Facebook Twitter

La Terra Gastada

Traducció de Joan Ferraté

I. L’Enterrament dels Morts

Cruel arriba el mes d’abril, llevant
lilàs en terres mortes, barrejant
memòria i desig, estarrufant
amb la pluja les arrels ertes.
L’hivern ens va tenir calents, colgant
la terra sota neu d’oblit, peixant
vides somortes amb tubèrculs.
L'estiu ens va sorprendre venint damunt del Starnbergersee
amb un ram de pluja; ens vam quedar sota dels porxos i vam seguir, amb el sol, cap al Hofgarten,
i vam prendre cafè i parlar com una hora.
Bin gar keine Russin, stamm' aus Litauen, echt deutsch.
I quan érem petits, uns dies a casa l’arxiduc,
a casa el meu cosí, se’m va endur en un trineu,
i em vaig esgarrifar. Deia, Marie,
Marie, agafa’t fort. I ens deixàvem lliscar.
A la muntanya, és que et sents lliure.
Llegeixo, bona part de la nit, i en ser hivern vaig al sud.

¿Quines són les arrels que s’arrapen, quines branques creixen?—
en aquesta pedregosa desferra? Fill de l’home,
tu no ho pots dir ni endevinar, tu no coneixes sinó un munt d’imatges fetes a trossos; on el sol bat
i on l’arbre mort no dóna empara ni dóna el grill consol ni remor d’aigua el roquerar eixut. Només
hi ha ombra al dessota d’aquesta roca roja,—vine a l’ombra d’aquesta roca roja

i et mostraré una cosa que és diferent tant de la teva ombra al mati corrent darrera teu
com de l’ombra a la tarda que creix al davant teu; et mostraré la por en un grapat de pols. Frisch weht der Wind
der Heimat zu.
Mein Irisch Kind,
wo weilest du?
«Em vas donar jacints, primer, fa un any; la noia dels jacints, em deien».
—Però quan, tard, tornàvem del jardí dels jacints, plens els teus braços, i el teu cabell mullat, jo no podia parlar, els ulls se’m velaven, no em sentia
ni viu ni mort, res no sabia,
la mirada en el cor de la llum, el silenci.
Oed' und leer das Meer.

Madame Sosostris, famosa endevinaire, tenia un refredat, i amb tot
cap de més hàbil no se'n sap enlloc d'Europa amb un maligne jóc de cartes. Aquí, deia, teniu la vostra carta, el Mariner Fenici
que s’ha negat (el que eren ulls són perles. Ep!), i aquesta és Belladona, la Dama de les Roques, madona dels topants.
Hi ha aquí l’home dels tres bastos, i aquí teniu la Roda,
i aquí el mercader borni, i aquesta carta d’ara, tota buida, és quelcom que tragina a l’esquena que m’és defès de destriar. No trobo
la carta del Penjat. Temeu la mort per aigua.
Veig colles grans de gent, que en un redol fan voltes. Gràcies. Si veieu la senyora Equitona digueu-li que li porto l’horòscop jo mateixa: en aquests temps, cal anar amb tant de compte.
Irreal Ciutat,
sota la boira saura d’una aurora d’hivern, fluïa una gentada pel Pont de Londres, tants

que mai cregut no hauria que en desfés la mort tants. Sospirs, curts i espaiats, s’exhalaven, cada home tenia fits els ulls al davant dels seus peus. Costa amunt afluïen i, per King William Street, avall cap on Saint Mary Woolnoth donava l’hora amb un so esmorteït al pic final de nou.
Vaig veure un conegut i vaig cridar-lo: «Stetson! Tu que eres junt amb mi en els vaixells de Miles! El cos que vas plantar l’any passat al teu hort,
¿ha començat ja a créixer? ¿Farà florida enguany? ¿No li ha fet malbé el llit, la gelor inesperada?
Fes fora d’allà el Gos, aquest amic de l’home,
si no, amb les seves urpes tornarà a descolgar-lo!
Tu! Hypocrite lecteur! — mon semblable, — mon frère!»

T. S. Eliot, Lectura de «La terra gastada» de T. S. Eliot. Barcelona: Edicions 62, 1977.
T.S. Eliot
Fragments
Dimecres de Cendra
Alfred Sargatal
Els Homes Buits
Alfred Sargatal
La Terra Gastada
Joan Ferraté
Little Gidding
Àlex Susanna
Marina
Agustí Bartra
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: