si no veus aquest mail bé, clica aquí Contacte
Revista Visat
  Visat 16 octubre 2013 revista digital ISSN 2014-5624  
 
Descatalogada durant anys, l'única novel·la escrita a Espanya que testimonia l’experiència dels deportats als camps nazis, torna a tenir visibilitat pública —però aquest fet és el resultat d'un esforç coordinat i sistemàtic. K. L. Reich de Joaquim Amat-Piniella encapçala la revista d'aquesta tardor per sumar-nos a la convicció que els seus pensaments sobre els límits de la condició humana han de ser transmesos a les noves generacions i també han de trobar l'entrada a d’altres cultures. Us oferim, a més a més, les lectures d'Antoni Clapés i de Pau Miró fetes pels seus traductors,  així com  l'atenta revisió de l'actualitat de Tirant lo blanc amb motiu de la seva publicació a Polònia. I finalment, els reptes que plantegen les obres d'Artaud ens permeten obrir una perspectiva àmplia sobre què significa, realment, l'ofici de traductor.
PESCAT AMB PALANGRE
K. L. Reich 1946: novel·la canònica
Per David Serrano Blanquer

Fa dos decennis, la novel·la  sobre els camps nazis K. L. Reich estava descatalogada i la resta d’obres d’Amat calia anar-les a trobar a llibreries de vell. Un trist context d’oblit, si n’exceptuem el paper de Montserrat Roig, que converteix Amat en el seu còmplice imprescindible per a la magna obra Els catalans als camps nazis (1977). Jordi Castellanos em va demanar el 1995 que hi dediqués la tesi doctoral, i el llegat d’Amat va aparèixer en una maleta guardada a les golfes del fill. Alguns dels fills dels lluitadors republicans, com els d’Agustí Centelles i altres —per sort, a diferència de molts altres—, metàfora de silenci, oblit i manca de dignitat per la memòria d’uns pares que ho havien donat tot per la llibertat. 

[llegiu més]
 
[Més articles]
K. L. Reich (1963)
Per Marta Marín-Dòmine

La novel·la K. L. Reich és, avui per avui, l’única obra de la literatura peninsular que recrea l’experiència dels deportats republicans catalans i espanyols en un camp nazi. Malgrat que en el text el nom del camp no és mai esmentat, tant les descripcions com els esdeveniments que s’hi narren tenen com a referent el camp de concentració de Mauthausen, on Joaquim Amat-Piniella va ser deportat el 27 de gener de 1941.

[llegiu més]
 

Presentació de Vicent Andrés Estellés

Per Vicent Salvador

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, País Valencià, 1924-1993) és sens dubte el poeta més rellevant de la literatura catalana contemporània al País Valencià. Periodista de professió i escriptor en diversos gèneres (prosa memorialística i, d’una manera esporàdica, teatre i narrativa), la poesia és el seu reialme creatiu, per quantitat i per transcendència literària, tot i que la recent reedició de tres llibres de memòries aplegats com a volum (Animal de records, 2013) ha fet reviscolar l’interès per la seva producció en prosa.

[llegiu més]
 

L'arquitectura de la llum (2012)

Per Denise Desautels
Sembla una crida. Que no es pot sentir. «La casa de la llum» existeix —fins i tot és el títol de la primera part d’aquest recull, bell i punyent—, i «com més t’hi atanses més sembla allunyar-se». Caldrà primer que vagis cap a ella, veure com es lleva el dia i sentir al teu voltant com es mouen tot «d’absents presències». Cal que t’hi lliguis, que la retinguis. Perquè la llum no es lliura fàcilment tot i que la del poema, dius tu, «oculta la tenebra». 
[llegiu més]
 

Pau Miró

Per Enrico Ianiello
La meva primera trobada amb Pau Miró (1974) va tenir lloc al Cafè Zurich, a la plaça de Catalunya: un bar històric i preciós a la plaça més representativa de la ciutat; l’autor volia impressionar-me! Amb motiu del seu primer viatge a Nàpols, si no recordo malament, ens vam citar al Caffè Gambrinus, a la plaça Plebiscito, un altre bar històric que dóna a una plaça humana en moviment constant. Aquesta vegada era jo que volia fer-me el fatxenda.
[llegiu més]
 

La traducció de Le Moine o l’inorgànic de la literatura 

Per Ramon Lladó
Tractem ací un tema i una posició en principi paradoxals i aparentment desenraonades que es poden resumir de manera preliminar en aquests termes: la principal virtut d’una traducció pot ser precisament de no ésser una traducció. Els crítics es revelen incompetents per caracteritzar genèricament la majoria dels escrits tinguts per «originals» d’Antonin Artaud (1896-1948).
[llegiu més]
 

Tirant lo Blanc – el codi de lectura

Per Rozalya Sasor
El realisme del Tirant lo Blanc és ben conegut i, comparat amb altres narratives cavalleresques, tan innovador que Martí de Riquer va proposar de parlar d’un nou gènere literari —la novel·la cavalleresca—, a fi de categoritzar més encertadament els llibres en què tenen protagonisme els cavallers i que ofereixen una versemblança tiraniana, com podria ser també Curial, heroi del Curial e Güelfa.
[llegiu més]
 

Jane Austen

Per Alba Pijuan
Jane Austen va néixer el 16 de desembre de 1775 a la parròquia de Steventon (Hampshire), al sud d’Anglaterra. Filla del rector de la parròquia, George Austen, i de Cassandra Austen, va ser la setena de vuit germans: sis nois i una noia, Cassandra, amb qui sempre va mantenir una estreta relació que va quedar palesa en l’argument d’algunes de les seves obres.
[llegiu més]
 

J. M. Coetzee

Per Dolors Udina
Quan John Maxwell Coetzee va guanyar el Premi Nobel l’any 2003, ja s’havien traduït al català tres de les seves novel·les: Esperant els bàrbars (1988), Desgràcia (2000) i Les vides dels animals (2002). L’edat de ferro (2003) va obtenir el Premi Llibreter i va ser àmpliament llegida i ressenyada.
[llegiu més]
Edita: PEN Català
Edifici de l’Ateneu Barcelonès
C. de la Canuda 6, 5è
08002 Barcelona
Tel.: 933 183 298
Col·labora:
Institut Ramon Llull Institució de les Lletres Catalanes
Accés a l’inici de Visat
Accés a la redacció de Visat
Donar-se de baixa?
Avís legal