Quan el festival de teatre BELEF 2008 va seleccionar, per a la seva mostra anual, la traducció del meu drama Els nòmades, em va posar davant d’un problema que en la praxi de traductor ja l’havia viscut, però no pas en la pròpia pell. Calia, com passa de tant en tant amb les traduccions de llibres, amb les pel·lícules i, també, amb dels espectacles teatrals, canviar el títol del text.  

Quan Àngel Guimerà va escriure Terra baixa (1897), ja és un autor que té un món literari personal i que ha aconseguit materialitzar-lo amb èxit a través d’obres com ara Mar i cel (1888) i Maria Rosa (1894). Després de les primeres representacions, aquesta peça teatral comença a fer un camí que, amb el pas dels anys, la converteix en «mítica» i «clàssica». 

William Shakespeare (1564-1616) és considerat l’escriptor anglès més important de tots els temps i el millor escriptor de la literatura universal. Dramaturg i poeta, les seves obres teatrals es representen avui dia en els cinc continents. Els trets que més es valoren de la seva obra són el poder de commoure’ns, l’habilitat de caracteritzar els personatges mitjançant un llenguatge variat i riquíssim i la modernitat. 

Abú Magrib és un dels primers textos que, en la dramatúrgia europea, s’atreví a portar a escena el fenomen migratori, sense concessions paternalistes ni moralitzants. Escrit el 1992, en plena eufòria olímpica, respon a l’impacte que causà en l’autor l’arribada a les costes espanyoles d’una allau de pasteres que provocaven nombrosos morts d’homes, dones i nens desesperats per arribar al «nou món».

Josep Maria de Sagarra va conrear la poesia, el teatre, la novel·la i l’assaig, i va deixar un importantíssim llegat a les lletres catalanes. La seva increïble facilitat per versificar i l’ús d’una llengua viva i fresca, que rebutjava els cultismes i els arcaismes tan freqüents en els seus contemporanis noucentistes, van fer que Sagarra esdevingués un dels dramaturgs més estimats pel públic del seu temps.