Facebook Twitter

La belle Zoraïde

Traducció de Maria Bosom

Un dia, mentre Zoraïde estava agenollada davant la Madame, posant-li unes mitges de seda de les més fines, va dir-li:

Nénaine, sovint m’heu parlat de casar-me. Ara, per fi, he triat un marit, però no es tracta de M’sieur Ambroise; és le beau Mézor qui vull, i cap altre.

I Zoraïde va amagar la cara entre les mans després de dir això, perquè pensava, i no sense raó, que la senyora s’enfadaria de valent. En efecte, al principi Madame Delarivière va emmudir de ràbia. Quan finalment va parlar, va ser només per dir, panteixant amb exasperació:

—Aquell negre! Aquell negre! Bon Dieu Seigneur, això ja passa de taca d’oli!
—Que potser sóc blanca, nénaine? —va implorar Zoraïde.
—Tu, blanca! Malheureuse! Et mereixes que et fuetegin com a qualsevol altre esclau; has demostrat estar a l’alçada del pitjor d’ells.
—No ho sóc pas, de blanca —va insistir Zoraïde, amb respecte i amabilitat—. El Doctor Langlé em dóna el seu esclau en matrimoni, però mai no em donaria el seu fill. Per tant, com que no sóc blanca, permeteu que em casi, d’entre els de la meva raça, amb aquell que ha triat el meu cor.

Podeu ben creure, però, que la Madame va ignorar els seus precs. A Zoraïde se li va prohibir que parlés amb Mézor, i a ell se’l va advertir que no tornés a veure la noia.»

—Però ja sabeu com són els negres, Ma’zélle Titite —va afegir la Manna Loulou, amb un somriure una mica trist—. No hi ha cap mestressa, ni amo, ni rei ni capellà capaç d’impedir que estimin quan ho volen. I aquells dos van trobar els mitjans per fer-ho.

Van passar els mesos i Zoraïde, que s’havia tornat diferent de com era i es mostrava moixa i capficada, va tornar a treure el tema a la seva mestressa:

Nénaine, no em vau deixar prendre en Mézor com espòs; però us he desobeït i he pecat. Mateu-me si així ho desitgeu, nénaine; perdoneu-me si voleu; però quan vaig sentir que le beau Mézor em deia “Zoraïde, mo l’aime toi”, m’hauria pogut morir, però no hauria pogut evitar estimar-lo.

Aquest cop Madame Delarivière es va sentir tan dolguda, tan ferida, en sentir la confessió de Zoraïde, que al seu cor no hi va quedar lloc per a la ira. Només va ser capaç de balbucejar retrets confusos. Però era una dona d’acció més que no pas de paraules, i va actuar sense perdre ni un segon. El seu primer pas va ser convèncer el Doctor Langlé que es vengués en Mézor. Feia molt de temps que el Doctor Langlé, que era vidu, volia casar-se amb Madame Delarivière, i hauria estat disposat a creuar a quatre grapes la Place d’Armes en ple migdia si ella li ho hagués demanat. Evidentment, no va perdre ni un minut en desfer-se de le beau Mézor, que va ser venut ben lluny, a Georgia, a les Carolines o a algun altre estat molt llunyà, on mai més no sentiria parlar la seva llengua criolla, ni ballaria calinda, ni tornaria a tenir la belle Zoraïde entre els seus braços.

Kate Chopin, Traducció inèdita
Buscador de autores
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Con el soporte de: