Facebook Twitter
Inicio > Literatura universal en catalán

Literatura universal en catalán

Cataluña tiene una cultura abierta que se ha dejado influir y configurar por los autores literarios y pensadores de todo el mundo. La traducción ha sabido afrontar el reto de adaptar sonetos de otras lenguas a la sonoridad del catalán o de encontrar –incluso de inventar, cuando ha sido necesario– la palabra justa para un concepto desconocido para el público catalán. Países lejanos en el tiempo y en el espacio han entrado en nuestra casa por la puerta de la traducción.

Pero la literatura catalana es una literatura “menor”, como diría Kafka. Ha vivido a la sombra de tradiciones más grandes. Los lectores cultos leían las obras universales en las lenguas originales, pero todos los demás podían utilizar numerosas versiones de la lengua vecina, el español, para conocer este legado. Los traductores han luchado y aún luchan por dar sentido a la traducción al catalán, aunque sus versiones no parecen imprescindibles.

Hay una diferencia enorme entre la influencia que haya podido ejercer un autor universal si ha sido leído o si ha llegado a tener una versión propia. Sólo en este último caso, las soluciones formales y los contenidos nuevos han podido penetrar en la lengua, echar raíces en ella, transfigurarla. No obstante las condiciones adversas, la tradición de importar las grandes obras universales ha perdurado desde la primera traducción del Decamerón, hecha en el siglo XII por los monjes de Sant Cugat, hasta nuestros días.

A parte del canon universal, las traducciones también han abierto la ventana a una multitud de universos literarios que se esconden tras la cortina de lenguas poco difundidas. Las lenguas a las que llamamos “pequeñas” no sólo lo son porque tiene pocos hablantes nativos, sino también porque las estudian y las aprenden pocas personas en el extranjero, de modo que el ámbito de su influencia directa queda limitado. En este contexto, la traducción se vuelve una herramienta fundamental de difusión y de conocimiento mutuos.

En todo el mundo, y aún más en Europa, conviven culturas diversas y muchas resultan impenetrables sin un mediador. La traducción ha ayudado a construir una imagen más rica y más compleja del entorno en el que vivimos.

Leer más

L’aventura de traduir
Ester Andorrà, Marc Romera i Ignasi Pàmies

Al començament, LaBreu era un projecte centrat en la literatura escrita originalment en català, que va néixer amb la modesta intenció de traslladar la prosa digital i la poesia oral al món de Gutenberg. Tot just ara fa deu anys que vam dur a la impremta una antologia de la revista Paper de Vidre. I un any més tard, el febrer de 2006, naixia la col·lecció Alabatre, amb els poemaris de Jordi Vintró, Josep Pedrals i Andreu Subirats, alguns dels poetes habituals de l’(H)original.

Del món a casa
Josep Cots

Crec que hi ha obres literàries que val la pena de llegir per més que quedin molt lluny dels referents culturals propis. Són obres que, malgrat que potser ens parlen de gent i de paisatges que no coneixem, malgrat que potser ens plantegen situacions absolutament alienes a nosaltres, toquen qüestions que van més enllà de les particularitats del seu context de creació.

La importància de la traducció
Laura Huerga

El passat 8 de setembre, el col·lectiu d’editorials Llegir en Català (LEC), juntament amb les editorials Periscopi, LaBreu i Raig Verd, vam organitzar una taula rodona per discutir sobre els avantatges i els inconvenients que suposa per als traductors el fet de treballar amb editorials independents.

Les traduccions de Proa, a tot vent
Josep Lluch

Si una editorial té una activitat important durant més de vuitanta anys, això vol dir que compleix una funció dins el sistema cultural i comercial del país. És el cas d’Edicions Proa, nascuda l’any 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera, gràcies a dos activistes culturals de Badalona: Josep Queralt i Marcel·lí Antich.

Els invisibles de la literatura
Jordi Milian

El sector editorial cada vegada s'esforça més a fer visible la feina dels traductors. Diverses editorials, sobretot de petites i mitjanes, han decidit anar més enllà i ara inclouen una biografia del traductor a l’interior dels llibres.

El Cercle de Viena: l’experiència d’editar traduccions de clàssics moderns
Isabel Monsó

Vam iniciar la col·lecció El Cercle de Viena el novembre del 2007, però ja feia anys que en parlàvem. Fins aleshores, Viena era una editorial dedicada principalment a la no-ficció que tractava un ventall temàtic molt ampli, des de la fotografia històrica fins als receptaris de cuina, però de mica en mica ens vam anar plantejant la possibilitat d’engegar una col·lecció dedicada a la traducció de narrativa del segle XX, un àmbit en el qual ens semblava que hi havia en aquell moment un buit sorprenent.

Una editorial per als lectors
Jordi Raventós

Se sol dir que el catàleg d’una editorial —si més no el d’una editorial petita— és el mirall de l’editor, és a dir, reflecteix les seves «dèries» llibresques. En el cas d’Adesiara, podríem dir que això, en bona part, és cert. La meva condició de corrector, de traductor i, sobretot, de lector empedreït em fa estimar la gran literatura —la d’aquí i la de fora—, les bones traduccions i la feina ben feta: tres pilars bàsics, al meu entendre, de l’edifici cultural d’un país. Crec fermament que aquests tres factors també haurien de ser essencials en el catàleg de qualsevol editorial, cosa que, per diverses raons, no sempre passa.

Nosaltres, els traductors
Sara Serrano Valenzuela

A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.

D'editors, traduccions i riscs
Montse Serra

L’any 2010, coincidint amb els vint anys de la creació de l’editorial Quaderns Crema, vaig entrevistar l’editor Jaume Vallcorba per al diari digital VilaWeb. D’entre moltes reflexions sobre la trajectòria de l’editorial i el paper que juga l’editor en la societat, n’hi havia unes dedicades a la traducció. Ell, amb voluntat de sotragada, afirmava que calia pensar en el fet que si el públic no s’interessava per la traducció d’autors contemporanis de qualitat, potser calia deixar de traduir-los. Transcric íntegre el fragment de l’entrevista:

Isabel Banal: s.t., 1993, ferro, figures de pessebre de plàstic (xais) i llibretes. Foto: Isabel Codina.
Buscador de autores
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Con el soporte de: