. Mentre que a l’edat mitjana encara presentava tantes semblances amb la seva llengua germana d’Occitània que al principi la romanística el considerava un dialecte de l’occità, al llarg dels segles s’ha apropat més al vocabulari, la morfologia i la sintaxi del castellà, però sense arribar a perdre tots els trets gal·loromànics.
Introducció a la poesia catalana
Johannes Hösle
La Marca Hispànica, des d’on va començar la Reconquesta de la costa mediterrània i el seu interior, gairebé amb independència de la «Reconquista» dels «espanyols» iniciada a les muntanyes cantàbriques de Castella la Vella, correspon en part a l’actual Catalunya. Les poblacions fortificades del nord dels Pirineus i les valls muntanyenques per on s’hi arribava, tan fàcils de defensar, es van convertir en un refugi per als cristians «francs» cada vegada que se sentien amenaçats. Barcelona i els seus voltants (Lluís I el Piadós havia reconquerit la ciutat a principi del segle IX) mantenien estretes relacions amb la Provença.
Breu presentació historicosocial d’una llengua romànica: el català
Josep Murgades
El català és una llengua derivada del llatí parlada en l’actualitat per uns deu milions de persones; és a dir, amb una demografia comparable a la del neerlandès o a la de moltes llengües escandinaves. Aquesta població catalanòfona es distribueix territorialment, dins l’Estat espanyol, a través del Principat de Catalunya (amb capital a Barcelona), el País Valencià (amb capital a València) i les Illes Balears (amb capital a Palma de Mallorca); dins l’Estat francès, a través de la regió del Rosselló (amb capital a Perpinyà); i arreu del Principat d’Andorra, Estat sobirà que la té com a única llengua oficial.
Models de llengua i traducció catalana
Joaquim Mallafrè
L’autor estudia el procés d’adquisició d’una llengua adequada per a la traducció literària, en un equilibri entre l’experiència personal i els models de llengua establerts. La traducció moderna al català ha contribuït al coneixement de les obres mestres universals, tot aspirant a restablir el català com a llengua literària. L’anàlisi de dues conegudes col·leccions de traduccions literàries mostra tendències d’estil, llengües escollides, gèneres, i el context social i cultural en el qual es produeixen aquestes traduccions.
La literatura catalana i la traducció en un món globalitzat
Carme Arenas i Simona Škrabec
El present informe es proposa incidir en el debat sobre l’estat de la traducció literària en català i del català en un món globalitzat. De tothom és sabuda la importància de la traducció en totes les cultures, com a foment del coneixement i com a element de construcció d’una cultura i d’una literatura.
Seminarios de traducción en Farrera de Pallars
Iolanda Pelegrí
La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) inició los Seminarios de Traducción Poética en Farrera de Pallars en noviembre de 1998. Fue una de las primeras actividades que promovió Francesc Parcerisas, que en mayo de ese mismo año había sido nombrado director de la ILC y, que enseguida, ese mismo verano, había empezado a buscar el lugar y los poetas extranjeros para celebrar el primer seminario de traducción poética.
La Fira de Frankfurt (un abans i un després)
Jordi Jané i Lligé
Per definir l’impacte que va tenir la Fira de Frankfurt de 2007 en la difusió internacional de la literatura catalana pot resultar útil la comparació amb la significació que les Olimpíades de 1992 van tenir per Barcelona, salvant les manifestes distàncies existents entre ambdós esdeveniments.
El teatre català actual passa per un bon moment
Jordi Coca
La situació del teatre català actual concita unanimitat: la nostra dramatúrgia passa per un bon moment des de punts de vista quantitatius i per la diversitat de les propostes. De fet, en l’escena catalana potser mai no havien coincidit tants factors favorables com ara. D’una banda, amb la solució democràtica a la dictadura, Catalunya va recuperar a partir de 1977 una part de la seva sobirania que, posteriorment, a través de l’Estatut d’Autonomia aleshores semblava garantir el control d’algunes àrees, com per exemple cultura. De l’altra, els polítics de la nova situació van ser interessadament sensibles al fet que el teatre no és possible sense públic i que, per tant, és un art eminentment social.
Katalanische Poesie
Ramon Pla i Arxé
Der Beginn der Renaixença – der Bewegung der Bestätigung des unabhängigen Charakters der katalanischen Kultur, mit der die Herausbildung der zeitgenössischen Literatur begann – wird traditionell mit der Veröffentlichung (1833) des Gedichts "La Pàtria" [Die Heimat] von Bonaventura Carles Aribau festgesetzt. Die Dichtung galt in dieser Zeit als Ursprung und zugleich als Höhepunkt einer Literatur und war außerdem fruchtbarer als die Prosa und das Theater, was sie während der gesamten Renaixença zur vorherrschenden Gattung machte.
Das Schreiben von Erzählungen in katalanischer Sprache
Ramon Pla i Arxé
Das Schreiben von Erzählungen in katalanischer Sprache wurde während des 19. und 20. Jahrhunderts durch zwei grundlegende Faktoren bedingt – und begünstigt: zum Einen, durch die Notwendigkeit einer Umgangssprache von literarischer Würde – ein ebenso unverzichtbares wie schwieriges Erfordernis in einer Kultur, die bis 1913 keine linguistische Normierung hatte und die nicht in der Schule unterrichtet wurde – und zum Anderen, durch die Überzeugung von der Wichtigkeit der Erzählung, um den beachtlichen Markt der Romanleser für das Katalanische zu gewinnen.
Klassiker des Mittelalters
Albert Soler
Zwischen dem 13. und 15. Jahrhundert entsteht eine reiche, vielfältige und eigenständige Literaturtradition auf Katalanisch. Der Entstehungsprozess ähnelt dem anderer mittelalterlicher Kulturen und Literaturen in Europa und hat verschiedene Schlüsselmomente aufzuweisen.
