si no veus aquest mail bé, clica aquí Contacte
Revista Visat
  Visat 17 abril 2014 revista digital ISSN 2014-5624  
 

La traducció sembla un ofici que es mou entre les llengües amb els marges acotats. La impressió és inexacta perquè dins de cada llengua bateguen impulsos que la transformen i la canvien constantment. Per això cal reflexionar en profunditat sobre tots els factors que intervenen en el «comerç» literari internacional. Els articles de Briguglia i Sistac ens avisen de la importància de preservar la riquesa dialectal. Maria Campillo i Josep Maria Benet i Jornet mostren que les pugnes per fixar la llengua estàndard són un procés continuat que no cessa mai, cosa que també podem observar en les traduccions de Charles Dickens o en les aportacions d’Albert Jané. A part d’aquest primer pla dels àmbits més institucionalitzats, la llengua es transforma contínuament també per les aportacions fetes des dels marges. L’Amèrica de Cheever, la tossuderia d’escriure en romanx de Camenisch o la lluita poètica d’An-Nabrís des de Palestina han trobat lectors també entre els catalans —i així el català s’ha enriquit amb aquelles petites, invisibles partícules que fan de cada llengua un mar ple de vida. 

PESCAT AMB PALANGRE

El delit del dialecte: un passeig per la situació italiana 

Per Caterina Briguglia

A la veïna Itàlia, sembla que el dialecte no perilla de mort. Ans al contrari, lluitant contra una dialectofòbia imperant durant molt de temps, avui dia destaca com a recurs expressiu cada cop més viu. Ho demostren les tendències de la música i del teatre contemporanis, i encara més del cinema que, del neorealisme ençà, ha atorgat al repertori dialectal el paper de coprotagonista. Juntament amb la gran pantalla, la literatura contemporània es fa més que mai portaveu d’aquesta tendència. Avui dia comptem amb nombrosos exemples d’autors que empren en la seva obra totes les varietats lingüístiques del repertori nacional; escriptors que necessiten expressar-se en la seva llengua originària, la varietat autòctona parlada i sentida des de la infància, o que duen a terme una hàbil mescla de dialecte i llengua estàndard. Seguint el plantejament de Luigi Pirandello, el dialecte s’afirma en la veu dels sentiments, de la infància, de la realitat afectiva amb els seus matisos i les seves emocions. En la llengua estàndard, en canvi, predominen la lògica i una visió de la realitat més objectiva. 

[llegiu més]
 
[Més articles]

Come una foca nel suo acquario 

Per Ramon Sistac

A la vida, qui més qui menys, evoluciona amb el temps en la seua manera de pensar. Hi ha qui ho fa més ràpid, d’altres més a poc a poc, però tothom, en principi, evoluciona. Com en una bona escudella, les idees van fent xup-xup i, tot partint del mateix producte de base, amb el pas dels anys aquest es transforma, l’experiència ens fa modificar el nostre punt de vista i, en conseqüència, interpretem la realitat de manera sensiblement diferent. 

[llegiu més]
 

Un escriptor compromès amb el seu temps 

Per Maria Campillo

Durant la postguerra, i ben bé fins als anys vuitanta, Jordana va ser un escriptor pràcticament oblidat, o bé força menystingut. Menystingut, a més, a causa de la seva hipotètica «filiació noucentista», que aleshores un sector (encapçalat per Maria Aurèlia Capmany) considerava una desviació gairebé pecaminosa en els intel·lectuals eclosionats als anys vint i trenta.  

[llegiu més]
 

Albert Jané 

Per Alba Girons Masot

Albert Jané és el responsable de fer parlar en català una pila de personatges de còmic, referents culturals d’unes quantes generacions: Aquil·les Taló, els Barrufets, Benet Tallaferro, l’Estefi, Espirú, Jan i Trencapins, Jana Passavant, Lucky Luke, Marsupilami, i Sergi Grapes, entre molts d’altres. 

[llegiu més]
 

El joc de Guimerà 

Per Josep Maria Benet i Jornet

Especialistes contundents, renovadors, crítics amb allò que fins feia poc havia significat l’anomenada «Renaixença» en la literatura catalana del XIX, expliquen, més o menys, que l’autèntica renaixença, la lluita a fi que la nostra literatura (poesia, narrativa, teatre, etc.) no sols no desaparegués sinó que de debò comencés, poc a poc, a despuntar, va ser tardana, va iniciar-se més enllà del que significaven els jocs florals. 

[llegiu més]
 

Bàssem an-Nabrís 

Per Valèria Macías Pagès

Bàssem an-Nabrís (Franja de Gaza, Palestina, 1960) va néixer al camp de refugiats de Khan Yunis. De petit va treballar a les granges d’Ariel Sharon, prop de Sderot, originàriament Najd. Posteriorment, i durant vint-i-dos anys, va treballar en tota mena de feines a diferents ciutats d’Israel. Membre de la generació literària posterior a la guerra del 1967, va passar quatre anys i mig en presons israelianes com a conseqüència dels seus escrits. 

[llegiu més]
 

La travessia de l’oncle Cheever 

Per Jordi Martín Lloret

El 27 d’abril de 1982, John Cheever va anar al Carnegie Hall (Nova York) a rebre la National Medal for Literature. L’aspecte físic de l’home que va pujar a l’escenari no tenia res a veure amb el del vital i vigorós Neddy Merrill, aquell personatge d’«El nedador», un dels seus relats més cèlebres, que es proposa de tornar a casa creuant el Lucinda, un canal imaginari format per la successió de piscines d’un barri residencial típic del nord-est dels Estats Units. 

[llegiu més]
 

Charles Dickens 

Per Marcel Ortín

Charles Dickens, considerat el més gran novel·lista victorià, va publicar les seves obres entre els anys 1836 (Sketches by Boz) i 1870 (The Mistery of Edwin Drood, inacabada). Les primeres traduccions franceses van aparèixer tot seguit; les espanyoles, fetes generalment des del francès, a partir del 1847. Barcelona, capital de l’edició en espanyol, va contribuir a la seva difusió amb traduccions de sis novel·les extenses. 

[llegiu més]
 

Traduir el so de cada mot 

Per Montserrat Franquesa

Arno Camenisch (Tavanasa, Suïssa, 1978) escriu en alemany i en romanx. L’any 2009 va irrompre amb el relat bilingüe Sez Ner, primera part de la trilogia que configuren Hinter dem Bahnhof (2010) i Ustrinkata (2012), on descriu la vida senzilla i la quotidianitat dels Alps suïssos d’una manera pròpia i alhora suggerent. 

[llegiu més]
Edita: PEN Català
Edifici de l’Ateneu Barcelonès
C. de la Canuda 6, 5è
08002 Barcelona
Tel.: 933 183 298
Col·labora:
Institut Ramon Llull Institució de les Lletres Catalanes
Accés a l’inici de Visat
Accés a la redacció de Visat
Donar-se de baixa?
Avís legal