si no veus aquest mail bé, clica aquí Contacte
Revista Visat
  Visat 05 abril 2008 revista digital ISSN 2014-5624  
 

La poesia traduïda té un pes especial quan aporta el testimoni dels destins difícils, d’aquelles vides que han quedat capgirades per les circumstàncies històriques. Com transmetre en una altra llengua no solament la bellesa d’un vers, sinó alhora fer comprensibles els atzars que transformen la pau en la guerra i la tranquil·litat d’una llar en la duresa de l’exili? Tot partint de la «Devisa» de Maria-Mercè Marçal, hem intentat trobar altres veus que han tingut raons per rebel·lar-se contra l’oblit i les condicions imposades.  

PESCAT AMB PALANGRE

Literatures de llengua anglesa en català 

Per Dolors Udina

A l’acte I, escena 3, de Ricard II, el duc de Norfolk és desterrat d’Anglaterra i enviat a l’exili «per no tornar mai més». Quan sent pronunciar aquesta rigorosa sentència, no pensa, primer de tot, en la família ni en els amics, sinó en la llengua anglesa, l’única llengua que ha parlat en els quaranta anys de la seva vida. Deixar Anglaterra, l’any 1595, era abandonar l’anglès. Norfolk s’imagina anant a un món on el seu discurs serà inintel·ligible, i aquest és el primer dolor que l’afligeix, i el més agut. 

[llegiu més]
 
[Més articles]

La germana, l’estrangera de Marçal
 

Per Christopher Whyte

Un poema emblemàtic de Maria-Mercè Marçal sovint citat, el titulat «Divisa», predisposa a la introducció a la seva obra. L’autora hi esmenta tres dons de l’atzar: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. Si aquests factors li van oferir l’oportunitat de ser tres voltes rebel, va evitar d’afegir-hi, en aquesta etapa primerenca, un quart factor d’importància crucial, igualment determinant per a la seva carrera: el tractament profund i desinhibit de la sexualitat lèsbica.

[llegiu més]
 

Ingeborg Bachmann 

Per Pilar Estelrich

«Ingeborg Bachmann és la primera dona de la literatura de postguerra en l’àmbit de la llengua alemanya que va descriure amb mitjans radicalment poètics la continuïtat de la guerra, de la tortura, de l’anihilament que té lloc en la societat, en les relacions entre homes i dones.» (Elfriede Jelinek) 

[llegiu més]
 

Bernard Lesfargues 

Per Bernard Lesfargues

Vaig néixer el 27 de juliol de 1924 a Brageirac (Perigòrd, Occitània; en francès, Bergerac). El meu pare, Alexis, era comerciant i va néixer a Brageirac, mentre que la meva mare, Aimée Aubertie, va venir al món a Gleisa Nueva d’Eissac (en francès, Église-Neuve-d’Issac), un poble situat a uns quinze quilòmetres al nord de Brageirac. 

[llegiu més]
 

Carles Riba, traductor 

Per Jordi Malé

Carles Riba es va donar a conèixer literàriament mitjançant una precoç traducció de Les Bucòliques de Virgili (1911), en ple ambient classicitzant del Noucentisme. El seu interès ja de jove per les llengües antigues el va dur a estudiar, a més de llatí, grec i hebreu, de les quals també farà traduccions primerenques: de Safo, Píndar i les Anacreòntiques, i del Càntic dels Càntics (aquesta publicada en volum, amb el Llibre de Rut, el 1918). També ben aviat es dedicà a les llengües modernes.  

[llegiu més]
Edita: PEN Català
Edifici de l’Ateneu Barcelonès
C. de la Canuda 6, 5è
08002 Barcelona
Tel.: 933 183 298 | Fax: 934 120 666
Col·labora:
Institut Ramon Llull Institució de les Lletres Catalanes
Accés a l’inici de Visat
Accés a la redacció de Visat
Donar-se de baixa?
Avís legal