si no veus aquest mail bé, clica aquí Contacte
Revista Visat
  Visat 14 octubre 2012 revista digital ISSN 2014-5624  
 

Sabem que la literatura catalana és llegida i és traduïda, però per què es llegeix i es tradueix? Aquí trobareu algunes raons de pes per capbussar-vos en el teatre de Rodolf Sirera i Carles Batlle o en la narrativa de Lluís-Anton Baulenas i Francesc Serés. Us presentem també la poesia de Lluís Solà, Joan Navarro i Jaume Pont, a més de l’empresa gegantina de traducció poètica que s’ha proposat Orlando Guillén. Coincidint amb la celebració del centenari de la mort de Strindberg, hem volgut redescobrir la literatura sueca. Les anàlisis sobre Frankfurt 2007 i els canvis tecnològics incessants completen el contingut d’aquest número de la revista que es proposa de nou ampliar la xarxa de complicitats per continuar travessant fronteres.

PESCAT AMB PALANGRE

La força de cada llengua

Per Carlota Subirós Bosch

En la meva doble faceta com a directora d’escena i com a traductora, voldria parlar de la traducció teatral com d’una experiència molt ambivalent i molt concreta alhora. Una experiència on la lectura se superposa amb l’escriptura; on cada paraula té un pes específic únic, marcat per qui la diu i per com la diu; on es fa evident que l’acte de comprensió és inseparable de l’acte d’interpretació. Traduir és llegir i escriure alhora, al mateix temps. Llegeixo una paraula, o una expressió complexa, i immediatament l’escric, la reescric, faig tot el possible per recrear-la en una altra llengua. Intento que aparegui la mateixa imatge, que produeixi el mateix efecte. Però l’espai que s’obre en aquest moviment és abismal, intrigant, carregat de significació.

[llegiu més]
 
[Més articles]

El verí del teatre (1978)

Per John London

Escrita durant els mesos de gener i febrer del 1978 i estrenada l’octubre del mateix any a la televisió, aquesta obra s’ha convertit en la més coneguda del teatre de Rodolf Sirera. Ha estat muntada en diversos continents i traduïda a una quinzena de llengües. Per què ha atret aquesta obra tant de públic i per quins motius ha creat també un interès intel·lectual considerable?

[llegiu més]
 

Astrid Lindgren

Per Elena Martí i Segarra

Astrid Anna Emilia Lindgren —nascuda l’any 1907, amb el cognom d’Ericsson— és una de les autores més llegides, traduïdes i estimades d’arreu del món, i no cal dir de la seva Suècia natal. Entre l’obra ingent que va arribar a crear al llarg dels seus noranta-quatre anys de vida, Pippi Calcesllargues és sens dubte el personatge més reeixit, i continua sent un referent ineludible en el món de la literatura infantil.

[llegiu més]
 

Zoom (2010)

Per Enric Gallén

Des de sempre Carles Batlle s’ha mostrat preocupat perquè els autors de la dramatúrgia catalana actual, la que es va començar a desenvolupar al llarg dels noranta no mostrés curiositat o interès per tractar en les corresponents propostes dramàtiques de la seva realitat històrica immediata, passada o present.

[llegiu més]
 

Orlando Guillén

Per Enric Casasses

El poeta amb majúscules Orlando Guillén, nat fa més de seixanta anys al poble mexicà d’Acayucan (Veracruz), i que successivament, sense perdre mai les cadències profundes del seu poble, derivà a la capital de l’estat (Jalapa), a la capital federal (Ciutat de Mèxic) i a la capital europea (Barcelona), a cada lloc s’ha compromès en l’activisme cultural lliure.

[llegiu més]
 

Lluís Solà

Per D. Sam Abrams

L’any 2001 va ser un veritable annus mirabilis per a la lírica catalana moderna perquè va ser l’any de l’eclosió definitiva de la veu poètica de Lluís Solà i Sala (Vic, 1940), amb la publicació de De veu en veu. Obra poètica I (1960-1999). En aquest cas, «definitiva» no és pas un adjectiu sobrer, ja que Solà havia publicat dos poemaris anteriors.

[llegiu més]
 

Francesc Serés

Per Pere Ballart

En el seu prefaci a La pell de xagrí, Balzac deia, el 1831, que els narradors que són alhora realment filòsofs són objecte d’un fenomen moral extraordinari: posseeixen com una mena de «segona vista» que els permet «endevinar la veritat en totes les situacions possibles» i per això tenen la facultat, fins i tot, d’«inventar el veritable».  

[llegiu més]
 

Joan Navarro

Per Jordi Marrugat

Joan Navarro (Oliva, 1951) és un dels poetes de trajectòria més extensa i sòlida de la literatura catalana actual. Capdavanter de la renovació literària que es va viure al País Valencià i al conjunt dels Països Catalans en la dècada dels setanta, ha publicat diversos llibres de poesia i la narració Drumcondra.

[llegiu més]
 

Jaume Pont

Per François-Michel Durazzo

Presentem aquí un petit recorregut per la poesia de Jaume Pont (Lleida, 1947). Aquesta consideració pretén posar en relleu l’absoluta continuïtat i coherència d’una poesia sense alts i baixos, que de vegades no ha estat sempre compresa en la seva real dimensió, però que s’imposa, a mesura que passa el temps, amb més claredat.

[llegiu més]
Edita: PEN Català
Edifici de l’Ateneu Barcelonès
C. de la Canuda 6, 5è
08002 Barcelona
Tel.: 933 183 298
Col·labora:
Institut Ramon Llull Institució de les Lletres Catalanes
Accés a l’inici de Visat
Accés a la redacció de Visat
Donar-se de baixa?
Avís legal