Facebook Twitter

Amorgòs

Traducció de Joan-Manuel Ballesta

Mals testimonis són per als homes els ulls
i les orelles si es tenen ànimes bàrbares.

Heràclit


I

Amb la pàtria lligada a les veles i els rems penjats al vent
els nàufrags s’han adormit amansits com animals salvatges morts
entre els llençols d’esponges
però els ulls de les algues estan girats sobre el mar
per si les torna a portar el migjorn amb les vels llatines encara
fresques
i un elefant perdut val sempre més que dos pits de jovencella que
es belluguen
només cal que s’encenguin a les muntanyes les teulades de les
ermites amb la passió de l’Estel de la Nit
que onegin els ocells als pals del llimoner
amb l’estàtic oreig blanc del nou pas
i aleshores vindran per l’aire cossos de cignes que s’han mantingut
immaculats tendres i immòbils
entre les piconadores de les botigues entre els ciclons dels horts
quan els ulls de les dones hagin esdevingut carbons i s’hagin
trencat els cors dels castanyers
Quan la collita ja s’hagi aturat i hagin començat les esperances
dels grills.

És per això que també vosaltres valents meus amb el vi
les besades i les fulles a la boca
vull que sortiu nus als rius
que canteu la terra de Barbaria com el fuster caça els llentiscles
com passa l’escurçó pels sembrats d’ordi
amb els orgullosos ulls irats
i com els llampecs desgranen la joventut.


I no riguis no ploris no t’alegris
no t’estrenyis endebades les sabates com si anessis a plantar plàtans
no et tornis ESDEVENIDOR
perquè l’àguila reial no és un calaix tancat
no és pas plor de prunera ni somriure de lliri d’aigua
ni franel•la de colom amb mandolina de Soldà
ni draps sedosos per al cap de la balena
és una serra marina que trosseja les gavines
és un coixí de fuster és un rellotge de captaire
és el foc de cal ferrer que es riu de les dones dels capellans i
gronxa els lliris
és el parentiu d’aliança dels turcs la festa del sant patró dels australians
és el cau dels hongaresos
on els avellaners van en secret a la tardor i es troben
veuen les cigonyes prudents que tenyeixen de negre els seus ous
i la ploren ells també
cremen les camises de dormir i es posen els enagos de les oques
estenen estels a terra perquè hi posin el peu els reis
amb els seus talismans platejats amb la corona i la porpra
escampen romaní pels parterres
perquè les rates hi passin i vagin cap a un altre rebost
perquè entrin a dins d’unes altres esglésies a menjar-s’hi els
Sants Altars
i els mussols infantons meus
els mussols fan esgarips
i les monges mortes s’alcen a ballar
amb les panderetes timbals i violins amb clarins i llaüts
amb estendards i amb encensers amb herbes i vels
amb calçotets de l’ós a la vall gelada
es mengen els bolets de les mosteles
es juguen a cara o creu l’anell de sant Joan i els florins d’en Banyeta
es mofen de les bruixes
tallen la barba d’un capellà amb l’alfange de Kolokotronis
es renten dintre de la fumera de l’encens
i després cantant a poc a poquet se n’entren un altre cop dins la
terra i callen
com callen les ones com el cucut a trenc d’alba com la llàntia al
capvespre.

Nikos Gatsos, Els Marges, 46 (1992)
Nikos Gatsos
Buscador de autores
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en catalán
Pueden consultar máss páginas sobre la literatura universal en catalán en:
Con el soporte de: