si no veus aquest mail bé, clica aquí Contacte
Revista Visat
  Visat 11 abril 2011 revista digital ISSN 2014-5624  
 

Sembla que n’hi hagi prou de traduir un mot rere l’altre perquè els lectors d’un altre indret comprenguin tot el que s’hi explica. Hem demanat als traductors de Baltasar Porcel i de Bernardo Atxaga que ens expliquin la seva lluita per dominar l’expressió rica i complexa d’aquests mestres de la ploma. La llengua es revela, així, com un material molt especial, que no s’acontenta pas de ser una simple eina de comunicació, sinó que és una entrada als laberints de la tradició i de les memòries personals, potser intransferibles. 

PESCAT AMB PALANGRE

Llengua pròpia, llengua bífida?  

Per Salem Zenia

Permeteu-me començar la meva intervenció amb una anècdota popular. Per comprovar si havia après les lliçons que li donava, el pare va enviar el seu fill al mercat amb l’encàrrec que comprés allò que ell considerés el més valuós o el més dolç. El fill va tornar del mercat amb una llengua de vaca. «Bé, fill meu —va dir el pare—, creus que la llengua és la cosa més dolça i la més valuosa?» «Sí, pare!» —va respondre el fill.  

[llegiu més]
 
[Més articles]

Memòria  Memòria i història

Per Frederic Barberà
Certament, a Olympia a mitjanit (2004) l’autor toca plenament el punt feble d’una Mallorca on molts nadius s’han venut i es continuen venent les cases i la terra a canvi de «bosses de paper d’estrassa atapeïdes de marcs, lliures».  
[llegiu més]
 

Bernardo Atxaga 

Per Pau Joan Hernàndez

No hi ha cap mena de dubte que Bernardo Atxaga (pseudònim de Joseba Irazu Garmendia, nascut a Asteasu el 1951) és l’autor basc més conegut a l’exterior. Més conegut, cal especificar-ho, com a narrador, ja que la notorietat de la seva producció en el camp de la novel·la i el relat breu ha acabat tapant el ressò de la seva notable obra poètica, molt lloada al País Basc.  

[llegiu més]
 

Traduir Cavalls cap a la fosca de Porcel 

Per John L. Getman

La major part dels cursos d’escriptura creativa de les universitats assumeixen la premissa que la bona escriptura creativa és la que es practica actualment o la que s’ha estat practicant durant els darrers anys. Els alumnes d’aquests cursos no han de conèixer ni dominar la literatura escrita en altres llengües que no siguin la seva. Aquesta tendència té resultats força provincians.

[llegiu més]
 

Anna Murià, traductora 

Per Montserrat Bacardí

L’obra traductora d’Anna Murià palesa una múltiple condició de marginació: pel fet de ser dona, de traduir més aviat poc per gust, de fer-ho a una llengua imposada i, a més, de no signar sempre la feina. Fins al gener de 1939, en què va haver d’emprendre el camí de l’exili, Anna Murià no s’havia dedicat mai a la traducció. Havia sobresortit com a activista política i social, com a periodista i com a escriptora.

[llegiu més]
Edita: PEN Català
Edifici de l’Ateneu Barcelonès
C. de la Canuda 6, 5è
08002 Barcelona
Tel.: 933 183 298
Col·labora:
Institut Ramon Llull Institució de les Lletres Catalanes
Accés a l’inici de Visat
Accés a la redacció de Visat
Donar-se de baixa?
Avís legal