Konstandinos Kavafis

Kavafis va néixer a Alexandria, Egipte. Fill d’una família benestant, originària de Constantinoble, el negoci familiar va fer fallida i va haver d’emigrar, a Anglaterra primer, i després a Constantinoble. L’any 1885 tornà a Alexandria amb la seva mare, que havia estat molt lligada als grecs més notoris de Bizanci. Des d’aleshores residí sempre a la ciutat i, no podent acomplir la seva primerenca vocació intel·lectual, treballà com a funcionari de l’administració la resta de la seva vida. Com diu Josep Pla, «una vida sense brillantor, a peu pla».

La seva poesia té dos eixos centrals. D’una banda, l’evocació malaltissa, morbosa i constant dels amors homosexuals perduts i de la voluptuositat que ofereixen a qui, segons el poeta, gosa gaudir-ne. L’altre eix és la mitificació de la ciutat d’Alexandria, últim testimoniatge d’un hel·lenisme que s’enfonsa sense que la nissaga grega, hereva també del gloriós passat bizantí, pugui evitar-ho.

La fama i la divulgació de la seva obra es degué, en certa manera, a una coincidència. En el curs de la Segona Guerra Mundial visità Alexandria l’escriptor anglès Forster. Conegué Kavafis i es feren amics. Més tard, Forster parlà a Londres de Kavafis amb grans elogis i aquest fou l’origen de la consideració dels seus poemes. De seguida aparegueren ressenyes sobre Kavafis, algunes molt completes i elogioses, i ràpidament seguiren traduccions, de primer a l’anglès, i posteriorment a altres llengües europees. Destaquen les versions al francès de Margueritte Yourcenar i Konstantinos Dimaras, de 1944.

Pel que fa a Catalunya, la recepció de Kavafis començà alguns anys més tard, el 1962, en què apareix la traducció de Carles Riba. Després seguiren les versions de Joan Ferraté, Eudald Solà, Carles Miralles, Avellà i Garcès..., fins a completar tota l’obra kavafiana, tant la canònica com la inèdita.