Facebook Twitter

Mirada de l'àngel

Traducció de Simona Škrabec

LA RATA

[…] Dos ulls petits, perfilats amb sang, fiten sense parpellejar la figura que s'està bellugant a dalt, a la riba. El cos feixuc, cobert de pèl aspre i gris, descansa al costat d'aigües escumoses, brutes, la llarga cua gairebé toca el marge del riu crescut. A dalt, a la riba, una nena de faldilla blanca mou els braços, darrere seu hi ha les façanes de les cases, i encara més enrere, el cel que s'està enfosquint, la tempesta porta a la tarda calorosa encara més aigua i això que ara a tots dos marges l'aigua ja brolla en cascades vives dels canals que hi ha darrere. La rata jeu immòbil, el que es mou és l'aigua, els núvols a dalt del cel, la figura infantil que de cop i volta baixa pel pendent de la riba. La nena toca amb els dits les flors de dent de lleó que es mouen amb el vent. Durant el soliloqui ininterromput fet de paraules balbucejades dolçament toca les fulles grasses de plantes de primavera, inflades d'aigua de riu i greixoses de matèria orgànica. Els dos ullets brillants ressegueixen sense parpellejar el moviment del cos blanc que s'acosta.

L'escuma de la clavegeram esquitxa el cos corpulent i li mulla el pelatge gris, però la rata no es mou. La criatura ara es troba al costat de l'aigua, a tocar del cos de la rata ajaguda. Callada, quieta, petrificada. Des de dalt se senten crits. La rata comença a pujar, a poc a poc, s'apuntala en una branca que sobresurt, els crits de la mare amoïnada s'estan acostant, la dona es para quan està tot just darrere la criatura i en l'instant en el qual descobreix els ulls brillants, perfilats de vermell, junt amb el cap allargat, el pèl gris posat de punta i el morro una mica obert, en aquell instant ella també es queda petrificada, amb l'esglai als ulls davant aquest ésser contrafet, gran i mandrós, la boca entreoberta per fer un crit que tallarà la remor de les aigües crescudes, que tallarà el núvol negre sobre l'aigua, darrere de les façanes, darrere de les cases de la ciutat.

Totes dues no estan només separades per la criatura, estan separades per dues civilitzacions, per dos conceptes d'història i de civilització: el primer, escrit, desenvolupat i sistematitzat per l'home i l'altre que funciona a través d'uns mecanismes automàtics. Un concepte, que és la raó del món i el seu centre, i un altre concepte, que és la voluntat inevitable del món i l'ombra fosca de l'home que l'acompanya sempre i arreu. Per un petit instant els dos sistemes es miren de fit a fit amb l'odi entre els batecs del cor, amb els ulls encantats, dues femelles solitàries disposades a començar la lluita, davant el perill a causa d'un instant en el qual s'ha produït un contacte que cap d'elles no pot comprendre.

Aquesta és tota la història, dos éssers que de cop i volta s'enfronten, dos éssers que són la realització de la voluntat del món. És possible afegir una explicació, és possible dir allò que era abans. Però això és només la història escrita per l'home, això no és el que veu l'animal, que observa el món amb les pupil·les negres emmarcades per cercles vermells i brillants. […]

Drago Jančar, "La rata" A: La mirada de l’àngel, Manresa, Angle, 2003.
Drago Jančar
Buscador de autores
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en catalán
Pueden consultar máss páginas sobre la literatura universal en catalán en:
Con el soporte de: