Facebook Twitter

La migdiada assassinada

Traducció de Marta Marfany

La galta dreta tot just es vincla cap a l’espatlla. És curiós. És un gest que abans vèiem fer en parella, quan semblava com si un dels dos reclamés alguna cosa sense paraules, una carícia, un petó, el braç a l’espatlla. Un gest com de lassitud i d’abandonament, d’imperceptible mal humor però també de tristesa, la lleu inclinació del clatell volia dir tot això. I ara resulta que fem aquest gest sols, enmig d’una plaça, a qualsevol vorera, caminant més a poc a poc però sense parar de caminar, o bé asseguts a la platja, a la terrassa d’un bar, pertot arreu. Pertot arreu aquesta mostra de feblesa, aquesta necessitat d’una veu, d’una presència que no tenim.

És només per parlar amb el mòbil, evidentment, i el missatge sovint és força banal, sóc a la cantonada del carrer d’Amsterdam, d’aquí vint minuts seré a casa, hi ha tomàquets i un cogombre al calaix de les verdures. Potser només és per una qüestió tècnica, quan hi ha soroll al voltant cal aguantar el mòbil ben enganxat a l’orella i amagar-lo al coll de l’abric, a redós del vent. Sí... Potser... S’assembla tanmateix a aquell gest que fèiem de petits quan escoltàvem les onades al fons d’un cargol de mar. No hi té res a veure, és clar.

Però hi ha aquest aire una mica inclinat, que navega per les voreres en solituds paral·leles. Com si tots fóssim exiliats de la infantesa, com si tots estiguéssim una mica perduts.

Philippe Delerm, La migdiada assassinada. Barcelona: Empúries, 2001, p. 11-12
Philippe Delerm, 2010. Salon du livre de Paris, per Georges Seguin (Okki), Wikimedia Commons.
Search for authors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Universal literature in catalanuniversal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
With the support of: