Facebook Twitter

Càntic

Traducció de Dolors Cinca

Ve desarmat com el bosc, com el núvol que no pot ser rebutjat.
Ahir collportava un continent i traslladava la mar.

Pinta el revers del dia, fa eixir el dia dels seus peus i manlleva les sabates de
la nit, esperant allò que no ve. És la física de les coses: les coneix i els posa
noms que guarda en secret. És la realitat i el seu contrari, és la vida i allò que
no ho és.

Vi allà on les pedres esdevenen llac i l’ombra ciutat. Viu i enganya el
desesper, esborrant l’espai de l’esperança, dansant per tal que badalli el terra
i dormin els arbres.

És ací anunciant l’encreuament dels extrems,
gravant sobre el front del nostre temps el pròdrom de la màgia.

Omple la vida i ningú no el veu. Muda la vida en escuma per submergir-s’hi.
Transforma el demà en caça i l’empaita desficiós. Les seves paraules gravades
van vers la perdició, la perdició.

La incertesa és la seva pàtria, però els seus ulls són infinits.

Atemoreix i revifa,
segrega dramatisme i desborda ironia,
excoria la persona talment una ceba.

És el vent que no torna enrere, l’aigua que no torna a la deu. D’ell mateix crea
el seu gènere, no té avantpassats i les seves arrels són als seus passos.

Camina per l’abisme, té la figura del vent.

Adonis, Cants de Mihiar el de Damasc. Tarragona: Arola, 2010
Adonis, 2011. Foto: Mariusz Kubik.
Fragments
Càntic
Dolors Cinca
Bibliografia
Buscador de autores
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Con el soporte de: