La traducció moderna al català ha contribuït al coneixement de les obres mestres universals, tot aspirant a restablir el català com a llengua literària. L’anàlisi de dues conegudes col·leccions de traduccions literàries mostra tendències d’estil, llengües escollides, gèneres, i el context social i cultural en el qual es produeixen aquestes traduccions.

Quan es parla del curs de la poesia catalana dels darrers trenta anys cal, sens dubte, parlar de Francesc Parcerisas (Begues, 1944). Potser amb més claredat que la de cap altra figura de la mateixa generació, la seva poesia, amb les evolucions i les crisis sofertes, ha estat en cada moment perfectament representativa de la tendència general del període en què era escrita; una poesia que, fins a consolidar-se com el magnífic exponent de poesia moral que és avui, ha trobat els seus encerts expressius en els estímuls més diversos.

L’Honorat del Cafè escruta intranquil amb una magnífica ullera de llarga vista la superfície del riu i espera en va l’arribada de la Carlota. El llaüt, conduït pel vell llop de riu, Arquímedes Quintana, apareix en el camp visual de la ullera tot just set dies més tard. Aleshores el cronista anònim —a través dels seus ulls veiem tot el que passa en la novel·la— anota que el farmacèutic posava tota la seva atenció a observar la nau que «remuntava les aigües tèrboles».

Durant ben bé dues dècades, una de les meves il·lusions més persistents era convertir-me en el traductor de Quim Monzó. Hi havia diversos motius per aquesta dèria, el més important dels quals era purament personal: volia que l’únic amic anglès amb qui parlava de llibres, incloent-hi tots els de Monzó, pogués per fi llegir-los. Perquè l’obra de Monzó no havia estat mai publicada a la Gran Bretanya. 

Vuit segles de traduccions, versions i anostraments, de reescriptures, que han permès importar models culturals i llegir en català les obres cabdals de la literatura universal. De la mateixa manera que resulta difícil de precisar el moment exacte en què es comença a conrear una llengua literària medieval, ho és delimitar quan es comença a traduir des d’altres llengües.