Facebook Twitter

Exiliats

Traducció de Joan Soler i Amigó
BRIGID: La senyora i el senyoret Archie són a banyar-se. No us esperaven pas. ¿Que els vau avisar que tornàveu, senyoreta Justice?
BEATRICE: No. Tot just acabo d’arribar.
BRIGID: [Assenyalant la poltrona.] Seieu mentre jo vaig a dir-li al senyor que sou aquí. Ha resultat llarg, amb el tren?
BEATRICE: [Asseient-se.] Des del matí fins ara.
BRIGID: El senyoret Archie va rebre la vostra postal amb una vista de Youghal. Deveu estar cansada, oi?
BEATRICE: Oh no!. [Tus una mica nerviosa.] ¿Ha practicat el piano el nen, mentre jo he estat fora?
BRIGID: [Riu francament.] Si ha practicat, dieu! ¿El senyoret Archie? Va boig darrera el cavall del repartidor de la llet, ara. Vau tenir bon temps allà, senyoreta Justice?
BEATRICE: Més aviat plujós, em sembla.
BRIGID: [Amb simpatia.] Doncs ja ho podeu veure... Aquí també s’està acostant la pluja. [Anant cap a l’estudi.] Vaig a dir-li que sou aquí.
BEATRICE: Hi és, el senyor Rowan?
BRIGID: [Assenyala.] És al seu estudi. He Està encaparrat amb no sé què que està escrivint. Es passa així fins a alta hora. [Anant-hi] El vaig a cridar.
BEATRICE: No el molesteu, Brigid. Em puc esperar fins que ells tornin, si no triguen gaire.
BRIGID: M’he adonat que hi havia correu a la bústia, quan us he vingut a obrir. [S’acosta a la porta de l’estudi, l’obre un dit i truca.] Senyor Richard, la senyoreta Justice és aquí, per a la classe del senyoret Archie.
[RICHARD ROWAN surt de l’estudi i avança cap a BEATRICE, donant-li la mà. És una home jove, espigat, atlètic, d’un tarannà negligent. Té els cabells castany clar, duu bigoti i porta ulleres. Va amb un vestit de xeviot folgat d’un to gris clar.]
RICHARD: Benvinguda.
BEATRICE: [S’aixeca i li dóna la mà, enrojolant-se una mica.] Bona tarda, senyor Rowan. No volia pas que Brigid us amoïnés.
RICHARD: Amoïnar-me? I ara!
BRIGID: Hi ha correu a la bústia, senyor.
RICHARD: [Es treu un petit manyoc de claus de la butxaca i les hi dóna.] Tingui.
[BRIGID li torna les claus, deixa els diaris a l’estudi, torna i surt per la porta plegable de mà dreta.]
RICHARD: I Cartes?
BRIGID: No, senyor. Només aquests diaris italians.
RICHARD: Deixi’ls sobre la taula, vol?
[BRIGID hands li torna les claus, deixa els diaris a l’estudi, torna i surt per la porta plegable de mà dreta.]
RICHARD: Seieu, si us plau. Bertha tornarà d’aquí a un moment.
[BEATRICE s’asseu a la poltrona i Richard al costat de la taula.]
RICHARD: Començava a pensar que ja no tornaríeu més. Ja fa dotze dies que vau marxar.
BEATRICE: Jo també m’ho pensava. Però he tornat.
RICHARD: Heu rumiat sobre allò que us vaig dir abans d’anar-vos-en?
BEATRICE: Molt.
RICHARD: Ja us ho devíeu suposar, oi? [Ella no respon.] M’ho retraieu?
BEATRICE: No.
RICHARD: Penseu que no m’he portat... com cal, amb vós? No? O amb algú altre?
BEATRICE: [Se’l mira amb una expressió tristament desconcertada.] Jo també me l’he feta, aquesta pregunta.
RICHARD: I la resposta?
BEATRICE: No l’he sabuda trobar.
RICHARD: Si jo fos pintor i us digués que tinc un bloc amb esbossos vostres, no us semblaria tan estrany.
BEATRICE: No és ben bé el mateix cas, oi?
RICHARD: [Somriu lleument.] No ben bé. També us vaig dir que no us ensenyaria res del que he escrit, si no em demanàveu de veure-ho. I doncs?
BEATRICE: No us ho demanaré pas.
RICHARD: [S’inclina endavant, amb els colzes sobre els genolls i les mans juntes.] Us agradaria veure-ho?
BEATRICE: Molt, m’agradaria.
RICHARD: Perquè tracta de vós?
BEATRICE: Sí. Però no tan sols per això.
RICHARD: Perquè és escrit per mi? Sí? ¿Fins i tot si allò que hi trobàveu fos de vegades cruel?
BEATRICE: [Tímidament.] Això també és part del vostre pensament.
RICHARD: Llavors, és el meu pensament allò que us atreu? Oi que ho és?
BEATRICE: [Vacil·lant, el mira per un moment.] Perquè us sembla que vinc?
RICHARD: Per què? Per moltes raons. Per donar classe a Archie. Ens coneixem de fa ja molts anys, de quan érem petits, Robert, vós i jo, no? Vós sempre heu estat interessada en mi, d’abans que jo me n’anés i mentre vaig ser fora. Després, la nostra correspondència amb motiu del meu llibre. Ara ja s’ha publicat. I jo torno a ser aquí. Potser sentiu que alguna cosa nova s’està congriant en el meu cervell; potser sentiu el desig de conèixer-ho. És aquesta la raó?
BEATRICE: No.
RICHARD: Llavors, per què?
BEATRICE: Perquè altrament no us podria veure. [Ella el mira per un instant i es gira de seguida.]
James Joyce, Exiliats [Exiles]. Traducció de Joan Soler i Amigó. Barcelona: Edicions 62, 1989.
James Joyce
Fragments
Exiliats
Joan Soler i Amigó
Ulisses
Joaquím Mallafré
Ressenyes
NOUUn comentari a la meva traducció d'Ulisses
per Carles Llorach-Freixes
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: