Facebook Twitter

Un vell

Traducció de Joan Ferraté

Al cafè sorollós, a dins, hi seu un vell
amb el cap cot damunt la taula. Davant d’ell
té el diari, i ningú no li fa companyia.

I, en el menyspreu del seu pobre cos envellit,
pensa que, al cap dels anys, a penes ha gaudit
de quan tenia enginy, bellesa i vigoria.

Ja ho sap, que s’ha fet vell; prou que ho nota
i que ho veu.
I és com si fos ahir, que era un galifardeu.
Quin interval més curt! Que curt li sembla, ara!

Comprèn fins a quin punt el Seny l’ha ensarronat,
el mentider, a qui ell es confià —l’orat!—,
que li deia: «Demà. Tens molt de temps, encara».

Rememora els impulsos que reprimí, la por
i el goig sacrificat. I cada ocasió
perduda ara fa escarn del seu tan foll saber.

... Però, de tant rumiar, de tant recordar,
el vell s’ha atabalat. I es deixa adormissar,
repenjant-se damunt la taula del cafè.

(1897)

Konstandinos Kavafis,  Les poesies de K.P. Kavafis.  Barcelona: Quaderns Crema, 1987.
Konstandinos Kavafis
Fragments
Candeles
Joan Ferraté
De la botiga
Joan Ferraté
En tant que puguis
Carles Riba
Esperant els bàrbars
Carles Riba
Final
Alexis Eudald Solà
Ha vingut per llegir
Alexis Eudald Solà
Ítaca
Carles Riba
Jònica
Carles Riba
Jura
Carles Riba
Les finestres
Alexis Eudald Solà
Monotonia
Joan Ferraté
Murs
Alexis Eudald Solà
Recorda, cos...
Carles Riba
Un vell
Joan Ferraté
Ressenyes
Bibliografia
Recherche d’auteurs
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Littérature universelle en catalan
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Avec le soutien de: