si no veus aquest mail bé, clica aquí Contacte
Revista Visat
  Visat 07 abril 2009 revista digital ISSN 2014-5624  
 

La Rússia del segle XIX ha quedat gravada gràcies a les obres de Tolstoi i Dostoievski en la memòria de tots els lectors europeus. Com que en sabem molt menys de l’evolució posterior d’aquesta literatura, ens hem proposat entendre les causes d’aquest desconeixement. Alhora, però, volem dedicar atenció als autors, com ara Maria Barbal o Xuan Bello, que han sabut explicar el seu món des de la màxima proximitat i han aconseguit convertir l’espai ultralocal en un escenari universal. La capacitat de construir ponts impossibles l’hem trobada també en els reptes dels traductors que presentem en aquesta edició. 

PESCAT AMB PALANGRE

Literatura russa en català 

Per Ricard San Vicente

Una breu ullada a les traduccions literàries del rus en català des dels anys seixanta fins avui produeix una impressió decebedora. En els primers anys, quan Espanya ingressa en una relativa normalitat econòmica però en vida encara del dictador, les publicacions, moltes vegades reedicions, no superen l’un o els dos llibres a l’any, ben pocs dels quals són d’escriptors contemporanis. 

[llegiu més]
 
[Més articles]

País íntim de Maria Barbal

Per Pere Joan Tous

En la novel·la de Maria Barbal País íntim (2005), la narradora s’endinsa en primera persona al «país íntim» de la seva mare, i intenta esbrinar per què la mare és sempre tan tossuda i severa amb ella i no sap ser tendra ni propera, per què es incapaç d’obrir el cor a la seva filla. La Rita, que és com es diu la filla, té una cinquantena d’anys i al llarg de la novel·la repassa la seva pròpia vida i, per tant, també les diferents etapes de la relació entre ella i la mare.  

[llegiu més]
 

Xuan Bello 

Per Jordi Llavina

L’obra de Xuan Bello és, probablement, una de les més singulars que ha donat no sols la literatura asturiana dels darrers vint anys sinó fins i tot la cultura hispànica recent. De fet, es pot afirmar que Bello, amb el seu celebrat Història universal de Paniceiros (Adesiara Editorial), va situar la literatura àstur en el mapa. En certa mesura, com Bernardo Atxaga va situar en el mapa la literatura èuscara contemporània, pocs anys abans. 

[llegiu més]
 

Aquell que escalfa l'ànima 

Per Károly Morvay

Voldria recordar, aquí, la figura d’Eloi Castelló, entranyable col·lega nostre a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Vaig conèixer l’Eloi, quan em va tocar participar en les tasques del jurat encarregat de triar el nou lector de català destinat a la nostra universitat. L’Eloi va ser el candidat idoni: mentre altres assenyalaven diverses universitats com a possible destí, ell va voler venir a Budapest. Fins i tot va dir que aprendria hongarès per fer conèixer la nostra cultura i literatura a Catalunya. I va complir-ho! 

[llegiu més]
 

Agustí Bartra, traductor 

Per D. Sam Abrams

El nom d’Agustí Bartra (Barcelona, 1908-Terrassa, 1982) és indissociable de la traducció literària en vers i prosa. La seva extraordinària carrera de poeta, narrador, dramaturg, memorialista i crític corre exactament en paral·lel a la seva ambiciosa, original i creativa tasca de traductor. 

[llegiu més]
Edita: PEN Català
Edifici de l’Ateneu Barcelonès
C. de la Canuda 6, 5è
08002 Barcelona
Tel.: 933 183 298
Col·labora:
Institut Ramon Llull Institució de les Lletres Catalanes
Accés a l’inici de Visat
Accés a la redacció de Visat
Donar-se de baixa?
Avís legal