Facebook Twitter

Un fil de fum

Traducció d'Anna Casassas

S’asseu sense saber d’on li vénen. S’ho podia esperar tot menys l’acollida, la cara que en aquell moment li fa en Saverio Fede: l’ha anat a trobar, l’ha agafat pel braç, l’ha portat a l’oficina i ara li està duent un got d’aigua d’anís que ell es beu d’un glop. Destarotat, no troba les paraules. I aleshores és justament en Saverio Fede qui, assegut davant seu amb un somriure ample, li pregunta a què deu el plaer de la seva visita. I encara perd temps, mentre els dos mossos del magatzem passen per davant de l’oficina, saluden i se’n van: s’ha fet l’hora de dinar.

—Torneu d’aquí a mitja hora justa, avui hi ha feina —els crida en Saverio Fede i després es torna a girar cap a en Nenè Barbabianca—: així doncs, don Nenè, ¿què hi ha?

I si com per dins li saltés un tap, un torrent de fets i de paraules li comença a rajar per la boca, té treballs a frenar-lo, tota l’amargor i la ràbia del matí li surten disparades i es fan visibles en la saliva que se i condensa, blanca, als racons de la boca. Un cop feta, finalment, la demanda dels cinc mil cafissos, es recalca de cop al respatller de la cadira i quasi ni s’adona que tanca els ulls.

Com un bon samarità, en Saverio Fede s’alça, torna amb un altre got d’aigua d’anís , espera que se l’hagi begut tot però no diu ni piu; se’l continua mirant amb el mateix somriure. Amb un bot de sorpresa aquesta vegada està segur que de debò ha tancat els ulls, que aquesta vegada s’ha endormiscat durant algun segon: el magatzem buit, sense sorolls, la mirada amical d’en Saverio Fede, el fet d’haver-se descarregat de tota la tensió li han fet la broma, però ara està ben a l’aguait, i finalment s’adona que no és gens natural el silenci del comerciant, que continua una mica vinclat endavant, amb els braços entre els genolls i els ulls fixos, clavats sobre seu.

—¿Així, doncs? —pregunta al seu torn, i l’altre no respon, no diu ni ase ni bèstia.

—¿Així, doncs? —repeteix, i aquesta vegada crida, es mig alça de la cadira gairebé esglaiat perquè tot d’una li ve al cap una escena que ha vist al camp de petit, hi havia una serp verdosa que es mirava una rata amb els mateixos ulls d’en Saverio Fede, freds, estàtics, i després en un vist i no vist la rata ja no hi era, ja era mig a dins de la boca de la serp verdosa. I mentre s’acaba de posar dret entén que no hi pot haver resposta, i que tot això que fa ara, cridar i fins i tot esglaiar-se, només serveix per augmentar el plaer i la satisfacció de l’altre. Ha caigut, i aquest fet és el pitjor de tots: vet aquí, el vinagre, ¿no? L’esponja xopa de vinagre.

A la boca el gust de l’aigua d’anís se li torna amarg com la fel, però traient forces de flaquesa de tot el cos, que sent petrificar-se en feixos de nervis i músculs, s’ajusta la jaqueta amb fingida calma i saluda en Saverio Fede amb una inclinació de cap.

—Gràcies igualment. Bon dia.

Li gira l’esquena i surt, però tan bon punt és fora sent que les cames li fan figa i li ve fred, però no és tan sols pel que ha acabat de passar, el cel s’ha tapat gairebé del tot, una ràfega de vent li enganxa a la pell la roba suada.

Andrea Camilleri, Barcelona: Edicions 62, 2001
Andrea Camilleri. Dibuix de Carme Mateo, 2014
Fragments
L'olor de la nit
Pau Vidal
Un fil de fum
Anna Casassas
Buscador de autores
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Con el soporte de: