Facebook Twitter
Portada > Literatura universal en catalán > Rumano > Ion Mureşan > El sentiment del mar dins una taverna petita

El sentiment del mar dins una taverna petita

Ella està asseguda sobre el genoll d’ell. A qualsevol moviment

la cadira xiscla sota seu com una gavina.

“Quina puta vida” –diu ell de tant en tant,

però l’home amb barba que seu al davant no ho sent.

(El colze damunt la taula, la mà com una petxina a l’orella.)

El barbut només sent un rumor d’ones i plàcidament, al mateix temps que

[la taula,

es balanceja en el frec de les onades.

Ara la mà d’ell es posa damunt la cuixa d’ella.

El barbut s’ajup i escup com si hagués begut sorra.

La mà puja i puja. Ara ell nota amb el dit gros, a través del vestit,

el seu pubis rodó i dur com un ou de fusta.

“Quina puta vida” –diu ell. I

“Peses, dona, canvia de genoll!”

Ella s’aixeca, i el barbut la despulla amb la mirada.

Ho sap prou bé que fa això, ja que li cremen els pits. Com si li abrusés el

[vestit

amb un llum de benzina. Després els dits aspres

estrenyen la carn flonja entre les cuixes. Una vegada. I prou.

El barbut mira enllà. Mira la cortina vermella que dissimula

l’entrada del lavabo. Quan la cortina es mou, arriba un tuf d’algues.

La cortina voleia com un parrac de núvol el matí en alta mar.

“Quina puta vida” –diu l’home a la seva dona.

També ho sent l’home amb barba. “El sol no ha sortit,

el nostre sol encara no ha sortit” –diu l’home.

Ion Mureşan, Assedegats. Dos poetes transsilvans. Traducció de Xavier Montoliu Pauli. Calonge: AdiA Edicions, 2016.
© Tadao Shibata
Buscador de autores
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en catalán
Pueden consultar máss páginas sobre la literatura universal en catalán en:
Con el soporte de: