Facebook Twitter
Cover > Universal literature in catalan > Emmanuil Roïdis

La Papessa Joana

Traducció d'Antoni Góngora

PRIMERA PART

«II y a bien de la diference entre rire de la religion, et rire de ceux qui la profanent par leurs opinions extravagantes.»

Pascal, lettre XI

Els poetes èpics solen començar les seves narracions per la meitat. El mateix fan els novel·listes, que paguen als diaris perquè anunciïn les aventures en deu volums dels Portos i Aramis sota el nom d'epopeies, amb el permís d'Aristòtil. Tot seguit, l'heroi, quan troba l'oportunitat, dins una cova o un palau, damunt l'herba
odorant o en un llit tou, explica el seu passat a l'estimada, «un cop sadollat l'anhel de jeure junts i amar-se».

Això és el que vol Horaci en la seva Art Poètica, que és el mateix que recomanen avui els editors quan demanen un llibre, delimitant la llargada, l'amplada i la matèria de l'obra de l'escriptor, com si es tractés d'encarregar un vestit al sastre.

Tot i que aquest és el mètode en voga, jo m'estimo més començar la meva narració pel principi. Ara, si a algun lector li agrada el desordre clàssic, pot iniciar-ne la lectura per les últimes pàgines i després continuar per les primeres, convertint la meva història senzilla i verídica en una novel·la èpica.

El gran Byron tingué la paciència d'escoltar les enraonies de les velles de Sevilla, per tal d'assabentar-se si la mare del seu heroi, Don Juan, deia el parenostre en llatí, si sabia hebreu o si portava camisa de tela i mitges de color blau. Jo, per la meva part, amb el modest desig de fer saber al lector el nom del pare de la meva
heroïna, vaig escorcollar els patracols dels Heròdots de l'edat mitjana. Però resulta que aquest apareix sota denominacions diferents i nombroses, com Zeus entre els poetes i el diable entre els hindús. Després d'alguns anys d'acarar manuscrits, he estat incapaç d'escatir si el progenitor de na Joana es deia Willibald o Wallafrid.

Dubto, però, que el públic em recompensi mai per l'esforç realitzat. Tot seguint, doncs, l'exemple dels erudits d'avui -que no volen perdre el temps llegint per por d'escriure menys, cosa que redundaria en dany dels contemporanis i de la posteritat-, continuaré o, més ben dit, començaré la meva història.

L'anònim pare de la meva heroïna era un monjo anglès. No he pogut esbrinar de quina província, donat que en aquell temps la Gran Bretanya encara no havia estat dividida en comtats per tal de facilitar la tasca dels recaptadors. Descendia dels apòstols grecs que van plantar la primera creu a la verda Irlanda i va ser deixeble d'Ecot Eriúgena, que fou el primer a trobar la manera de confeccionar manuscrits antics, amb els quals va enganyar els savis de la seva època, com Simonidis als berlinesos. Aquestes són les úniques dades que ha salvat la història sobre el pare de na Joana.

Emmanuil Roïdis,

La papessa Joana. Barcelona: La Magrana, 1998.


Emmanuil Roïdis
Search for authors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Universal literature in catalanuniversal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
With the support of: