si no veus aquest mail bé, clica aquí Contacte
Revista Visat
  Visat 15 abril 2013 revista digital ISSN 2014-5624  
 

Les traduccions literàries entre el català i l’espanyol fàcilment s’escapen de tota concreció, com una d’aquelles qüestions que no es deixen definir mai del tot. Les dues literatures s’ignoren o bé lluiten per la visibilitat, però no gaire sovint s’escolten una a l’altra. A aquesta immensa, i sempre actual qüestió, hem pogut afegir alguns granets de sorra: ens preguntem sobre Ausiàs March, Guimerà i Estellés i admirem l’optimisme de Tísner que «anostrava» els autors sud-americans amb tota normalitat. Aquesta primavera celebrem també l’edició completa d’Heròdot i no ens oblidem de Salvador Espriu per saber com ha estat llegit a Itàlia. La traducció ens obre les portes de Romania i d’Amèrica i ens agermana de nou amb els autors d’altres contrades. A més, com sempre, donem veu als actors d’aquests intercanvis, els traductors.

PESCAT AMB PALANGRE

Heròdot parla català

Per Jordi Pàmias i Massana

Deia Josep Pla al savi cistercenc Agustí Altisent l’any 1978: «Vostè creu que un país pot ser alguna cosa sense tenir completa la traducció de Tucídides?». Avui podem plantejar-nos un repte semblant: el significat de posseir una edició crítica completa, traduïda i comentada, de l’altre gran historiador de la Grècia clàssica: Heròdot. [...] D’on li ve aquesta obertura de mires, a Heròdot? Aquesta perspectiva tan equilibrada, imparcial i escèptica? Val la pena, tal volta, de recordar que Heròdot neix a Halicarnàs, una fundació grega (dòria) del sud de la costa d’Àsia Menor (av. Turquia). La població indígena, els seus veïns, són caris. I la ciutat està sotmesa al domini persa. Heròdot revela familiaritat amb els àmbits asiàtics...

[llegiu més]
 
[Més articles]

Espriu a Itàlia: entre la lectura ideològica i l’antologia íntima

Per Amaranta Sbardella

L’aproximació de Salvador Espriu a Itàlia sovint ha patit un moviment ondulant d’entusiasmes i de silencis, de descobertes i d’oblits. Reconstruir-ne el recorregut permet aclarir alguns fenòmens que interessen no només pel que fa a la recepció de l’autor en particular, sinó a la poesia catalana en general.

[llegiu més]
 

Ausiàs March i el primer Segle d’Or castellà

Per Cèlia Nadal

La poesia d’Ausiàs March ascendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i consentir una certa permeabilitat a les tradicions europees (estilnovisme, poesia francesa, llatina, etc.), s’erigeix com una proposta inaugural, de subjectivitat forta i consistent, d’afany analític i, per primera vegada, escrita en català.

[llegiu més]
 

Gabriel García Márquez

Per Francesc Galera

El nombre de traduccions al català d’obres de Gabriel García Márquez no es correspon gens amb la influència de l’autor en la literatura universal. A García Márquez, autor popularíssim, reconegut unànimement per la crítica literària, només se li han editat en català un parell de títols: Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada.

[llegiu més]
 

Àngel Guimerà

Per Joan Martori

Les tendències iconoclastes de Salvador Dalí conduïren el pintor empordanès a què en un dels seus actes d’autoafirmació personal i d’escola hagués titllat Guimerà de porc, pederasta i pelut en una de les seves conferències. Uns anys abans d’aquell acte d’histrionisme cultural, el 1928, Dalí, juntament amb Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, havien signat el Manifest Groc...

[llegiu més]
 

Boris Pahor i Montserrat Roig

Per Patrizio Rigobon

Boris Pahor és considerat un dels grans escriptors del segle XX dins la literatura europea. Pahor ha posat al centre dels seus escrits la llengua eslovena no només com a instrument expressiu, sinó també com a objecte de reflexió cultural i política. La llengua i la literatura catalana presenta en el seu turbulent recorregut històric i polític moltes afinitats amb l’eslovena.

[llegiu més]
 

Traduir Baulenas al romanès

Per Xavier Montoliu

Lluís-Anton Baulenas disposa ja de tres novel·les traduïdes al romanès, si bé ben aviat seran quatre els llibres que el lector romanès podrà trobar a les llibreries, ja que és previst que l’any 2013 aparegui La felicitat. Hem volgut parlar amb les dues traductores de Baulenas al romanès, Maria-Sabina Draga Alexandru i Oana-Dana Balaş.

[llegiu més]
 

Traduir: una necessitat natural

Per Jaume Creus

Deu ser cert que existeix alguna mena de predeterminació o, si som incrèduls, de predisposició en els fenòmens que configuren els jalons d’una vida. Que alguna cosa em lligava als llibres està fora de dubte. Quan vaig anar al primer col·legi als set anys, ja sabia llegir i havia llegit molts contes i tebeos. Era la primera manifestació d’una voracitat lectora que no m’ha abandonat mai.

[llegiu més]
 

La veu adequada, el ritme adequat

Per Michael Eaude

Aquest any, s’observa un augment sobtat pel que fa a la publicació de llibres catalans a l’anglès. Michael Eaude n’ha parlat amb Peter Bush i junts han reflexionat sobre les competències en la traducció literària. Que els llibres en llengua catalana no es tradueixen a l’anglès és un vell clixé, i com molts dels clixés, fou en bona part veritat.

[llegiu més]
Edita: PEN Català
Edifici de l’Ateneu Barcelonès
C. de la Canuda 6, 5è
08002 Barcelona
Tel.: 933 183 298
Col·labora:
Institut Ramon Llull Institució de les Lletres Catalanes
Accés a l’inici de Visat
Accés a la redacció de Visat
Donar-se de baixa?
Avís legal